La ciència és el camí

Em recordo sovint d’aquells dies interminables en què els resultats no sortien ni per sota les pedres i el meu cap semblava a punt d’esclatar sense necessitat de topar amb les parets. Els aparells deixaven de funcionar quan els venia de gust i la meva frustració anava creixent fins a arribar a un punt d’albirar tot d’un color tan negre com el túnel imaginari on m’havia submergit jo mateix. No obstant això, cada vegada que ho pensava seriosament, acabava tenint coll avall que no es tractava d’una feina qualsevol, d’una ocupació rutinària, d’un quefer per omplir el temps, sinó d’una vocació amb tot el sentit de la paraula. Després d’aquella experiència amb uns supervisors a oblidar, decidí donar-me una oportunitat a mi mateix i a la recerca com a mitjà d’assolir grans objectius per al benestar de la societat, i la veritat és que tornaria a prendre la mateixa decisió si ho tingués a la meva mà. Soc conscient del patiment que comporta una injecció que triga tant i no produeix cap pic, i sobre tot quan transcorren setmanes senceres sense avanços, però vull veure més enllà dels petits detalls que potser desanimin algú de vosaltres.

Mireu, companys, quan descobrí que la ciència era el camí més segur per trobar respostes als nostres dubtes i inquietuds sobre la vida, des d’aquell moment res em pot tornar més convençut i satisfet de tot allò que estic fent. A cada mostra que analitzo, a cada resultat que obtinc, a cada botó del aparell que premo, hi ha una convicció dins meu que em porta a somiar amb un món més avançat. Em dedico a desenvolupar mètodes ràpids que ens permetin confirmar la presència de petits components metàl·lics en els aliments i els cosmètics, i no us podeu imaginar el nombre de productes que els contenen. De vegades, cal més d’una hora per visualitzar-los fins a assolir l’objectiu de reduir el temps en canviar les condicions. Hi ha moments en què sento que tot al meu voltant s’atura per complet mentre estic esperant la sortida d’un pic corresponent al meu element, però m’adono que no hi ha una altra manera de assolir-ho i aprenc a restar a l’espera tot el temps que sigui necessari. Algú em digué un dia que la paciència és la mare de la ciència, i començo a creure que no s’equivocava.

Veritablement, quan miro al darrere i penso en totes les vivències que he atresorat durant aquest anys, resulta impossible no deixar-se portar pel cor una estona. Tantes qüestions sobre ciència i progrés que m’he posat, la majoria d’elles amb una resposta difosa i tan sols trobada fefaentment mitjançant les xifres; tants moments en què acariciava la desesperació en no obtenir cap resultat i finalment l’acabava aconseguint; tantes xerrades al laboratori amb els meus camarades, sense els quals tota aquesta aventura no hauria tingut sentit; tantes pors i incerteses que, una mica més tard, esdevenien esperances i seguretats. Res m’ha pogut tornar més boig però a la vegada més feliç. Poc m’importaven les crítiques per part dels meus superiors, que només buscaven la demolició del meu esforç en fer-me pensar que no me’n sortiria.

Us transmeto doncs aquest missatge d’il·lusió i confiança. Som-hi per produir coneixement i trobar respostes als riscos a què ens enfrontem cada dia, als perills que se’ns posen endavant, a les malalties que intenten allunyar-nos del món quan no ens correspon. La nostra passió per compartir resultats, siguin satisfactoris o desastrosos, ens porta a mantenir viu l’esperit de la recerca. No hem de perdre el sentit últim d’aquella determinació que ens ha dut aquí, a tancar-nos entre quatre blanques parets i tants aparells, la majoria dels quals funcionen malament. Penseu que, dins el laboratori, potser surtin resultats a tot arreu que canviïn la nostra visió dels productes que consumim o ens tornin més conscients de la cura que hauríem de prendre quan ens assolin les pandèmies. Es tracta de la nostra missió, i ningú la durà a terme si no som nosaltres, per tant cal oblidar les ambicions de descobrir nous continents en dos dies i omplir la nostra ment de serenitat i el nostre cos, de força per emprendre les tasques que puguin demostrar a tothom que la ciència continuarà contribuint al progrés de la humanitat.
  • Hits: 25

ESCOLA D'ESCRIPTURA

EUSKAL ETXEA

AEELG

EDITORIAL GALAXIA

METODE

INVESTIGACIÓN Y CIENCIA

EL HUYAR

AELC

BIBLIOTEQUES DE BARCELONA

ESCUELA DE ESCRITORES

ESCUELA DE ESCRITORES

IDATZEN