Els aliments en canvien.

La Paula, una nena d’onze anys, és una persona divertida, curiosa, educada i molt amable.
Un matí, es va despertar sola; va baixar les escales i es va trobar els seus avis, plorant i envoltats de mocadors plens de mocs, per terra.
Els dos vellets, en veure que la petita nena que ja els havia vist plorar, van decidir explicar-li què passava.
La pobra Paula, estava molt neguitosa. Llavors el seu avi, es va apropar a ella i li va dir: - Te'n recordes que fa dos dies, es van emportar el teu pare a l’hospital, oi?- La nena a dir que sí, amb un fil de veu.- Doncs la teva mare, ha estat ingressada aquest matí, aquí a Barcelona.- Continuava dient l’àvia.
La Paula, aquell matí, no va anar al col·legi, estava massa trista per escoltar a la professora de matemàtiques, la de llengua i la d’anglès. La nena, la pobra, no se’n sabia avenir.
A la tarda, la Paula, ja va tornar al col·legi. Van començar a estudiar la piràmide d’aliments, però al mig de la classe, la nena, va voler explicar una cosa als seus companys.
Quan la professora li va donar el torn de paraula, ella va explicar: - Bona tarda classe, com haureu vist, aquest matí, no he vingut al col·legi. Els meus pares estan els dos a l’hospital. Com alguns sabeu, la meva mare és anorèxica, i aquesta matinada s’ha desmaiat perquè, feia cinc dies que no menjava ni bevia aigua i, això, no és bo.
En canvi, el meu pare, ja fa dos dies que està allà. El seu problema és, que menja massa, es cruspeix també el plat de la meva mare. El meu pare pateix un problema d’obesitat.
Per tant, us recomano menjar sa, com el que estem treballant a classe. No és bo menjar poc ni molt, has de menjar sa i, fer esport, gràcies!-.La Paula ja se sent més tranquil·la, després d’aquest petit discurs.
Seguidament, la professora va començar a parlar.- Com bé ha dit la Paula, avui comencem a estudiar el cos humà i la piràmide d’aliments. Per començar, explicarem com funciona el cos humà i quins nutrients, vitamines i proteïnes necessita.- La professora, va iniciar ensenyant una foto dels òrgans del nostre aparell digestiu, i va dir: - El cos humà, és molt especial, molt interessant i misteriós. Doncs ara parlarem de l’aparell digestiu. Algú em sap dir per on passen els nutrients?- Va preguntar. Un nen va respondre i va dir: - Per l’intestí prim- Llavors la professora, el va felicitar perquè, havia respost correctament. La professora va continuar parlant.- Quan tu menges alguna cosa, passa per la faringe, seguidament, per l’esòfag després, per l'estómac fins que, arriba a l’intestí prim posteriorment, l’intestí gruixut i arriba a la recta llavors, el que era menjar, que ara és femta, arriba finalment a l’anus.- Un cop acaba de parlar la professora, ja era l'hora d’anar cap a casa i tots s’aixequen de la cadira, amb permís de la professora i se'n van.
Aquella mateixa tarda, la Paula, quan va arribar a casa després del col·legi amb el seu avi, els va dir que ella volia fer esport, li agradaria cuinar saludable amb ells i que desitjava ser la nena més sana del món. Quan va acabar de parlar, es va posar a plorar.
Els avis de la pobra nena, van anar corrents cap a ella i la van abraçar.
Els vells de la casa, li van dir a la Paula que no es preocupés, que si ella volia, farien tot el possible perquè quan tornessin els seus pares, ella ja seria una persona cent per cent saludable i esportista, i que els seus pares ho farien també perquè, estarien molt orgullosos d’ella.
Després de dues setmanes, els pares de la Paula, ja van tornar cap a casa.
La nena els hi va ensenyar a cuinar saludable, a fer esport i a cuidar-se.
Els adults responsables de la Paula, van estar orgullosos d’ella i la van estimar infinitament, per sempre.