La història del ca de dos caps
Els 4 ulls
LA HISTÒRIA DEL CA DE DOS CAPS
El cirurgià soviètic Vladímir Demikhov dugué a terme diversos experiments entre els anys 1954 i 1959 a la Unió Soviètica. El seu treball va consistir a trasplantar el cap i la part superior d'un ca petit a un de més gran, com a part de la investigació sobre trasplantaments d’òrgans.
Aquests experiments van ser molt importants i avui es consideren poc ètics, però en el seu moment van contribuir al desenvolupament de tècniques que més tard varen ajudar en els trasplantaments cardíacs i pulmonars en humans.
En els anys cinquanta la medicina estava fent grans bots científicament. Els trasplantaments d’òrgans encara eren gairebé experimentals i els metges volien entendre com es podien fer connexions molt complexes de vasos sanguinis i teixits. En aquella època no hi havia gairebé normes per experimentar amb animals, el contrari d’avui en dia.
Això consistia a agafar la part superior del cos d'un canet: cap, espatlles i potes davanteres, la connectava al cos d’un ca adult ja existent.
El que va fer va ser, unir artèries i venes perquè la sang pogués circular al cap del ca més major.
No va connectar la medul·la espinal, el cap de ca petit només podia reaccionar a estímuls com beure llet o moure la llengua, això mostrava independència neurològica. Vladimir va veure que com els dos caps reaccionaven a estímuls en va crer més, uns 20, però no solien durar molt a causa del rebuig del teixit, al cap d'uns dies acabaven morint, però el que va demostrar va ser que els trasplantaments d’òrgans eren tècnicament possibles, abans la gent el criticava molt, però ara se'l coneix com pioner en la trasplantologia.
També va intentar trasplantar cors, pulmons i altres teixits entre animals.
Va experimentar amb “cors artificials” i altres connexions per provar tècniques de microcirurgia.
Els 4 ulls
El cirurgià soviètic Vladímir Demikhov dugué a terme diversos experiments entre els anys 1954 i 1959 a la Unió Soviètica. El seu treball va consistir a trasplantar el cap i la part superior d'un ca petit a un de més gran, com a part de la investigació sobre trasplantaments d’òrgans.
Aquests experiments van ser molt importants i avui es consideren poc ètics, però en el seu moment van contribuir al desenvolupament de tècniques que més tard varen ajudar en els trasplantaments cardíacs i pulmonars en humans.
En els anys cinquanta la medicina estava fent grans bots científicament. Els trasplantaments d’òrgans encara eren gairebé experimentals i els metges volien entendre com es podien fer connexions molt complexes de vasos sanguinis i teixits. En aquella època no hi havia gairebé normes per experimentar amb animals, el contrari d’avui en dia.
Això consistia a agafar la part superior del cos d'un canet: cap, espatlles i potes davanteres, la connectava al cos d’un ca adult ja existent.
El que va fer va ser, unir artèries i venes perquè la sang pogués circular al cap del ca més major.
No va connectar la medul·la espinal, el cap de ca petit només podia reaccionar a estímuls com beure llet o moure la llengua, això mostrava independència neurològica. Vladimir va veure que com els dos caps reaccionaven a estímuls en va crer més, uns 20, però no solien durar molt a causa del rebuig del teixit, al cap d'uns dies acabaven morint, però el que va demostrar va ser que els trasplantaments d’òrgans eren tècnicament possibles, abans la gent el criticava molt, però ara se'l coneix com pioner en la trasplantologia.
També va intentar trasplantar cors, pulmons i altres teixits entre animals.
Va experimentar amb “cors artificials” i altres connexions per provar tècniques de microcirurgia.
Els 4 ulls