La Lluna mirava. El seu regne se’m feia una composició artística per si mateix: el llenç, vastíssim cel; les pinzellades, els estels; la pintora, Astèria; i la firma, pleniluni de caramell. La catasteritzada sobirana banyava amb un torrent luminífer cada racó de la meva cambra per entre els visos de la meva finestra. El meu humà entranyat era un mirall on incidia llum i es reflectia ombra. El meu fat sempre estigué lligat al de l’astronomia, mes la Lluna era massa lluny, i els somnis, somnis eren. L’harmonia de la meva alcova era truncada en mudar jo la sonata celeste en una segona menor. Així que prenguí uns grillons de la tauleta de nit i encadení els meus canells al capçal del meu llit. Jamai abandonaria el meu sulfuri verger: la falda de la Lluna. Un estel baixà del firmament i m’arrapà entre les meves olandes. Després, un somni catabàtic m'avingué en cloure jo els ulls.

Nasquí a la Lluna en obrir-los. Davant meu brollà del regòlit un ens format per dos miralls contraposats. Avingué’m de pressa, com si jo l’hagués cridat.

— Soc l’espectre simètric —em digué—. Veniu i us portaré a la llavor dels vostres somnis.

— Hi aniré per a desarrelar-la.

Portà’m a l’instant en què la realitat naixia. Caigué la temperatura en tal magnitud que la nounada energia, dissolta en l’espai, condensà i formà matèria.

— Atengueu aquí a la dualitat que el vostre cor pateix: cada partícula acaba de néixer amb la seva antipartícula. El fat de les bessones primigènies se sumeix per etern jurament en una mort de vestigi energètic.

— Si existissin les bessones —raoní—, s'hauria evaporat la meva ànima fa temps.

— La Lluna i el Sol s’han declarat la guerra. L’immanent destí dels vostres anhels es disputa en duel per entre els trellats de la vostra ànima. El bàndol de corona blanca preval sobre el seu homòleg en tenir el favor de la vostra voluntat bariònica. La realitat, així com el vostre cor, refusà el marciment afavorint asimètricament les partícules en la seva inexorable i promesa mort.

— La meva voluntat no existeix, no pas com les estrelles.

Després d’això, conduïren-me els enigmàtics miralls a les proximitats d’una daurada galàxia espiral en algun moment del temps. Encarnà’s la magnificència còsmica en una inefable estructura estel·lar, la faldilla de la qual, de desmesurats fils, pentinava amb ostentació l’estrellat abisme ontològic que m’encerclava. En aquest escenari, els miralls tornaren a parlar-me.

— L’eco de la dansa gravitant de les estrelles ressona per tot el roserar sideri que, amb suma perfecció, des d'aquí s’esbossa, en la pròvida melodia del qual l’ànim afligit es restaura i troba la inspiració la seva posada.

La quasi-quimera dels orbes brollà un vívid torrent que per les meves carns fustigades es propagà, germinant sobre mi una apol·línia inflorescència onsevulla que aquell sentiment fluís davant la mirada de la silent Lluna. M’havia enamorat de les estrelles.

— Les estrelles i jo som una —vaig pronunciar.

— La rapidesa amb què suren els orbes en el rodó de la faldilla faria que el colós es disgregués, escampant la bellesa que el conforma per tot l’espai. Una essència esquiva a la llum manté les seves esculpides formes connexes, sostenint en profunda ombra l’arquitectura que aquí s’alça. Una pugna incansable s'esdevé en l’armadura de la vostra ànima. Els vostres ulls s’amaguen i es fan foscos a allò que els vostres somnis tenen per cert: una passió pel cel ha niat en el vostre esperit. L’arrelament adhereix cada part del vostre cor i evita que s'hagi evaporat, i desatendre el seu clam contradiu la llei natural.

Esberlà’s el prosopopeic mirallet en dir això. Un somnífer sentir caigué sobre mi i els meus ulls foren closos. Després, un altre somni m’avingué.

Nasquí en les meves olandes en obrir-los. Els sons de la meva alcova diferien en timbre respecte dels habituals. Un telescopi s’alçava per entre els visos de la meva finestra. M’erigí amb briu cap al telescopi i observí el que per la meva finestra es dibuixava. El regòlit lunar abastava totes les direccions vers l’horitzó. Amb la Lluna derrocada, el sideral imperi era ara governat per la Terra, que brillant en el firmament se m’aparegué. Girí la mirada satisfeta cap a l’interior del meu espai, i viu un gran mur floral que envoltava un títol on es llegia "Doctorada en Astrofísica".