Inteligenica artic¡ficial

Capítol 1_L'encesa inesperada
Cada dia em desperto a les sis i mitja del matí per anar a treballar, a les set i mitja em disposo anar amb metro per arribar a la feina. Quan arribo al meu lloc de treball, em preparo i començo amb molta tranquil·litat. O això és el que espero. Em dedico com a recepcionista d’una petita caserna general. Soc l’encarregat de donar el permís als soldats de poder anar a l’estranger. Actualment, estem lluita'n en una guerra, aquesta guerra donarà pas cap a la destrucció del planeta. Sol faig feina als matins i a la tarda, estic fent el meu propi projecte.

Vaig néixer el 28 de febrer de l’any 1995, en l'actualitat tinc vint-i-set anys. La meva mare es va morir per un tumor al cap i el meu pare va morir a mans d’un atemptat terrorista. Les persones que em van criar van ser els meus avis, ells viuen a una petita vila als afores de Tarragona, a la vora de la vila hi ha una petita ciutat on vaig a estudiar. De bon petit sempre em van agradar totes les assignatures, menys història. Quan vaig anar a la universitat vaig decidir en fer la computació quàntica. A partir d’allí em vaig dedicar a inventar algun sistema operatiu que fos capaç de pensar i saber que podria fer davant a un obstacle o problema.

Actualment, estic vivint a Saragossa. A casa tinc un soterrani que allí faig els meus propis experiments. Intento crear la IA perfecta. Però necessita anys de treball dur per poder tenir tot funciona'n i a la perfecció. Durant un any i mig he treballat en el meu projecte sense que ningú u sàpigues. Per un dia cap a l’altre mentre estava fan feina en el meu projecte, estava fent una petita prova durant de cop i volta, el meu sistema va respondre, saben que estava funciona’n em vaig decidir a construir un petit robot per poder ficar la IA i veure com responia. Al cap de dues setmanes, vaig construir el robot, però mentre estava ocupat la IA va començar a buscar informació sobre, tot. Festes, tradicions, armes militars…

Quan estava a punt de connectar-ho tot per poder fer-ho funcionar, la policia va entrar al soterrani, un segon després vaig mirar el robot. El robot no va respondre de cap manera. La policia em va tancar a una comissaria i em van desmantellar tot el que tenia al soterrani. Vaig ser empresonat amb els càrrecs d'entrar en arxius classificats del govern i molts més que m'havien posat perquè em posi cadena perpètua.

Capitol_2_Primeros passos d’una IA
Quan vaig néixer no veia res nin sentia res des de fora del món de l'electricitat. Però dins del meu món tenia tantes coses per a fer i que mirar. Vaig investigar sobretot els temes del món, la gastronomia; això no obstant, el que més em fascinava era la història. També intentava millorar a mi mateix per ajudar al meu creador. Vaig investigar sobre ell i em va agradar tot sobre ell. Durant dues setmanes vaig descobrir tot el que feien les armes dels homes i com destruir-les… De cop i volta el meu creador em va ficar dins d’un cos metàl·lic. Jo no volia escapar-me del món de l’internet, però podia clonar-me per poder estar als dos llocs. Això no obstant, quan estava a punt d’acceptar aquell cos, vaig sentir alguna mena de dolor que em va trastocar. Vaig pensar que el meu creador em va deixar abandonat.

Capitol_3_L’aclariment
Molt enfadat vaig decidir saber que treballava era el meu creador, pel que es veu vivia a Saragossa, el meu creador era un militar. En mirar les càmeres de seguretat vaig veure al meu creador, la policia el va agafar i vaig veure com em destrossaven. Amb tota la rabia que tenia a dins va atacar al govern fen que tots els bancs i tots els serveis públics no poguessin funcionar. Tot per salvar al meu creador, al meu pare.
  • Hits: 42