Recolza l’esquena contra la porta del lavabo fent inspiracions curtes, seques, ràpides, sense deixar espai a les expiracions. I nota la pressió que porta temps aguantant. La nota a les cervicals, per totes les nits en vetlla abans d’un deadline; a l’omòplat dret, per les llargues jornades pipetejant; al centre de la columna, per cada vegada que ha aguantat ben recta els crits d’aquell senyor que fa anys que no trepitja un laboratori.
Enmig dels sanglots, una arcada li estreba el cos cap a la tassa per a fer-li buidar l’estómac. L’escopinada final no li treu el regust de vòmit que ara substitueix el de les paraules que ha acabat cridant durant la reunió. Es passa la mà pel front humit, s’eixuga la boca amb un bocí de paper i mentre estira la cadena arrenca finalment el plor. Baixa la tapa i s’hi asseu abraçant-se les cames, feta una boleta. Inspirar quatre segons, retenir-ne set, expirar vuit segons, repetir. Inspirar quatre segons, retenir-ne set, expirar vuit segons. Repetir. Repetir. Repetir. Per què cony repetir tal com li mana aquell imbècil si ja li ha dit mil vegades que no funciona? Tan difícil és, escoltar-la a ella?
Li vibra el mòbil. Un correu. Sento que la reunió hagi acabat així, diu. Tots dos hem perdut els nervis i a crits la gent no s’entén, s’excusa. Però marxar amb un cop de porta tampoc és manera, s’exculpa. Cal que espavilis una mica, no estem per ximpleries a aquestes altures de la tesi. Hem de publicar, ja! Fes-me cas i prepara les rèpliques que t’he dit, exigeix. Ens reunim demà a les 9 amb els resultats llestos, convoca. Dr J. Álvarez, Investigador Principal, firma.

Es mulla la cara. El mirall li mostra el seu rostre pàl·lid, les ulleres fosques d’insomni. Són més de les set. No seria la primera vegada que engega una nova tanda de reaccions a aquestes hores. Per vocació pura i dura, que diuen.
Entra corrents al despatx. Només queda un company, absort en la pantalla, ignorant per complet la seva presència. Plega la bossa tirada al peu de l’escriptori i hi entafora les llibretes de laboratori, que no en quedi ni una. Hi afegeix un parell de llibres del prestatge i la figureta Daruma, amb un sol ull pintat. Tanca com pot la cremallera i es penja la jaqueta a sobre el braç.
Baixa precipitadament al laboratori. Al fons, l’agitador orbital funciona a 37ºC i 120 rpm. Els cultius tenen un aspecte dens. Retira tots els matrassos, un d’ells està contaminat, segurament Aspergillus. Obre la nevera i tots els tubs d’assaig del segon prestatge van a la brossa. Congelador, primer calaix, totes les mostres al mateix destí.
A la sala del costat, l’HPLC es troba en funcionament. Cancel·la les anàlisis a l’ordinador de control. Carregant. Es dirigeix a la carpeta Resultats AFN. Clic al botó dret i eliminar. Carregant. La torna a buscar a la Paperera de reciclatge. Eliminar permanentment. Els sorolls de l’agulla que no para de punxar mostres la posen nerviosa. Torna al programa de l’HPLC. Carregant. Comença a picar tecles. Amb un dit, cada vegada més fort, més ràpid, més tecles diferents. Res. Opta per desendollar el cable d’una estrebada i tots els vials cap a la brossa.
Torna a la pica on ha retirat els cultius, disposada a tirar un rajolí de lleixiu a cada un. L’interromp el mòbil vibrant. L’agafa amb la mà lliure. Invitació a Reunió de resultats, demà a les 9 a.m. Decidida, corre escales amunt. Arriba fins a la porta on posa Dr Álvarez, Investigador Principal. Sent tota la sang acumulada al front. Què cony? O ara o mai! Entra sense trucar.
Tu! Escolta’m bé!, crida. Assegut en aquest despatx no en tens ni idea de com va la investigació d’allí a baix, enuncia. De mi no n’obtindràs cap més resultat ni publicació!, sentencia. Me’n vaig, declara. I es queda plantada, respirant fort i veient com l’IP no aparta ni un segon la mirada de l’ordinador. No et dignaràs ni a mirar-me mentre parlo?!, li pregunta. I sense pensar-s’ho li esquitxa la cara amb l’Erlenmeyer que encara duia a la mà. Furiosa, estampa el matràs contra la paret i s’atura, esperant alguna reacció. Ell, impassiblement, es treu un mocador de tela de la butxaca, es neteja les ulleres, s’eixuga la cara i segueix ignorant-la. Ella, desfogada, assenteix amb el cap i fa una ganyota de fàstic. Fins mai més, desgraciat!

No ha estat una nit fàcil. Fa només tres hores que s’ha pogut adormir finalment. El despertador digital marca les 8 a.m. Al seu costat, li vibra el mòbil. Recordatori: Reunió de resultats, 9 a.m.