–Atenció senyores i senyors perquè aquí es pot decidir la final del campionat. La Marifé Cega, la jugadora número 9 de les Dogmes està a punt de xutar el penal decisiu. Si falla, el seu equip perdrà, contra tot pronòstic, el campionat de futbol femení en la categoria aleví d’enguany. Sota pals està la Marga Salas, la portera de les Hipàties que mira la seva entrenadora i li pica l’ullet. No sembla estar gaire nerviosa. Tota la responsabilitat és per la jugadora que es disposa a xutar. Agafa embranzida iiii… Atrapa la portera!!! Ja tenim campiones del Torneig… Les Hipàties són les guanyadores. Quina final!!!
Les jugadores de les Hipàties corren plenes d’alegria per abraçar a la Marga, l’heroïna del partit, però tot seguit, rodegen la seva entrenadora mentre criden:
–Ciència! Ciència! Ciència!
És un crit d’alegria però també de reconeixement vers la persona que les ha guiat fins a aquest moment.
No han oblidat pas que just abans de començar el torneig es van quedar sense entrenadora, i es va haver de fer càrrec de l’equip la Jana Godall, la seva professora de ciències. Una excel·lent professora, però que no en sabia massa de futbol.
Tot i així, recorden perfectament el discurs que va fer abans del primer entrenament.
–Us confesso que no sóc una experta en això del futbol, però, com a bona científica, sé prou bé quina és la millor manera d’aprendre, d'adquirir nous aprenentatges i com aplicar-los en el dia a dia. Però a més, també conec quines són les característiques que ha de tenir tot gran equip.
Les jugadores escoltaven amb atenció mentre la Jana continuava el discurs.
–La millor manera d’aprendre coses noves és, com sempre, a través de la ciència, i són precisament les característiques que tenen els científics i científiques les que ens ajudaran a ser un gran equip.
En aquest moment aparegueren certs rostres d’escepticisme.
–A partir d’ara intentaré llegir, veure, escoltar, parlar… tot el que pugui sobre futbol per tal de ser millor entrenadora, i us animo a que vosaltres feu el mateix. Tingueu la ment oberta, observeu amb atenció i intenteu aprendre tot el que pugueu sobre el tema que us apassiona. Analitzeu com juguen i com entrenen les vostres jugadores preferides i pregunteu-vos per què ho fan així.
Aquestes paraules motivaren l’equip. Confiaven que tot i el canvi d’entrenadora aquesta seria una bona temporada per les Hipàties.
–Però atentes, quan comencem a jugar els partits haurem de tenir esperit crític -Proseguí l’entrenadora.
–Analitzarem el que hem fet bé i el que hem fet malament. El que hem fet bé ho haurem de continuar fent i allò que ens ha sortit malament, ho haurem de canviar, haurem de buscar altres opcions de fer-ho i això ens farà millorar individualment i també com a equip.
–Això és com el que ens vas explicar a classe de l’assaig i error no? –Va interrompre la Maria Teresa Cova, la més valenta de l’equip.
–Exacte. Però no només això, també heu de saber comunicar, haureu de parlar entre vosaltres per compartir coneixement. El que aprengui una ho ha de compartir amb les altres. Així totes sortirem guanyant. I sobretot practiqueu. No es pot millorar sense pràctica. Ja us podeu preparar perquè entrenarem molt, així que deixem-nos de xerrameca i anem a entrenar, som-hi! – Finalitzà la Jana.
Aquest primer discurs com a entrenadora les va motivar i va servir per a millorar com a equip durant tota la temporada però va ser un altre discurs en concret el que contribuí a la sorprenent victòria a la final del campionat. Fou en el moment que la Jana reuní a l’equip quan es va saber que jugarien la final contra les Dogmes, el rival més potent de la lliga, i que havia guanyat els tres últims campionats. En aquell moment comentà que si feien les coses bé tenien moltes opcions de portar la final fins a la tanda de penals.
–Però una tanda de penals és com una loteria -Comentà la Mari Purí, la jugadora número 2.
–La ciència no diu el mateix -Contradí la Jana -S’han publicat diversos estudis que conclouen que hi ha factors que influeixen en el resultat en una tanda de penals. Com per exemple que l’equip que comença llançant el primer penal té més possibilitats de guanyar la tanda, o que el color de la samarreta del porter influeix en el percentatge d’aturades, però n’hi ha molts més factors que influeixen. Així doncs, què us sembla si en comptes de jugar-nos-ho tot a la sort pensem com a científiques?
I ja coneixeu el resultat, una vegada més, la ciència va sortir guanyant.