Semblava un vesprada de Febrer predictible i monòtona, igual de rutinària que les cinc vesprades anteriors. Preparar el sopar, relaxar-se i descansar per l’endemà. No obstant això, el que no sabien àvia i neta es que al encendre la televisió avui i posar el canal d’esports s’anaven a trobar amb el que seria el seu entreteniment durant els deu dies posteriors. No sabien que anava a ser un abans i un després, una nova il·lusió, un fanatisme impensable fins al moment, que feia que els fos impossible llevar els ulls del televisor o si més no anar al bany. Un descobriment que les faria reforçar vincles i compartir una passió.

—Com poden anar tan a pressa? Sembla tan senzill, àvia. Em vull apuntar a classes de patinatge artístic sobre gel. Hi haurà algun lloc prop d’ací per a patinar?—va preguntar.
—Alguna pista propera hi haurà segur, podríem anar aquest cap de setmana. Mira el que acabe de descobrir!—va exclamar.
—Què has descobert?—va preguntar amb intriga.
—He buscat el per què es por patinar sobre gel i mira el que posa, que és perquè la pressió de la fulla dels patins sobre el gel augmenta la temperatura, la qual cosa crea una capa d’aigua, que no percebem a simple vista, i els permet lliscar-se pel gel. I diu també que de per si mateix, el gel no és del tot sòlid, fet que fa més fàcil als patinadors començar els moviments—va explicar.
—Quina passada! No ho havia pensat mai. Pregunta també com és possible que giren tan ràpid—va comentar emocionada.
—A poc a poc i bona lletra, que no puc escriure tan ràpid. Espera que es carregue la pàgina web, no dona per a més el mòbil.
—Aquí posa que és una llei física que es diu: conservació del moment angular.
—Conservació de què? —va preguntar la neta.
—Conservació del moment angular. Perquè ho entenguis de manera senzilla. Fixa’t, com té un patinador els braços mentre gira? Tancats no? Aquest moviment fa que la inèrcia en girar sigui més petita i siguen capaços de girar més ràpid.
—Qui ho diria. Pura física!