Tot sigui per la ciència

La Maria és una jove estudiant de farmàcia d’un petit poble del centre del país. Li agrada ser de poble i sempre que pot en lloa les seves excel·lències entre els companys.
Una afició que li ve de família, és recollir herbes remeieres i guardar-les en pots que després regala a les seves amistats.

Aquell estiu, durant les vacances, va estar estudiant les propietats químiques de les bledes. Sí les humils “Beta vulgaris var.cicla”. Entre les moltes proves que va fer, va experimentar que macerant les fulles prèviament escaldades, augmentaven el seu poder laxant.
Als baixos de la masia, tenia una petita sala on havia muntat tot un laboratori químic per fer les proves que imaginava.

Contenta amb el seu descobriment, ho va comentar a les seves amistats. Com que la Maria tenia un gran ascendent entre el poc jovent del poble, van pensar de fer una prova experimental.

El Joan de cal Pinxo va proposar d’introduir les bledes en el dipòsit de l’aigua del poble. Si l’efecte fos evident, podrien donar per correcte la hipòtesi de la Maria.
Van establir un torn de serveis per tal de cada dia algun dels companys aniria a canviar les fulles de les bledes sense que ho sabés ningú del poble. Cada vespre, feien el canvi i enviaven un missatge xifrat a la Maria, que ho anotava en una fulla de càlcul on es precisava la quantitat de fulles introduïdes i l’estat que presentaven les anteriors.

Al cap d’una setmana, l’Enric de la botiga del poble va notar que se li acabava el paper higiènic i en va tenir de demanar més al magatzem.

—Deuen d’haver pujat els de Barcelona... —Va pensar.

Però uns dies més tard, ja tornava a faltar paper i li va estranyar molt. Llavors va donar-se’n compte que també ell, anava molt més sovint al vàter del què era habitual.

Com que havia d’anar veure la infermera al consultori que tenien al poble del costat per allò del Sintrom, li va comentar al metge que estava prenent la fresca del matí, abans de començar a passar visites.

—Doctor, fa uns dies que vaig molt claret...

—Vaja, tu també ho notes? No ets l’únic. Sembla que hi hagi una passa i tothom hi va. Però a la gent ja li va bé perquè s’han acabat els problemes de restrenyiment i estan de més bon humor.

En efecte, els veïns, en general, es mostraven més satisfets i tenien més gana. Fins i tot l’Ignasi, que sempre té molt mal humor, parlava que deixaria el camp del costat de la carretera per fer-lo servir d’aparcament el dia de la Festa major.

El paper higiènic era tant necessari, que el magatzem central de la cadena comercial va augmentar la seva previsió de compres al fabricant, que a la seva vegada en la següent reunió de direcció, va anotar l’augment de vendes en aquell punt de la seva xarxa comercial.

Una tarda, l’alcalde tornava de llaurar el camp de Dalt i va observar com el jove de cal Basté saltava de la tanca del dipòsit. El va aturar i agafant-lo per la camisa li va preguntar què passava.

El noi, cohibit, no li va quedar més remei que explicar-li l’experiment que estaven fent.

Aquell vespre l’alcalde va convocar als veïns a través del Whats app comunitari i els va posar al corrent de l’experiment.

Els veïns, de primer es van enfadar molt, però en veure que tots els seus joves hi estaven implicats, van haver de pensar alguna solució. Com que van considerar que l’experiment els havia anat bé, van decidir preparar unes begudes amb aquest barreja, i no caldria usar el dipòsit del poble.
En acabar aquell estiu, la Maria ja tenia una relació estadística dels seus experiments.

—Companys i companyes —els va dir en una reunió a l’entorn de la plaça, amb tot de papers a la mà—. Aquestes són les estadístiques que hem anat elaborant entre tots.
—L’experiment ha estat un èxit. Han desaparegut els restrenyiments i els veïns estan més alegres que abans!.
—Farem un article el més tècnic possible, el publicarem, ens farem famosos i jo aprovaré el treball de camp que hauré de presentar el curs que ve.

Tots els diaris del país van rebre un correu electrònic amb un avançament de l’informe que els volien explicar en una data determinada. Pocs van considerar que seria interessant des-plaçar-hi un periodista i el dia de la presentació oficial de l’informe només un petit grup de corresponsals locals van aparèixer a l’acte.

Aquell hivern, un periodista free lance que havia assistit a la trobada va comentar l’anècdota en un article.
L’experiment no va tenir molt ressò mediàtic però la gent del poble estaven encantats amb la nova beguda.


  • Hits: 13

ESCOLA D'ESCRIPTURA

EUSKAL ETXEA

AEELG

EDITORIAL GALAXIA

METODE

INVESTIGACIÓN Y CIENCIA

EL HUYAR

AELC

BIBLIOTEQUES DE BARCELONA

ESCUELA DE ESCRITORES

ESCUELA DE ESCRITORES

IDATZEN