Els secrets guardats davall el permafrost
A.Pagán
Els secrets guardats davall el permafrost
Podríem trobar noves espècies congelades en el temps en el permafrost? Seria possible?
Un grup d’investigadors es van proposar aquesta pregunta, tota la seva vida laboral es va resumir en un laboratori fent milions de proves avorrides, sense èxit. Però ells volien fer una cosa que canviaria el món, una cosa gran, arriscada i el més important amb èxit!
Varen passar dies pensant en alguna cosa que podrien descobrir per canviar la visió del món. Però no se'ls ocorria res!
Mentre que revisaven revistes científiques avorrides a la cafeteria del laboratori, un d'ells va llegir una notícia: «Científics reviuen un virus de fa 48.500 anys trobat a Siberia». Un dels investigadors, va dir amb energia: "Si han despertat un virus, per què no podríem trobar alguna cosa nosaltres?".
Ja teníem la idea, era revolucionària! Estaven tots supercontents.
Uns mesos després...
Ja estaven preparats per partir, maletes fetes, eines preparades i ansiosos per partir. Partien de l’aeroport de València i arribaven a l'aeroport de Sibèria (Internacional de Novosibirsk) .
Durant el viatge estaven tots avorrits, ja que eren 14 h de viatge, així que varen començar a recopilar informació sobre el permafrost:
El sòl està congelat des de fa desenes de milers d’anys.
El 2014, científics van aconseguir reactivar un virus gegant congelat durant 30.000 anys anomenat Pithovirus sibericum.
El permafrost cobreix aproximadament un quart de l’hemisferi nord. Si algun dia es descongelés completament, podria revelar ecosistemes sencers de l’Edat de Gel!!!
Ja feia tres dies que estaven, a Sibèria. I sense èxit. De cada vegada perdien encara més l’esperança.
Fins que en una de les nostres missions el GPR (Ground Penetrating Radar) que és una eina que serveix per trobar a través de polsos electromagnètics qualsevol objecte enterrat. Va mostrar que a 5 metres hi havia una cosa, però no era com normalment. No era una roca o qualsevol cosa d’aquestes. Era un objecte d’uns 3 cm de llarg que destacava moltíssim més que els altres sobre el radar.
Ells sabien que no era un descobriment com els altres, sinó que era una cosa diferent i especial.
Ja es feia fosc, doncs varen tornar a ca seva. I a primera hora del matí, varen anar per començar a excavar. Però no bastava amb pales, necessitaven una perforadora manual de gel. Després de 20 min excavant, varen arribar al que volien. Però no era el que esperaven, no era una cosa brillant, ni fluorescent ni res de l’estil!
És… Pareix…… una llavor- va dir un dels investigadors decebut.
Hem fet tot aquest esforç per trobar-nos amb una llavor!!!,- varen dir tots
Però, no us recordau?- va dir na Maria, una investigadora- tot el que està en el permafrost vol dir que ha quedat atrapat en una càpsula del temps biològica. El permafrost no mata la vida, la manté en un estat de criptobiosi.
És veritat- va començar dient en Marcos- en l'estat de criptobiosi, vol dir que els éssers no moren sinó que és com si s'apaguen indefinidament, fins que l’entorn es millora i poden sobreviure.
Tres mesos després…
Mirau!!!!- va dir na Maria- hi ha un article sobre nosaltres!!!!
A la pantalla de l’ordinador de Maria es va il·luminar en gran, el títol de “Un grup d’investigadors revolucionen el món de la ciència, amb una cura que s’amagava davall del gel” en la revista de National Geographic.
Estaven tots super emocionats a la fi ho havien aconseguit! Després de tants de mesos de recerca científica. D’aquella llavor havia sortit una planta de fa 40.000 anys d’antiguitat! Era una nova espècie, o s’hauria de dir vella!
I no havíem trobat una llavor qualsevol, aquesta planta revolucionà la medicina, va ser un invent que es quedaria gravat a la història i salvaria la vida de milions de persones. Aquesta planta curava el càncer!
Ja ho tenien, havien despertat el passat per a revolucionar el futur!
A.Pagán
Podríem trobar noves espècies congelades en el temps en el permafrost? Seria possible?
Un grup d’investigadors es van proposar aquesta pregunta, tota la seva vida laboral es va resumir en un laboratori fent milions de proves avorrides, sense èxit. Però ells volien fer una cosa que canviaria el món, una cosa gran, arriscada i el més important amb èxit!
Varen passar dies pensant en alguna cosa que podrien descobrir per canviar la visió del món. Però no se'ls ocorria res!
Mentre que revisaven revistes científiques avorrides a la cafeteria del laboratori, un d'ells va llegir una notícia: «Científics reviuen un virus de fa 48.500 anys trobat a Siberia». Un dels investigadors, va dir amb energia: "Si han despertat un virus, per què no podríem trobar alguna cosa nosaltres?".
Ja teníem la idea, era revolucionària! Estaven tots supercontents.
Uns mesos després...
Ja estaven preparats per partir, maletes fetes, eines preparades i ansiosos per partir. Partien de l’aeroport de València i arribaven a l'aeroport de Sibèria (Internacional de Novosibirsk) .
Durant el viatge estaven tots avorrits, ja que eren 14 h de viatge, així que varen començar a recopilar informació sobre el permafrost:
El sòl està congelat des de fa desenes de milers d’anys.
El 2014, científics van aconseguir reactivar un virus gegant congelat durant 30.000 anys anomenat Pithovirus sibericum.
El permafrost cobreix aproximadament un quart de l’hemisferi nord. Si algun dia es descongelés completament, podria revelar ecosistemes sencers de l’Edat de Gel!!!
Ja feia tres dies que estaven, a Sibèria. I sense èxit. De cada vegada perdien encara més l’esperança.
Fins que en una de les nostres missions el GPR (Ground Penetrating Radar) que és una eina que serveix per trobar a través de polsos electromagnètics qualsevol objecte enterrat. Va mostrar que a 5 metres hi havia una cosa, però no era com normalment. No era una roca o qualsevol cosa d’aquestes. Era un objecte d’uns 3 cm de llarg que destacava moltíssim més que els altres sobre el radar.
Ells sabien que no era un descobriment com els altres, sinó que era una cosa diferent i especial.
Ja es feia fosc, doncs varen tornar a ca seva. I a primera hora del matí, varen anar per començar a excavar. Però no bastava amb pales, necessitaven una perforadora manual de gel. Després de 20 min excavant, varen arribar al que volien. Però no era el que esperaven, no era una cosa brillant, ni fluorescent ni res de l’estil!
És… Pareix…… una llavor- va dir un dels investigadors decebut.
Hem fet tot aquest esforç per trobar-nos amb una llavor!!!,- varen dir tots
Però, no us recordau?- va dir na Maria, una investigadora- tot el que està en el permafrost vol dir que ha quedat atrapat en una càpsula del temps biològica. El permafrost no mata la vida, la manté en un estat de criptobiosi.
És veritat- va començar dient en Marcos- en l'estat de criptobiosi, vol dir que els éssers no moren sinó que és com si s'apaguen indefinidament, fins que l’entorn es millora i poden sobreviure.
Tres mesos després…
Mirau!!!!- va dir na Maria- hi ha un article sobre nosaltres!!!!
A la pantalla de l’ordinador de Maria es va il·luminar en gran, el títol de “Un grup d’investigadors revolucionen el món de la ciència, amb una cura que s’amagava davall del gel” en la revista de National Geographic.
Estaven tots super emocionats a la fi ho havien aconseguit! Després de tants de mesos de recerca científica. D’aquella llavor havia sortit una planta de fa 40.000 anys d’antiguitat! Era una nova espècie, o s’hauria de dir vella!
I no havíem trobat una llavor qualsevol, aquesta planta revolucionà la medicina, va ser un invent que es quedaria gravat a la història i salvaria la vida de milions de persones. Aquesta planta curava el càncer!
Ja ho tenien, havien despertat el passat per a revolucionar el futur!
A.Pagán