Fins on pot arribar la ciència
Un científico con curiosidad
Fins on pot arribar la ciència?
A la dècada dels trenta, un soviètic anomenat Sergei Brukhonenko va fer un experiment molt impactant per a la història de la biologia, ja que volia mantenir els òrgans en circulació artificial de la sang. Més tard va contribuir en el desenvolupament de les tecnologies mèdiques. Ell treballava sobre la fisiologia, estudiava el funcionament del cor i també el sistema circulatori, ja que en aquell temps els científics intentaven saber si es podien mantenir els òrgans vius fora del seu cos, a partir de màquines que substituïen temporalment la funció del cor i també la dels pulmons.
Tenia un pulmó artificial que era un auto ejector que bombejava sang oxigenada de manera artificial. L'objectiu no era fer un experiment espectacular sinó investigar si es podia mantenir la circulació sanguínia fora del cos, i per tant mantenir vius teixits i òrgans sense que el cor funcionés de manera natural.
En aquella època la medicina era poc complexa i no es podien fer gaire cosa com cirurgies cardíaques complexes. En Sergei Brukhonenko va tenir la idea de connectar el cap d’un ca al auto ejector per veure si funcionava, al ca li varen connectar tubs que simulaven venes i artèries, després varen veure si el ca reaccionava a estímuls, si respirava i va obrir els ulls al principi es pensaven que hi havia tornat a la vida, però més tard en Sergei Brukhonenko va descobrir que només eren reflexes, el ca estava inconscient, però el que feia que respongués a estímuls era realment la sang i l’oxigen el que feien que teixits de diferents parts del cos responguessin a estímuls aquest experiment va semblar ser un fracàs total, però en realitat va ser un gran pas cap a la medicina.
un científic amb curiositat
A la dècada dels trenta, un soviètic anomenat Sergei Brukhonenko va fer un experiment molt impactant per a la història de la biologia, ja que volia mantenir els òrgans en circulació artificial de la sang. Més tard va contribuir en el desenvolupament de les tecnologies mèdiques. Ell treballava sobre la fisiologia, estudiava el funcionament del cor i també el sistema circulatori, ja que en aquell temps els científics intentaven saber si es podien mantenir els òrgans vius fora del seu cos, a partir de màquines que substituïen temporalment la funció del cor i també la dels pulmons.
Tenia un pulmó artificial que era un auto ejector que bombejava sang oxigenada de manera artificial. L'objectiu no era fer un experiment espectacular sinó investigar si es podia mantenir la circulació sanguínia fora del cos, i per tant mantenir vius teixits i òrgans sense que el cor funcionés de manera natural.
En aquella època la medicina era poc complexa i no es podien fer gaire cosa com cirurgies cardíaques complexes. En Sergei Brukhonenko va tenir la idea de connectar el cap d’un ca al auto ejector per veure si funcionava, al ca li varen connectar tubs que simulaven venes i artèries, després varen veure si el ca reaccionava a estímuls, si respirava i va obrir els ulls al principi es pensaven que hi havia tornat a la vida, però més tard en Sergei Brukhonenko va descobrir que només eren reflexes, el ca estava inconscient, però el que feia que respongués a estímuls era realment la sang i l’oxigen el que feien que teixits de diferents parts del cos responguessin a estímuls aquest experiment va semblar ser un fracàs total, però en realitat va ser un gran pas cap a la medicina.
un científic amb curiositat