Mai una trucada a les dues de la matinada era portadora de bones notícies. La directora Semper havia baixat amb un taxi des de casa fins al centre de dades OctaIA, massa adormida i en xoc per atrevir-se a conduir. Fins i tot abans d’entrar a l’edifici, va poder sentir una ferum de plàstic cremat que li va regirar l’estómac. Quan va arribar a la sala del clúster, es va adonar que la situació que li havien dit per telèfon era de tot menys exagerada.
Totes les torres foses. Se suposava que hi havia mesures per evitar que passés precisament això, però era evident que alguna cosa havia fallat. No hi havia hagut cap comunicat oficial encara, i l’única persona que havia anat al centre a part d’ella era la cap de projectes: la doctora Vallespí. Se la va trobar asseguda en una cadira amb un portàtil sobre les cames, contemplant les torres mentre feia una bona calada a una cigarreta casolana. La directora va arrugar el front.
—No es pot fumar, aquí.
La cap es va passar un dit pels ulls per treure’s les lleganyes.
—Una mica més de foc no farà cap diferència, creu-me.
—Es pot saber què ha passat?
La cap va fer un gest amb la barbeta en direcció a les torres. No hi havia cap CPU que hagués sobreviscut: totes desfetes com rellotges de Dalí amb microxips. La pudor se li va fer encara més penetrant quan va veure l’escenari amb els seus ulls. La doctora va deixar caure la cigarreta i la va trepitjar amb una bota militar.
—No ha saltat cap alarma d’intrusió. Sigui el que sigui, ha estat obra d’algú de dins.
—Qui és l’últim que ha fet servir el clúster?
La doctora Vallespí va girar l’ordinador i el va mostrar a la directora Semper. Un clúster com el d’OctaIA demanava com a mínim una setmana d’antelació per poder enviar-hi comandes. En veure que tan sols una persona havia reservat el dia anterior, la directora li va preguntar:
—Qui és la Carolina Rius?
—Una hippie pesada d’aquestes. Vegana, poliamorosa i els pronoms a la descripció del perfil. El paquet sencer.
—De què treballa?
—Temes de clima i medi ambient; un rotllo absolut. Tot i que és bona, això sí. Fa servir la IA per dissenyar avions que contaminin menys i parides semblants. —La cap va dibuixar una rialla amb dents grogoses.— Així podrà anar a Tailàndia amb un dels xicots sense sentir-se culpable. Tot i que hi havia el rumor que s’havia estavellat amb el projecte i ara en buscava de nous.
La directora Semper va clavar una segona ullada al que quedava del clúster. Havien trigat vuit anys per muntar-ho tot i fer-se un lloc en el món de la IA. Massa esforços i diners invertits perquè tot quedés en ruïnes en el transcurs d’una nit.
—Quan és l’últim cop que la Carolina Rius ha accedit a aquesta sala?
La cap se la va mirar amb cara de circumstància.
—L’últim cop? Aquí només hi podem entrar els de manteniment i jo.
—Llavors què coi ha sigut?
La cap de projectes va treure una altra cigarreta i se la va encendre mentre abaixava la vista a la pantalla del portàtil.
—La part més fotuda és el fet que els tallafocs no hagin saltat. Encara que la Carolina hagués enviat comandes prou potents per fondre les CPU, el clúster ho hauria d’haver detectat i avortar l’operació.
La cap es va fixar en la pantalla i va parpellejar un parell de cops, sense dir res. La directora va fer un esforç per no alçar la veu, davant del silenci.
—Qui ha fet saltar els tallafocs?
—OctaIA.
—Pot ella sola canviar els criteris?
La cap es va pessigar la part de dalt del nas amb els dits.
—Doncs sembla que sí. La veritat és que ni se m’havia acudit, aquest escenari. Massa dantesc.
—Es pot saber quines comandes va enviar, la Carolina Rius?
La cap de projectes va fer uns quants clics al teclat i, abans de respondre, va deixar anar una rialla estrident.
—Quina desgraciada. Saps quina va ser, l’última ordre? Executa un projecte radical per estalviar aigua. Bé, amb la que se salvarà dels refredadors del centre, es pot dir que se n’ha sortit.
La directora va agafar el portàtil per examinar-ho. Si era cert, OctaIA s’hauria sabotejat els tallafocs i després... En qualsevol cas, davant d’un desastre així no es podia responsabilitzar tan sols a codi, màquines i algorismes: havia de caure algú de carn i ossos. La Carolina ho pagaria car, encara que només fos un horrible accident.