5 de maig

5 de maig, la cura del càncer havia estat trobada, milers de vides serien salvades d'ara endavant, tothom ho celebrava, la gent botava d’alegria per aquesta notícia tan meravellosa, menys na Maria, ella havia trobat la cura, i és clar, estava molt feliç, però allà es trobava ella, davant la tomba de na Joana, la seva padrina, la seva padrina havia mort feia un any, i na Maria no aturava de pensar que la seva padrina podria estar viva si ella hagués trobat la cura més prest. Però bé tampoc podia viure tota la vida amb aquest pensament i s’alegrava d’haver aconseguit el que molta gent havia volgut trobar durant tants d’anys. Però per saber com la va trobar ens hem de remuntar dos anys enrere. Na Maria treballava d’investigadora per trobar la cura del càncer, ja que la seva inspiració era trobar la cura del càncer, perquè la seva padrina patia de càncer i la seva padrina ho era tot per ella i ella volia curar-la i que pogués deixar de patir el càncer que feia sis anys que patia. Na Maria i la seva padrina eren molt unides perquè sobretot vivien juntes d'ençà que na Maria tenia catorze anys, ja que se li van morir els pares en un accident de cotxe i l’única persona que li quedava era la seva padrina, perquè la seva altra família, havia mort anys enrere. Als 14 anys na Maria se sentia molt trista i solitària, perquè estimava molt als seus pares i ells ho eres tot per ella, però amb temps i paciència ella va aconseguir dur aquest dol de cada vegada millor, la seva padrina la va ajudar en tot i des d'aquí varen estar molt unides, quasi pareixien mare i filla. Així que amb el pas dels anys na Maria es va graduar de l’ESO, als 18 de batxillerat, i el 10 de juny, quan donaven les notes de l’ebau, na Maria, ja sabia el que volia estudiar, ja que a primer de batxillerat, va ser quan a la seva padrina li van diagnosticar càncer i des d'aquell moment ella sabia que la volia salvar a ella i a tota la gent que ho patia. I el 10 de juny va rebre una notícia molt bona, perquè varen sortir les notes de l’ebau i ella va aconseguir entrar a biomedicina, i quatre anys després ella s’estava graduant, amb matrícules d’honor, perquè la carrera l'apassionava i ella gaudia moltíssim estudiant. Quan ja l'havia acabat sabia que es volia a posar a fer feina l’abans possible, així que al cap de dues setmanes va aconseguir entrar en un centre d'investigació, i va començar a estudiar la cura del càncer. Mentre ella feia feina en la cura, la seva padrina anava empitjorant i de cada vegada na Maria volia fer més feina per veure si trobava la cura, encara que era conscient que molta gent no ho havia aconseguit, però ella tenia esperança de trobar-la, així que dedicava hores i hores a la feina. Va ser un dia quan era a la feina que la van cridar i li van donar la pitjor notícia de la seva vida, la seva padrina havia mort, en aquell instant ella no es podia trobar pitjor, la seva meitat ja no hi seria d’ara cap endavant i hauria d'aprendre a viure sense ella. Després d'un temps ella es va refugiar totalment en la seva feina perquè sentia la necessitat i l’obligació de trobar la cura perquè ningú més hagués de patir aquest mal. Un horabaixa que estava fent proves cansada perquè havia tengut un mal dia, fent la darrera prova es va donar compte que el que havia fet podia funcionar, així que ho va dir a més investigadors, i ho varen començar a provar, el 5 de maig al matí es varen adonar que funcionava i el 5 per l’horabaixa ho varen anunciar, i així va ser com anys després, na Maria gaudia veure que la gent ja no patia tant de càncer i que sobretot no morien per això, des d’aquell dia na Maria va ser recordada com una dona inspiradora i treballadora.

poshuelo biológico