MÉS ENLLÀ DE LA PARET
Iker
Què pensem quan veiem una paret? Tot el món et contestarà, “doncs que és dura, ningú el pot travessar com si res!”, ho he d’admetre, inclòs jo, penso així, o bé pensava fins fa uns dies. Començaré des del principi, soc en Mark i actualment em trobo cursant primer de batxillerat tecnològic. Aquesta història comença amb una classe de física, resulta que en la física quàntica poden succeir fets que per nosaltres és totalment impossible, ja que entra en conflicte amb les normes de la física clàssica, però en la quàntica existeixen tantíssimes possibilitats que poden ocórrer fets que aparentment no tenen explicació. Vaig emmagatzemar aquesta informació i el dia va continuar el seu curs. Quan tornava a ca meva em vaig topar amb una gran sorpresa, una antiga amiga de quan anàvem a secundària es trobava al final del carrer, sense dubtar-lo vaig apropar-me a saludar, però com més m'apropava podia veure com pareixia molt preocupada per alguna cosa. En estar a la suficient distància li vaig dir:
-Nerea! Quant de temps, va tot bé?-
Na Nerea es va sobresaltar, girant-se per a poder veure'm, ja que es trobava mirant per davall d'un cotxe, cosa que em va cridar l'atenció, pareixia que cercava alguna cosa.
-Mark! No esperava veure't per aquí, potser és el destí, perquè just necessitava alguna ajuda d'algú.
-Ajuda? Suposo que està relacionat amb què estiguis cercant davall dels cotxes.
-Bé realment estic... saps que, millor t'ho explico tot amb calma en el parc que hi ha a prop.
I així vàrem fer, quan vàrem arribar va començar a contar-me una història que si hagués estat qualsevol persona pensaria que és només una mala broma, però es tractava de na Nerea, ella mai faria una broma d'aquest tipus. Resulta que ella descendia d'una família de físics els quals al llarg de la seva vida sempre han intentat apropar el món quàntic amb la nostra realitat, un dels seus avantpassats va ser molt amic de Schrödinger i junts varen posar a prova aquestes teories que coneguem.
-Nerea tot això és increïble, però que té a veure amb el fet que estiguessis cercant davall vehicles?
-Impacient! Tot està relacionat, deixa'm explicar-lo. Els meus pares varen reprendre un dels antics experiments del meu avantpassat i ho varen aconseguir!
-Aconseguir?
-Sí, aquest experiment estava basat en la teoria de l'efecte túnel que es va formular fa anys.
-Però avui m'han parlat d'això i per fer l'experiment...- La meva cara es va tornar amb una expressió espantada - No pots parlar de debò veritat?
-Per desgràcia sí- Va dir Nerea amb una expressió una mica més obscura- Els meus pares varen rompre els límits ètics i varen experimentar amb un gos per aconseguir-lo. L'efecte túnel consisteix en el següent, tu quan et dirigeixes cap a una paret et xoques i no ho travesses veritat?-.
-Això ho sap tothom!- Vaig dir confiat.
-Segons la física clàssica és impossible que tu ho puguis travessar, però en la quàntica la història canvia molt. Existeix una possibilitat, petita però real, de què l'objecte o persona pugui travessar la paret, apareixent en l'altre costat.
-Però les possibilitats són quasi impossibles.
-D'allí els experiments que han realitzat els meus pares, han aconseguit augmentar les possibilitats fins que siguin superiors a les possibilitats que diuen que no es pot fer. A més el gos ha escapat i he de trobar-lo abans que els meus pares, així ja no podran experimentar en animal.
-Compta amb mi!
Varen començar a cercar-lo per tot arreu sense resultats, quan anàvem a rendir-nos se'm va ocórrer una idea, jo en ca meva tenia dos cans i solia portar alguna llepolia per ells. En quant la vaig treure vàrem veure com un podenc preciós anava en línia recta capa nosaltres i quan dic línia recta és que hi havia cotxes aparcats, però al ca li va donar igual, els travessava tots sense adonar-se, fins que va arribar a nosaltres agafant la llepolia.
-És increïble!- Vaig dir sorprès.
-Moltíssimes gràcies, Mark, sense tu no sé què hauria fet, encara que hi ha un petit problema, que fem amb ell?
-Mmm tinc la solució, en ca meva sempre hi ha espai, creu que podria quedar-me amb ell?
-Pareix que t'ha agafat estima així que endavant, quin nom el posaràs?
-Tunic, així farà referència a la teoria que va fer realitat la nostra trobada.
-Que bonic!
I va ser així com de ser un dia normal es va convertir en el dia en què vaig conèixer a aquest meravellós animal que desafiava a la física, encara que, com ho explicaré als meus pares?
-Nerea! Quant de temps, va tot bé?-
Na Nerea es va sobresaltar, girant-se per a poder veure'm, ja que es trobava mirant per davall d'un cotxe, cosa que em va cridar l'atenció, pareixia que cercava alguna cosa.
-Mark! No esperava veure't per aquí, potser és el destí, perquè just necessitava alguna ajuda d'algú.
-Ajuda? Suposo que està relacionat amb què estiguis cercant davall dels cotxes.
-Bé realment estic... saps que, millor t'ho explico tot amb calma en el parc que hi ha a prop.
I així vàrem fer, quan vàrem arribar va començar a contar-me una història que si hagués estat qualsevol persona pensaria que és només una mala broma, però es tractava de na Nerea, ella mai faria una broma d'aquest tipus. Resulta que ella descendia d'una família de físics els quals al llarg de la seva vida sempre han intentat apropar el món quàntic amb la nostra realitat, un dels seus avantpassats va ser molt amic de Schrödinger i junts varen posar a prova aquestes teories que coneguem.
-Nerea tot això és increïble, però que té a veure amb el fet que estiguessis cercant davall vehicles?
-Impacient! Tot està relacionat, deixa'm explicar-lo. Els meus pares varen reprendre un dels antics experiments del meu avantpassat i ho varen aconseguir!
-Aconseguir?
-Sí, aquest experiment estava basat en la teoria de l'efecte túnel que es va formular fa anys.
-Però avui m'han parlat d'això i per fer l'experiment...- La meva cara es va tornar amb una expressió espantada - No pots parlar de debò veritat?
-Per desgràcia sí- Va dir Nerea amb una expressió una mica més obscura- Els meus pares varen rompre els límits ètics i varen experimentar amb un gos per aconseguir-lo. L'efecte túnel consisteix en el següent, tu quan et dirigeixes cap a una paret et xoques i no ho travesses veritat?-.
-Això ho sap tothom!- Vaig dir confiat.
-Segons la física clàssica és impossible que tu ho puguis travessar, però en la quàntica la història canvia molt. Existeix una possibilitat, petita però real, de què l'objecte o persona pugui travessar la paret, apareixent en l'altre costat.
-Però les possibilitats són quasi impossibles.
-D'allí els experiments que han realitzat els meus pares, han aconseguit augmentar les possibilitats fins que siguin superiors a les possibilitats que diuen que no es pot fer. A més el gos ha escapat i he de trobar-lo abans que els meus pares, així ja no podran experimentar en animal.
-Compta amb mi!
Varen començar a cercar-lo per tot arreu sense resultats, quan anàvem a rendir-nos se'm va ocórrer una idea, jo en ca meva tenia dos cans i solia portar alguna llepolia per ells. En quant la vaig treure vàrem veure com un podenc preciós anava en línia recta capa nosaltres i quan dic línia recta és que hi havia cotxes aparcats, però al ca li va donar igual, els travessava tots sense adonar-se, fins que va arribar a nosaltres agafant la llepolia.
-És increïble!- Vaig dir sorprès.
-Moltíssimes gràcies, Mark, sense tu no sé què hauria fet, encara que hi ha un petit problema, que fem amb ell?
-Mmm tinc la solució, en ca meva sempre hi ha espai, creu que podria quedar-me amb ell?
-Pareix que t'ha agafat estima així que endavant, quin nom el posaràs?
-Tunic, així farà referència a la teoria que va fer realitat la nostra trobada.
-Que bonic!
I va ser així com de ser un dia normal es va convertir en el dia en què vaig conèixer a aquest meravellós animal que desafiava a la física, encara que, com ho explicaré als meus pares?