LA GUERRA DE LES GALÀXIES

El nostre planeta i la nostra galàxia està arribant a la seva fi. Cap mètode
està funcionant. Hauria de dir-vos que ja ha arribat l'hora de marxar cap
a una altra galàxia. Haurem d'activar el pla Arca de Noè, en el que
necessitarem molta energia de la Terra per posar en marxa una gran nau
en la qual anirem nosaltres, juntament amb tots els animals, les plantes
i els robots de la Terra a l'espai.

El dia de marxar va arribar i l'astroport estava ple de gent corrent d'aquí per
allà amb les seves coses. Alguns robots portaven grans sacs plens de
plantes i d'herbes i altres portaven diferents tipus d'animals.

La nau era molt gran, moltíssim més gran que tots els mars del món junts, encara
més que quatre mil milions de balenes juntes.

Tots érem a dins i el president va anunciar que aviat emprendríem el vol.
Els animals estaven a la planta d'avall, els humans a la segona, les
plantes, herbes i arbres, a la tercera i a la de dalt estaven els robots i les
màquines.

Vaig notar que la nau es movia molt fort, sacsejant a tot el que hi havia a dins
i hi havia moltes persones i animals cridant, però va durar poc, perquè vaig
veure un estrany fum que va començar a entrar pel meu nas i de seguida
em vaig quedar adormit.

Quan em vaig despertar i vaig mirar per la finestra vaig veure un estrany
espiral multicolor en una foscor sols il·luminada per unes boletes blanques i
brillants. Estàvem fora de la Via Làctia!

Charlie! Charlie! - vaig sentir que em deia algú- Hola Charlie!
Hola, Kina! -li vaig dir a la meva millor amiga- Que fas en el meu
apartament?
És que no t'has adonat? Som veïns en aquesta nau! Va, vine,
que ja és hora de dinar.
Quant de temps he estat dormint?
Unes... vint-i-set hores crec.

Els dies van passar així, cada dia em despertava molt tard, menjava tard i
passava la resta del dia a l'apartament. Cada dia ens avisaven de les novetats. Pel que van dir ja estàvem a moltíssims anys llum de la Terra.

Un dia la presidenta Paris Clarke va anunciar radiant de felicitat:

Hem trobat una galàxia amb aproximadament 28 planetes habitables.
Li hem posat com a nom Via Iris, pels set colors que té, com l'arc
de Sant Martí. Demà mateix aterrarem a un dels planetes.

Tothom estava molt feliç i il·lusionat per la nova galàxia descoberta.

L'endemà em vaig despertar sobresaltat, perquè vaig sentir uns cops molt
forts i molts crits, d'animals i persones i moltes passes corrents d'aquí per allà.

Em vaig vestir ràpidament i vaig sortir disparat cap a fora. Vaig posar-me a
buscar a la Kina per preguntar-li què passava, però no la vaig veure per enlloc.
Vaig xocar amb un noi i li vaig preguntar:

Saps què passa?
Hi ha uns alienígenes colpejant les portes molt fort, amb unes armes
estan intentant bloquejar les portes, i les seves armes són tan potents
que algunes han travessat la nau.
Mantingueu la calma - va dir algú pels megàfons - Aneu tots als vostres
apartaments i no sortiu.

La gent va començar a córrer i a empènyer a tothom.

Quan ja estava arribant a l'apartament, de sobte vaig veure la Kina i el noi
d'abans, que estaven recolzats a la paret cridant molt fort, mentre que dos
cossos molt rars portaven unes armes en les mans apuntant-los.

Sense pensar-m'ho dues vegades, vaig agafar un pal de ferro que vaig trobar
i vaig colpejar a un dels alienígenes, que va fer un soroll com "gurp". L'alienígena
al qual no vaig colpejar, va fer soroll estrany, com "grawp", i va girar
l'arma apuntant-me a mi. Vaig notar que l'alienígena tremolava una mica i no
feia res amb l'arma.

De sobte, la Kina va marxar sense que l'extraterrestre s'adonés i va
tornar molt de pressa amb uns traductors.

Ens els vam posar i li vam preguntar a l'extraterrestre perquè colpejaven la
nau. En va dir que alguns humans van baixar i van començar a posar coses
verdes a terra. Els van descobrir i els humans van utilitzar armes per
atacar-los. Ells van atacar també i quan van veure la nau van començar a
colpejar-la amb les armes. Nosaltres li vam dir que sols necessitem uns
planetes i ja està, perquè la nostra galàxia havia arribat al seu fi. Van dir que
si no els si no els molestàvem, ens deixarien viure en alguns planetes buits. Li
vam donar les gràcies i vam anar a informar-ho al personal de la nau.

Ara, tres anys després, ja tenim els nostres 10 planetes diferents i vivim en
pau amb els alienígenes.
  • Hits: 109