Llum blava?

Heus aquí que una vegada hi havia un home al nord de Noruega totalment absent de la vida, era un científic que passava hores llegint, investigant, provant teories… Tenia 53 anys i una germana de 48 anys, era amb l'única persona que tractava, ja que als 12 anys va quedar orfe de pare i mare. Es diu que aquest disgust el va deprimir tant que només surt un pic cada 5 anys a veure la seva germana i conversar un poc amb ella del que descobreix al seu laboratori de casa. L’home era d’estatura mitjana, tenia la pell rugosa i poc pèl, també era molt llest i bastant viu. El seu únic defecte era que no es fiava de ningú així que mai escoltava els consells dels altres i això li va perjudicar l’avanç dels seus invents. No es fiava dels consells de ningú excepte dels del seu oncle, que també era científic i es deia Sir Alexander Fleming, un gran científic per a la història.
Aquest home era molt misteriós, es deia que no tenia nom o que va ser l’home més antisociable del món; hi havia milers de llegendes sobre ell.
Pel fet històric que va fer, li va quedar el nom de Blå (Blau en noruec).
L’oncle de Blå sempre confiava en ell i l’ajudava, però un dia li va pegar un atac cardíac posant fi a la seva vida. Això li va fer tanta pena que, afegit a la mort dels pares, va decidir abandonar a tots en acabar els estudis. La seva ambició d’arribar a ser com el seu oncle va caure en picat i en aquells moments se sentia la persona més trista del món. Però al llarg dels anys va passar pàgina i es va motivar un altre pic a ser el què volia ser, així que es va muntar un laboratori a casa seva.
Feia moltíssims d’intents de teories, invents… Fins que un dia al 2020 va trobar la cura del càncer de pàncrees, que és la malaltia que justament va matar als seus pares la mateixa setmana. Així que va fer milers de proves amb animals i al final la cura no va ser correcta i no curava el càncer. Això no el va desmotivar gairebé gens així que va continuar amb el seu descobriment fins que el 2024 va aconseguir un fet històric. La cura del càncer va ser positiva!
Aquest descobriment el va fer sentir la persona més feliç del món.
A la cura, li va posar el nom de Love Me Not, una cançó que escoltava en el moment que la prova li va sortir positiva, i a més aquesta cançó li recordava els seus pares i al seu oncle. En posar-se tan content va sortir de casa i es va mudar a Oslo, on va fer un documental explicant el seu gran descobriment: gràcies a un làser blau molt ric en una vitamina C especial que ell va descobrir, va donar lloc a la creació d’una pastilla que, juntament amb la radiació del làser sobre les persones, curava el càncer al 99%.
Després del documental es va suïcidar per anar al cel amb el seu oncle i els seus pares, ja que ell ja havia aconseguit tot el que volia.