El fi del món

Soc l’Anna, tinc vint-i-tres anys, tinc els cabells castanys, la cara petita i prima. Soc baixeta. Em dedico a la ciència, és a dir, soc una científica que treballa a un laboratori anomenat Barchelee al centre de Londres. El meu somni des de ben petita és quedar-me sola el planeta Terra.

Estàvem al laboratori jo i el meu company Joan, el company amb el qual més confio, acabàvem d’arribar per continuar fent feina per treure la vacuna del nou virus anomenat AkJC-91. Tenia clar el que li volia dir, ja que m’ho vaig preparar molt bé, perquè no se'm noti que és una mentida. També estava molt nerviosa perquè és una cosa molt impactant, però és el meu somni.

- Hola, Joan vull que sàpigues una cosa. Li vaig dir.
- Di… Diguem. Què vols?
- Saps que el meu somni és quedar-me el planeta Terra jo sola, aprofitant que hem d’elaborar la vacuna del nou virus… perquè no intentem fer una vacuna mortal i ens quedem nosaltres el planeta, tu, jo i els nostres companys Guillem i Laura?
- Em sembla bé; això no obstant, abans de tot ho haurem de comentar al Guillem i a la Laura. Tot i això, no m’agradaria matar els meus amics, familiars…
- No et preocupis els nostres éssers estimats se n’aniran a un altre planeta. Li vaig dir enganyant.

Vam preparar les eines per començar a fer la feina i va arribar la Laura. Vaig esperar al fet que es canviés i es prepari per entrar al laboratori, quan va entrar li vaig dir:

- Hola, Laura et vull dir una cosa molt important, pot impactar a una mica, però vull que siguis sincera.
- Que em vols dir? Em va qüestionar.
- Doncs vull que ens quedéssim nosaltres sols al planeta. Li vaig dir
- Què???? Què vols dir exactament amb això? Em va contestar al·lucinat.
- Tanmateix, els nostres éssers estimats aniran a un altre planeta i els podrem anar a visitar.
- D’acord… Va dir no molt segura.

Estic contenta ja que he convençut a dues persones. Només em va quedar el Guillem que com sempre, triga molt. Vaig esperar i mentrestant vam començar a esmorzar. Per fi ha arribat.

- Hola, Guillem. Li vaig dir
- Hola, què passa? Et veig molt preocupada?
- Que volem matar a tot el món i quedar-nos sols en el planeta.
- Ostres súper! Però serà molt complicat.
- Bé… Ho intentarem.

Després d’esmorzar vam començar a investigar, vam agafar molts matrassos i vam estar fent proves, investigant… Es va fer de nit i per fi vam trobar una solució. Vam posar una mica de líquid tòxic, més concret, botulínica i colorant per fingir que era un líquid bo, també vam acabar les vacunes per quan l'haguéssim de mostrar, que no es morís ningú.

L’endemà han començat a vacunar a Anglaterra, per la informació que ens ha arribat aquesta tarda han vacunat a 3.000 persones i les 3.000 persones que han vacunat han mort. També ens ha arribat que estan enviant les vacunes a Espanya, Itàlia, França, Argentina, Japó, Senegal, Egipte… Aquesta nit han mort 1.000.000 de persones. Després d’uns mesos només quedaven els meus companys i jo. Els vaig agafar i vaig dir que eren les reals i van morir.

Vaig quedar sola i vaig començar a investigar com entendre els animals perquè vaig pensar que eren els meus companys de convivència. Vaig entendre als animals i vaig viure lliure sense que ningú em molestés, sense que ningú em crítiques, sense que em jutgin…

De sobte van envair uns extraterrestres molt estranys, tenien un aspecte molt dolent semblaven que em volen matar a mi i als animals per quedar-se ells el planeta, però que amb les vacunes que sobraven de les proves al laboratori els vaig aconseguir matar. I vaig poder quedar-me jo el planeta.
  • Hits: 179