Fa dies que no em trec en Martí del cap. A classe de matemàtiques no em puc concentrar de cap manera i no em surten les equacions. A classe de dibuix només penso en fer-li un retrat...i quan he de fer una redacció, t’ho pots imaginar: “En Martí era un noi alt i...”. Prou! Com puc parar el meu cap? Què m’està passant?
Quan soc amb ell, se m’asseca la boca, el cor palpita tan de pressa que sembla que en qualsevol moment sortirà disparat a través del meu pit, noto un pessigolleig molt fort a la panxa i les respiracions són cada vegada més i més ràpides. Estic malalta? Què li passa al meu cos?
Sempre he sigut una noia molt racional, bona estudiant i ben centrada. A casa sempre li han donat molta importància a la salut i m’han dit que havia de tenir una dieta equilibrada, fer esport regularment i no prendre drogues. I jo, que sempre he sigut la més obedient de totes les meves germanes i una mica obsessiva a l’hora d’intentar fer les coses bé, he seguit totes les recomanacions al peu de la lletra. Sempre m’he cuidat. No pot ser que tan jove estigui tan malalta!
I ara em trobo en una situació nova i completament desconeguda. Com que sempre he estat molt curiosa i necessito trobar respostes, he decidit fer una recerca ràpida a internet per començar a abordar aquest tema. Em sembla que m’estic enamorant... i sembla ser que el que m’està passant té a veure amb el sistema de recompensa del cervell i amb una substància que es diu dopamina. Amb aquesta informació tan valuosa ja puc anar al a biblioteca i començar una recerca més exhaustiva: he de trobar un llibre que m’expliqui la fisiologia del cervell.
Després d’un dia intens de lectura, i d’aprendre noves paraules que no havia sentit mai, crec que ja començo a entendre l’efecte que té en Martí en mi. Cada vegada que estem junts, el meu sistema de recompensa s’activa a nivells inimaginables. Les neurones de l’àrea tegmental ventral comencen a sintetitzar dopamina i posen en marxa el circuit: envien senyals a través de les sinapsis i activen el nucli accumbens. En aquest moment començo a sentir un gran plaer que m’envaeix tot el cos, motivació intensa i unes ganes boges de tornar a repetir aquesta experiència. Ja no puc viure sense en Martí!
El poder que té aquest noi cap al meu cervell és molt més gran del que m’imaginava inicialment. Ara sé que activa unes àrees del cervell que també participen en certes addiccions. És en Martí la meva addicció? És una droga?
Segueixo llegint i veig que no tot seran flors i violes. Es veu que aquest circuit desenvolupa tolerància i abstinència. La tolerància es produeix perquè els receptors neuronals es dessensibilitzen i cada vegada necessiten més estímuls, o bé estímuls més grans, perquè el meu cos senti la mateixa quantitat de plaer. Això col dir que cada vegada necessitaré més dosi de Martí per estar embriagada!
Pel que fa a l’abstinència, veig que és una sensació d’ansietat i tristesa intensa que es produeix quan no veus la persona de la qual t’estàs enamorant. Encara no m’he trobat en aquesta situació però em recorda una mica al “mono” que senten les persones addictes a l’heroïna quan fa dies que no poden consumir. Ens ho van explicar en una excursió, quan vam visitar un centre de desintoxicació que hi ha prop del nostre institut. Quantes similituds...i si realment m’estic tornant addicte a en Martí?
Com a mínim, ara sé que no estic malalta, que és només enamorament. Es veu que en aquest procés també s’activa el sistema nerviós simpàtic, que és la part del sistema nerviós autònom que prepara el cos per a l’acció. En aquest moment hi ha una alliberació bestial d’adrenalina i noradrenalina cap a tots els òrgans del cos. El cor s’accelera i augmenta la freqüència cardíaca, es vasos sanguinis es contrauen i augmenta la tensió arterial, tenim menys necessitat de menjar i dormir i augmenta l’energia global del cos. Suposo que és per això que quan estic amb en Martí em sento preparada per afrontar qualsevol cosa en aquesta vida i tinc tanta energia que podria fins i tot volar.
Després de tot aquest estudi, he resolt la majoria dels meus dubtes, però encara em ronda una qüestió que cap llibre m’ha sabut respondre: és, doncs, l’enamorament una addicció? Em sembla que hauré de seguir investigant i observant com el meu cos reacciona a la droga Martí a mesura que passa la variable temps.