I si el planeta explota?

Em dic Katherine i et contaré la meva història. Dilluns 23 de març del 2034, acaben d’acceptar-me com a nova empleada dins el laboratori de ciències dels Estats Units. Estic molt nerviosa, em sento eufòrica, emocionada, insegura, confosa, no tots els dies et diuen que t’han acceptat al laboratori més important d’Amèrica. No és una cosa comú, i menys comú és que li passi a una dona com jo, una dona de vint-i-set anys. Estic asseguda a la taula que m’han assignat, he obert l’ordinador, he vist una imatge del sistema solar i no ho he pogut evitar. No he pogut evitar posar-me a pensar en el que el meu germà petit em va dir, en el que em va demanar.

Dues setmanes després de començar la meva feina, plena d’esperances i amb molta il·lusió, aquí em trobo intentant desxifrar i mirant de trobar els resultats al nostre somni, el somni del meu germà petit i el meu. Estic a punt de descobrir com puc fer que els humans puguem sobreviure quan el planeta exploti. On ens quedarem? Idò ben senzill, flotant per la galàxia. La ciència i els grans estudis astrològics ens facilitaran les respostes a tots els dubtes que tenim així que vaig posar-me a treballar.

He arribat a casa, li he contat a en John, el meu germà, ell m'està ajudant a descobrir com podem fer per sobreviurei. És molt estrany que dos joves de tan sols vint-i-set i vint-i-tres anys vulguin quedar-se flotant per la galàxia, però sí, nosaltres dos som molt estranys i ens agraden les coses anormals i les que requereixen molta investigació.

Al matí ens vàrem despertar prest, vàrem ser els primers en arribar al laboratori. En lloc de partir cap al meu despatx vam anar a la sala d’astrologia, ens vam posar a estudiar tot el que vam poder i més, vam cercar moltíssima informació, vàrem fer proves, vàrem comparar resultats, vàrem experimentar tant que ens vàrem esgotar. No teniem gaire respostes però si moltes ganes així que no vàrem aturar fins que vam aconseguir trobar la forma d’eliminar el planeta sense morir.

Ja havíem tornat a casa, feia tres hores que érem asseguts al sofà, ell comentava, jo replicava, era un no aturar. Va aixecar-se de cop i va cridar, “Ja està! ja ho tinc! Si és que soc un crac!”. Ben atenta vaig escoltar les seves explicacions i tot el que deia, la seva idea no era GENS dolenta, em va fascinar.

El matí després d’haver decidit fer el que al meu germà se li va ocórrer vàrem tornar al laboratori. Vàrem seure i ens vàrem posar mans a l’acció. Totes les hores de feina havien merescut la pena, la nostra màquina teletransportadora estava llesta, només faltava posar-hi les dades necessàries i ficar-nos de dins. Així ho vàrem fer, vàrem posar PLANETA: Júpiter, DURACIÓ DEL TRAJECTE: 10 segons. Vàrem entrar a la màquina i vàrem començar a sentir renous estranys, ja érem allà, érem a Júpiter, un planeta enorme i només per nosaltres. Érem feliços allà però tot era molt estrany, no hi havia llits, no hi havia cases i el més greu, no hi havia WI-FI, estàvem incomunicats amb la Terra, desesperats ens vàrem posar a cridar fins que un petit jove sense cabells, amb les mans blaves, els dits molt llargs, amb els ulls liles i les dents vermelles, molt simpàtic, ens va tranquilitzar. Ens vàrem fer amics i ens va comentar el seu somni, conèixer el nostre planeta, ben extranyats vam dir-li que haviem fuit d’allà perquè no ens hi sentiem a gust, la gent no era gaire agraïda, els carrers estaven molt contaminats, el canvi climàtic ens estava destruint, el planeta estava a punt d’explotar.

La seva mirada ens va fer callar, el seu comentari ens va fer reflexionar, tenia raó, per molt de problemes que hi hagi a la Terra, els nostres familiars i amics són allà i la solució als problemes no és anar a veure altres planetes i veure com estan sino quedar al nostre i solventar-los així que vam seguir els seus consells i vam tornar, però sí, amb ell vam tornar, amb el petit Yellin.

Nin, nina, amic, amiga, persona qui siguis, segurament us hagueu trobat al nostre amiguet a la porta del laboratori i us ha donat la carta que llegiu. Ara que sabeu la història podreu saber el que passa i el que estem fent, estam al carrer, manifestant els drets del planeta i esperem la vostra ajuda, l’ajuda de tots per acabar amb la contaminació, ajuda per fer un planeta millor.



  • Hits: 43