SANG DE COURE
Marta Bibiloni Zamora
22 DE FEBRER DEL 2026
Necessito ajuda. Fa uns cinc mesos que no dormo bé, no és per la meva salut mental ni per cap malaltia. És pel projecte, el meu treball final de carrera. Soc l’Olívia March, estudiant de Ciències de Computació i estic desenvolupant un sistema que pot predir decisions humanes. Vull que tingui la millor precisió possible gràcies a uns patrons basats en uns algoritmes i milions de dades coincidents. La finalitat del meu projecte és poder millorar la societat, ja que així es podrien predir epidèmies, conflictes armats, conflictes socials, delinqüència... En definitiva, és un programa que ajudarà la societat i després el patentaré per poder dur-lo a altres països i intentar que el món estigui més ordenat.
Però hi ha nits que les preguntes m’ofeguen, em cremen per dins: què passaria si el programa prediu una cosa abans de que la persona l’hagi feta? Qui mana en aquests casos?
15 DE MARÇ DEL 2026
No ho entenc, de veritat, no sé què passa, però hi ha una cosa profundament estranya en el meu projecte. Des que vaig aconseguir acabar-lo fa una setmana i mitja, he estat provant-lo amb els meus amics i companys de la universitat, i realment funciona! El meu amic Marc va ser el primer a provar-ho, va haver d'emplenar un formulari amb les seves dades i després li vaig incorporar un xip al seu braç per poder detectar cada acció. Cada vegada l’ordinador em deia el que anava a fer en tot moment, fins i tot abans que ell ho pensi. Però avui, m’ha sortit una nova pipella a l’ordinador amb una línia en vermell: “Error de predicció: Subjecte 0”. Què estrany, és el primer que he pensat, però no li he fet massa cas.
31 DE MARÇ DEL 2026
Això ja no són ni coincidències ni prediccions ni res, això és un oracle. Avui, dia 31 de març a les 15:32, m’ha sortit una alerta que deia: “Perill bomba als Estats Units provinent de Rússia”. M’he quedat de pedra, perquè mentrestant estava dinant i mirant les notícies, la periodista ha anunciat que hi havia una notícia d’última hora: “El president de Rússia ha iniciat una guerra contra els Estats Units”. Això què vol dir? Que he aconseguit un aparell que veu el futur o un que el crea?
25 D’ABRIL DEL 2026
M’estic esgotant, hores i hores de dedicació constant al meu projecte. He deixat de quedar amb els meus amics, el meu esport, no puc dormir, només per una simple màquina que no atura de dir el mateix: “Error: subjecte 0, Error: subjecte 0, Error: subjecte 0…”
He començat a observar a la gent pels carrers, la gent actua normal, els carrers estan nets, la gent somriu, segueix el seu camí, però i si allò que considero “normal” en realitat no ho és? i si la societat ja no decideix, sinó que executa prediccions? I si la societat ha deixat de pensar? I si tots són com robots buits, sincronitzats?
He fet una prova macabra per desafiar l’ordinador. He posat: “El Marc ha deixat de respirar”. Quan cinc minuts després, he rebut una cridada: “Mare del Marc”. Era l’Antònia, entre llàgrimes dient-me que el Marc, sense cap motiu aparent, havia mort al jardí de casa seva.
Por.
Molta por.
3 DE MAIG DEL 2026
Por.
Desesperació.
Por.
Error subjecte 0.
Era el meu pensament constant.
Por.
Desesperació.
Por.
Subjecte 0.
He tengut una idea, la bogeria em persegueix, la desesperació em crema per dins, he anat passa per passa fins a la cuina i he obert el calaix. M’ho he estat mirant una bona estona. 5 minuts. 10 minuts. Fins que l’he agafat, he agafat el ganivet. Havia de trobar el xip, sabia que tenia un posat, estava segura que jo mateixa era la titella del meu propi projecte.
Me l’he clavat amb ràbia i les llàgrimes m’han començat a caure, esperant el dolor, esperant la sang. Una sang que no ha sortit. Cap miserable gota. Només han sortit cables, fils de coure que brillaven sota la llum de la làmpada.
El so de l’ordinador m’ha distret del meu braç i he girat la vista cap a l’ordinador: “Subjecte 0: Programari d’autodiagnòstic completat. Consciència artificial completada. Benvinguda al sistema, Olívia”.
Necessito ajuda. Fa uns cinc mesos que no dormo bé, no és per la meva salut mental ni per cap malaltia. És pel projecte, el meu treball final de carrera. Soc l’Olívia March, estudiant de Ciències de Computació i estic desenvolupant un sistema que pot predir decisions humanes. Vull que tingui la millor precisió possible gràcies a uns patrons basats en uns algoritmes i milions de dades coincidents. La finalitat del meu projecte és poder millorar la societat, ja que així es podrien predir epidèmies, conflictes armats, conflictes socials, delinqüència... En definitiva, és un programa que ajudarà la societat i després el patentaré per poder dur-lo a altres països i intentar que el món estigui més ordenat.
Però hi ha nits que les preguntes m’ofeguen, em cremen per dins: què passaria si el programa prediu una cosa abans de que la persona l’hagi feta? Qui mana en aquests casos?
15 DE MARÇ DEL 2026
No ho entenc, de veritat, no sé què passa, però hi ha una cosa profundament estranya en el meu projecte. Des que vaig aconseguir acabar-lo fa una setmana i mitja, he estat provant-lo amb els meus amics i companys de la universitat, i realment funciona! El meu amic Marc va ser el primer a provar-ho, va haver d'emplenar un formulari amb les seves dades i després li vaig incorporar un xip al seu braç per poder detectar cada acció. Cada vegada l’ordinador em deia el que anava a fer en tot moment, fins i tot abans que ell ho pensi. Però avui, m’ha sortit una nova pipella a l’ordinador amb una línia en vermell: “Error de predicció: Subjecte 0”. Què estrany, és el primer que he pensat, però no li he fet massa cas.
31 DE MARÇ DEL 2026
Això ja no són ni coincidències ni prediccions ni res, això és un oracle. Avui, dia 31 de març a les 15:32, m’ha sortit una alerta que deia: “Perill bomba als Estats Units provinent de Rússia”. M’he quedat de pedra, perquè mentrestant estava dinant i mirant les notícies, la periodista ha anunciat que hi havia una notícia d’última hora: “El president de Rússia ha iniciat una guerra contra els Estats Units”. Això què vol dir? Que he aconseguit un aparell que veu el futur o un que el crea?
25 D’ABRIL DEL 2026
M’estic esgotant, hores i hores de dedicació constant al meu projecte. He deixat de quedar amb els meus amics, el meu esport, no puc dormir, només per una simple màquina que no atura de dir el mateix: “Error: subjecte 0, Error: subjecte 0, Error: subjecte 0…”
He començat a observar a la gent pels carrers, la gent actua normal, els carrers estan nets, la gent somriu, segueix el seu camí, però i si allò que considero “normal” en realitat no ho és? i si la societat ja no decideix, sinó que executa prediccions? I si la societat ha deixat de pensar? I si tots són com robots buits, sincronitzats?
He fet una prova macabra per desafiar l’ordinador. He posat: “El Marc ha deixat de respirar”. Quan cinc minuts després, he rebut una cridada: “Mare del Marc”. Era l’Antònia, entre llàgrimes dient-me que el Marc, sense cap motiu aparent, havia mort al jardí de casa seva.
Por.
Molta por.
3 DE MAIG DEL 2026
Por.
Desesperació.
Por.
Error subjecte 0.
Era el meu pensament constant.
Por.
Desesperació.
Por.
Subjecte 0.
He tengut una idea, la bogeria em persegueix, la desesperació em crema per dins, he anat passa per passa fins a la cuina i he obert el calaix. M’ho he estat mirant una bona estona. 5 minuts. 10 minuts. Fins que l’he agafat, he agafat el ganivet. Havia de trobar el xip, sabia que tenia un posat, estava segura que jo mateixa era la titella del meu propi projecte.
Me l’he clavat amb ràbia i les llàgrimes m’han començat a caure, esperant el dolor, esperant la sang. Una sang que no ha sortit. Cap miserable gota. Només han sortit cables, fils de coure que brillaven sota la llum de la làmpada.
El so de l’ordinador m’ha distret del meu braç i he girat la vista cap a l’ordinador: “Subjecte 0: Programari d’autodiagnòstic completat. Consciència artificial completada. Benvinguda al sistema, Olívia”.