EN MIQUEL I EL VIATGE A MART

- D'acord, papa! Ja vaig! Al final et sortiràs amb la teva!

El pare d'en Miquel s'havia posat una mica pesat perquè seies amb ell a veure una pel.lícula. No deixava de ser una peli de boomers, que el seu pare havia vist desenes de vegades, però per no fer-lo enfadar, va apagar la Switch, la va posar a carregar, perquè estava a 10 de bateria, va deixar el mòbil en silenci i va seure al sofà, esperant que els pocs més de 100 minuts que durava la pel·lícula Desafiament Total (Total Recall) passessin el més ràpid possible.

Al Miquel, la pel.lícula no el va desagradar del tot. És veritat que tenia algunes escenes divertides i, en general, no es podria dir que hagués perdut el temps. Més quan, al cap d'una estona, li va passar una idea pel cap: Seria possible portar gent a Mart? Com podem fer per arribar allà i tornar d'una manera fluida? Llavors va encendre el portatil, va obrir el Chrome i va començar a fer servir les seves habilitats de recerca d'informació.

Per a la seva sorpresa, va trobar força informació relacionada amb la idea de que l'ésser humà pogues arribar a viure a Mart en algun moment. També és cert que hi ha molts dubtes a respondre, com la exposició a la radiació còsmica, la baixa lluminositat i la baixa gravetat. Evidentment, sempre hi ha la qüestió monetària, ja que seria un projecte extremadament car. Però si ens centrem en el viatge en sí, el primer que va veure és que amb la tecnologia actual, un viatge d'anada i tornada, duraria uns 400 dies. - No està tan malament! - va pensar en Miquel, tenint en compte que la distància mínima entre La Terra i Mart és de 55 milions de Km i la distància màxima és de 400 milions de Km.

Després, va pensar en altres problemes derivats del viatge: el tamany de la nau que transporti aquestes persones, perquè seria un viatge molt llarg, amb un espai força reduït; l'alimentació i la respiració de la gent; el combustible per propulsar la nau en aquest viatge i un tema molt important sobre la salut d'aquestes persones perquè a aquesta distància, qualsevol problema important repeteixes tindria una solució molt difícil.

Va haver un punt en què es va trobar una resposta que l'agradava més: el coet de magnetoplasma d'impuls específic variable o VASIMIR. Segons el seu inventor, el físic i ex-astronauta Franklin Chang-Díaz, es trigaria 39 dies en arribar. Deu vegades menys!!! La idea es basa en crear un motor d'ions de plasma que serveixi com una alternativa barata i eficaç com a font d'energia de propulsió per a les naus espacials

Aleshores, una idea va venir al seu cap: Què passaria si es trobés un forat de cuc entre La Terra i Mart? Seria la revolució, ja que el forat de cuc permetria viatjar a velocitat superluminal, és a dir, més ràpid que la velocitat de la llum. Això deixaria el trajecte entre La Terra i Mart, en les millors circumstàncies, en un trajecte d'hores de durada.

L'emoció del Miquel anava en augment, però de la mateixa manera, també augmentaven els dubtes de com es podria instal•lar una colònia humana en aquell lloc. Com es podrien construir instal·lacions en un lloc tan diferent que a la Terra, amb quins materials.
  • Hits: 169