UN PASSEIG PEL BOSC
Nau
Un diumenge com tants altres, passejava pel bosc buscant bolets. Sentia cruixir les
fulles sota els meus peus, el vent que bufava i el cant dels ocells. De sobte, em va
semblar sentir una mena de gemec. No sabia de quin animal es tractava, tan sols
sabia que venia de darrere d’un arbust. M’hi vaig apropar amb curiositat i allà la vaig
veure.
Era una boleta peluda que tremolava amb una barreja de fred i por. M’hi vaig apropar;
tenia els dos ulls vermells. Li vaig dir que jo no li faria mal, la boleta peluda no es va
moure. Em va permetre tocar-la i vaig notar que respirava malament. Per sort la
bestiola era de mida petita i cabia a dins d'una bossa que duia. La vaig embolicar amb
un mocador i me la vaig endur a casa.
Un cop allà, la vaig deixar a la taula i vaig encendre la calefacció. També li vaig donar
aigua i menjar. Després d’una estoneta vaig començar les proves. Li vaig controlar
les potes, el morro, els ulls i les orelles. En aixecar l’orella esquerra, vaig veure que
tenia un codi tatuat que ja havia vist en altres ocasions.
El seu nas estava una mica tapat i per facilitar-li la respiració, li vaig fer un rentat nasal.
Després li vaig donar gotes per als ulls vermells i, quan vaig acabar, vaig veure una
gosseta agraïda al meu davant que només volia moixaines.
Me la vaig emportar al graner i allà va conèixer els seus nous companys: una cabra
amb tres banyes, un gat amb ales i una serp amb potes. Ara una gosseta amb els ulls
vermells com el foc s’unia al grup. >>Una més, vaig pensar<<, i vaig aixecar la vista
cap a l’horitzó.
A la llunyania s’alçava l’edifici més lleig de tota la comarca. Tenia un cartell enorme
amb lletres taronges on deia “LEP” (Laboratoris Especialitzats en Perfums). Allà es
feien tota mena d’experiments amb animals amb l’excusa d'investigació científica. I
jo, em dedicava a recollir aquells animals que aconseguien escapar.
>>Hauria d’anar pensant com ampliar el graner<<, rumiava.
fulles sota els meus peus, el vent que bufava i el cant dels ocells. De sobte, em va
semblar sentir una mena de gemec. No sabia de quin animal es tractava, tan sols
sabia que venia de darrere d’un arbust. M’hi vaig apropar amb curiositat i allà la vaig
veure.
Era una boleta peluda que tremolava amb una barreja de fred i por. M’hi vaig apropar;
tenia els dos ulls vermells. Li vaig dir que jo no li faria mal, la boleta peluda no es va
moure. Em va permetre tocar-la i vaig notar que respirava malament. Per sort la
bestiola era de mida petita i cabia a dins d'una bossa que duia. La vaig embolicar amb
un mocador i me la vaig endur a casa.
Un cop allà, la vaig deixar a la taula i vaig encendre la calefacció. També li vaig donar
aigua i menjar. Després d’una estoneta vaig començar les proves. Li vaig controlar
les potes, el morro, els ulls i les orelles. En aixecar l’orella esquerra, vaig veure que
tenia un codi tatuat que ja havia vist en altres ocasions.
El seu nas estava una mica tapat i per facilitar-li la respiració, li vaig fer un rentat nasal.
Després li vaig donar gotes per als ulls vermells i, quan vaig acabar, vaig veure una
gosseta agraïda al meu davant que només volia moixaines.
Me la vaig emportar al graner i allà va conèixer els seus nous companys: una cabra
amb tres banyes, un gat amb ales i una serp amb potes. Ara una gosseta amb els ulls
vermells com el foc s’unia al grup. >>Una més, vaig pensar<<, i vaig aixecar la vista
cap a l’horitzó.
A la llunyania s’alçava l’edifici més lleig de tota la comarca. Tenia un cartell enorme
amb lletres taronges on deia “LEP” (Laboratoris Especialitzats en Perfums). Allà es
feien tota mena d’experiments amb animals amb l’excusa d'investigació científica. I
jo, em dedicava a recollir aquells animals que aconseguien escapar.
>>Hauria d’anar pensant com ampliar el graner<<, rumiava.