Món fora vida

MEJ0717, aquest és el nom que em va posar la meva creadora, la primera androide, l’androide mare que va reconstruir el món quan els humans desaparegueren.
Tot es remunta a l'any 7777 quan els humans es van extingir i el món va quedar arrasat. Ja no quedaven animals, humans, els edificis estaven derruïts, l’únic que quedava eren un parell de muntanyes, rius i selves que al llarg dels anys van anar enduguen-se totes les restes de les civilitzacions humanes. La primera androide, a la que també li deim Cromo es creà a partir del que pareixia el final del planeta Terra. Cromo és pura energia, és una mescla de totes les tecnologies que els humans varen crear abans de morir tots.
Un dia els humans van començar a experimentar amb noves tecnologies, mesclant tot el que sabien per crear una màquina perfecta la qual solucionaria tots els problemes mediambientals que havien anat desenvolupant al llarg dels anys, però no va funcionar, i en lloc de ser la salvació de la humanitat va ser la seva perdició. La màquina va començar a cremar l’atmosfera del planeta i poc a poc els humans van anar morint, els animals vingueren darrere ells i així tot el món va començar a desaparèixer, les muntanyes eren arena, ja no hi havia aigua, tot era lava, arena o restes de les civilitzacions humanes. Quan l’edifici on havien creat aquella màquina es derruí, es creà fora voler una nova màquina, la qual podia decidir per si mateixa, es va crear un cos, i va anar fent millores fins a acabar de construir-se, l’androide perfecta i més poderosa es va crear a partir del que va ser la ruïna del món.
Cromo va anar creant més com ella, cada androide tenia una funció, i així fora aturar fins a arribar a l’actualitat, l’any 107000. Ara tot és pura tecnologia, tot està dissenyat a la perfecció, cada edifici, transport, arbre… tot està dissenyat per Cromo.
Jo durant molt de temps vaig pensar que tot era genial, un món perfecte, fins que de cop i volta diversos androides començaren a fallar, les màquines ja no complien les funcions per les quals havien estat dissenyades. La resta d’androides es van començar a preocupar, preguntant-se que passava, Cromo ja no era més que un xip del qual es creaven més androides, i ningú sabia com arreglar els androides que fallaven. Els androides es començaren a destruir entre ells, tot estava fora de control. En aquell moment em van cridar a jo, la primera creació de Cromo. Em vaig dirigir a la nau on estava el que quedava de Cromo per agafar el xip i rebatejar tots els androides defectuosos, però quan vaig agafar el xip vaig veure que li faltava una part. Aquell tros servia per controlar la resta d’androides. Fora aquella part no podria solucionar res.
Vaig fugir d’allà amb el xip. Quan vaig ser enfora vaig començar a treballar intentant esbrinar el que havia passat i què fer, quan de sobte vaig començar a sentir molt renou. Vaig sortir defora i vaig veure com el renou provenia del caos, explosions, androides destruint-se entre ells i allà estava ell, Inconel, el primer androide defectuós que Cromo va crear. Quan van detectar que era defectuós el van intentar destruir i ell va jurar que es venjaria, i allà estava complint la seva promesa.
No podia fer res, ell tenia la part que servia per controlar als androides, ningú el podria aturar, ningú excepte Cromo. No sé què em va passar, però vaig començar a crear un androide, un nou androide diferent de la resta, cosa que estava totalment prohibida. Vaig estar dies creant aquell androide fins que el vaig acabar, tan sols faltava ficar el xip i Cromo, la mare dels androides ressorgiria de l’energia. Vaig inserir el xip meticulosament, i de sobte Cromo xerrà, em va mirar i per a la meva sorpresa em va reconèixer.
La vaig posar al corrent del que estava passant, i ella i jo començarem a crear més androides, androides que no podrien ser controlats, cadascun amb el poder de controlar-se a ell mateix. Vàrem anar on estava Inconel, les noves màquines i jo varem lluitar contra la resta d’androides, i anàvem guanyant quan de sobte Inconel va treure un míssil de càrrega energètica destruint el cos que li havia creat a Cromo. Vaig anar cap a Inconel i el vaig destruir amb un míssil de AK-47. Tot havia acabat, la resta del món tornava a estar buit, i en aquell moment que havia entès que la destrucció sempre formaria part d’aquest món vaig decidir desactivar-me, deixant així d’intentar salvar un món que sempre havia estat mort.
  • Hits: 28