SÀLVIA
Sàlvia, 10 anys.
La Sàlvia esmorza a la cuina amb la seva mare.
- Sàlvia, raspa la part cremada de la torrada abans de menjar-te-la.
La Sàlvia es pregunta per què la seva mare li diu la mateixa frase cada dia, de la mateixa manera que desconeix com els seus pares van decidir fer ús d’un nom tan poc comú com Sàlvia, que sovint confonen a l’escola per Sílvia.
La Sàlvia acaba d’esmorzar mentre veu el Rei Lleó. Quantes dents tindrà en Rafiki? Realment un mico pot tenir tants colors a la cara? La Sàlvia continua acumulant preguntes quan truquen a la porta. És l’avi Robert, que avui porta la Sàlvia a la platja.
- Tens tot preparat Sàlvia? T’has posat ja la crema solar?
La Sàlvia respon que sí. Per què tots els adults són tan insistents amb la crema solar? Quina culpa en té ella de tenir la pell tan clara?
La Sàlvia no triga dos segons en corre cap a l’aigua, un cop trepitjada la sorra calenta escalfada pel sol de principis de juny. És llavors quan es torça lleument el turmell i pensa en quin nombre d’ossos conformen el seu esquelet. Però la pregunta es veu superposada per una de nova quan veu milers de meduses blaves amb forma de vaixell.
- Són maques veritat? Els hi diuen barquetes de Sant Pere.
La Sàlvia pensa que l’avi Robert sap molt. I a ella li agradaria saber tant com per poder respondre’s a si mateixa. Com és possible que durant un breu temps sigui capaç d’estar sota l’aigua sense respirar com si fos una sirena? Estem els humans més emparentats amb els pops o amb els cucs de terra? No té ni idea, però en sortir de l’aigua li preguntarà a l’avi. L’avi Robert sap molt.
La Sàlvia surt tota molla, disposada a iniciar l'interrogatori, però mentre l’avi li lliga la tovallola al voltant del cos, ell és qui li fa una pregunta a ella. Una pregunta que, tot i tenir-ne el cap ple de moltes sense resposta, sap perfectament què respondre.
- Què vols ser de gran Sàlvia?
- Algú que sap moltes coses del món, tantes com perquè ningú es quedi amb preguntes sense resposta.
Sàlvia, 20 anys.
La Sàlvia esmorza al pis d’estudiants. La Sàlvia raspa com cada matí la part cremada de les torrades perquè aquesta produeix substàncies tòxiques cancerígenes com els HAPs. La Sàlvia estima el seu nom, que fa referència al gènere Salvia, amb 790 espècies d’arbustos i herbàcies perennes i anuals. La Sàlvia ja no té deu anys.
La Sàlvia acaba d’esmorzar mentre pensa que fa molt que no veu el Rei Lleó. Ara sap que en Rafiki és un mandril, un primat catarrí que com tots els catarrins presenta un total de 32 dents, igual que els humans, amb una coloració viva a la cara que li serveix com a senyal d’estatus social o d’atracció sexual.
La Sàlvia es reuneix com cada dissabte amb l’avi Robert. Abans de sortir del pis s’aplica el protector solar, recordant que la seva pell clara necessita més protecció. Sap que la melanina és el pigment que protegeix la pell de la radiació i que la seva coloració ve determinada genèticament.
La Sàlvia passeja per la sorra de la platja amb l’avi Robert. És llavors quan es torça lleument el turmell i pensa que en néixer tenim 150 ossos, que arriben a un màxim de 332 a la infantesa, per acabar-se unint a l’etapa adulta en un total de 206. Però el pensament es veu superposat per un de nou quan veuen milers de meduses blaves amb forma de vaixell.
- Són maques veritat? Els hi diuen Velella velella.
L’avi pensa que la Sàlvia sap molt. I a ell li agradaria saber tant com per a entendre tot el que li explica la seva neta. Tots dos queden mirant la mar. La Sàlvia li explica a l’avi que sota l’aigua la melsa allibera glòbuls vermells oxigenats que augmenten temporalment l’oxigen disponible, cosa que permet estar més temps submergit. La Sàlvia tanca els ulls mentre pensa que el grup més proper al nostre són els equinoderms, com les estrelles o els eriçons de mar. La Sàlvia sap molt.
La Sàlvia s’asseu a un banc del passeig marítim amb l’avi Robert, disposada a gaudir del so de les onades, però mentre li eixuga els peus a l’avi amb la tovallola, ell li fa la mateixa pregunta que quan tenia deu anys. I ella, que ara en té vint, pensa que trobar les respostes és tan important com fer-se les preguntes.
La Sàlvia esmorza a la cuina amb la seva mare.
- Sàlvia, raspa la part cremada de la torrada abans de menjar-te-la.
La Sàlvia es pregunta per què la seva mare li diu la mateixa frase cada dia, de la mateixa manera que desconeix com els seus pares van decidir fer ús d’un nom tan poc comú com Sàlvia, que sovint confonen a l’escola per Sílvia.
La Sàlvia acaba d’esmorzar mentre veu el Rei Lleó. Quantes dents tindrà en Rafiki? Realment un mico pot tenir tants colors a la cara? La Sàlvia continua acumulant preguntes quan truquen a la porta. És l’avi Robert, que avui porta la Sàlvia a la platja.
- Tens tot preparat Sàlvia? T’has posat ja la crema solar?
La Sàlvia respon que sí. Per què tots els adults són tan insistents amb la crema solar? Quina culpa en té ella de tenir la pell tan clara?
La Sàlvia no triga dos segons en corre cap a l’aigua, un cop trepitjada la sorra calenta escalfada pel sol de principis de juny. És llavors quan es torça lleument el turmell i pensa en quin nombre d’ossos conformen el seu esquelet. Però la pregunta es veu superposada per una de nova quan veu milers de meduses blaves amb forma de vaixell.
- Són maques veritat? Els hi diuen barquetes de Sant Pere.
La Sàlvia pensa que l’avi Robert sap molt. I a ella li agradaria saber tant com per poder respondre’s a si mateixa. Com és possible que durant un breu temps sigui capaç d’estar sota l’aigua sense respirar com si fos una sirena? Estem els humans més emparentats amb els pops o amb els cucs de terra? No té ni idea, però en sortir de l’aigua li preguntarà a l’avi. L’avi Robert sap molt.
La Sàlvia surt tota molla, disposada a iniciar l'interrogatori, però mentre l’avi li lliga la tovallola al voltant del cos, ell és qui li fa una pregunta a ella. Una pregunta que, tot i tenir-ne el cap ple de moltes sense resposta, sap perfectament què respondre.
- Què vols ser de gran Sàlvia?
- Algú que sap moltes coses del món, tantes com perquè ningú es quedi amb preguntes sense resposta.
Sàlvia, 20 anys.
La Sàlvia esmorza al pis d’estudiants. La Sàlvia raspa com cada matí la part cremada de les torrades perquè aquesta produeix substàncies tòxiques cancerígenes com els HAPs. La Sàlvia estima el seu nom, que fa referència al gènere Salvia, amb 790 espècies d’arbustos i herbàcies perennes i anuals. La Sàlvia ja no té deu anys.
La Sàlvia acaba d’esmorzar mentre pensa que fa molt que no veu el Rei Lleó. Ara sap que en Rafiki és un mandril, un primat catarrí que com tots els catarrins presenta un total de 32 dents, igual que els humans, amb una coloració viva a la cara que li serveix com a senyal d’estatus social o d’atracció sexual.
La Sàlvia es reuneix com cada dissabte amb l’avi Robert. Abans de sortir del pis s’aplica el protector solar, recordant que la seva pell clara necessita més protecció. Sap que la melanina és el pigment que protegeix la pell de la radiació i que la seva coloració ve determinada genèticament.
La Sàlvia passeja per la sorra de la platja amb l’avi Robert. És llavors quan es torça lleument el turmell i pensa que en néixer tenim 150 ossos, que arriben a un màxim de 332 a la infantesa, per acabar-se unint a l’etapa adulta en un total de 206. Però el pensament es veu superposat per un de nou quan veuen milers de meduses blaves amb forma de vaixell.
- Són maques veritat? Els hi diuen Velella velella.
L’avi pensa que la Sàlvia sap molt. I a ell li agradaria saber tant com per a entendre tot el que li explica la seva neta. Tots dos queden mirant la mar. La Sàlvia li explica a l’avi que sota l’aigua la melsa allibera glòbuls vermells oxigenats que augmenten temporalment l’oxigen disponible, cosa que permet estar més temps submergit. La Sàlvia tanca els ulls mentre pensa que el grup més proper al nostre són els equinoderms, com les estrelles o els eriçons de mar. La Sàlvia sap molt.
La Sàlvia s’asseu a un banc del passeig marítim amb l’avi Robert, disposada a gaudir del so de les onades, però mentre li eixuga els peus a l’avi amb la tovallola, ell li fa la mateixa pregunta que quan tenia deu anys. I ella, que ara en té vint, pensa que trobar les respostes és tan important com fer-se les preguntes.
- Hits: 195