L'ATOM PERFECTE

En Ramon observa la mostra a través del microscopi. Comença a entendre millor com funciona aquest virus. Quan el virus va brotar a Xina, fa cinc mesos, la comunitat científica internacional va reaccionar de manera frívola. Parlaven de que era una simple grip, un virus de poc recorregut, que no arribaria mai a Europa, i si posa’t el cas, per una remota conjunció astral, el virus, com per art de màgia, disfressat de rat-penat amb escates de pangolí, anava travessant fronteres, tirant a terra murs i muntanyes sagrades, i es plantava davant dels nostres nassos. La solució: un paracetamol cada hora i mitja i llestos.
En Ramon fa cinc anys que treballa en el laboratori. És un enamorat de la seva professió, tot i que amb la beca que rep, amb prou feines arriba a fi de mes, i infinitat de vegades s’ha plantejat treballar de caixer en el Mercadona, on tenen millors condicions salarials que ell. En Ramon sap que els diners no fan la felicitat, i que amb el temps es cansaria d’omplir prestatgeries de rotllos de paper higiènic, i trobaria a faltar estar rodejat de vasos de precipitats, tubs d’assaig i microscopis, el que representa el seu hàbitat natural.
En Ramon és una d’aquestes persones que es desviu per la seva feina. Ni a casa se l’ha pot treure del cap; després de netejar l’escarola, utilitza el microscopi per assegurar-se de que està lliure de microorganismes malèvols, amb una proveta calcula els mil·lilitres d’oli que s’han d’abocar a l’amanida per tal de que la fusió sigui perfecte, i amb unes pinces de laboratori serveix el menjar a la família.
La Rosa ja n’està farta de tanta comèdia. Porten deu anys de matrimoni i la relació va de cap a caiguda. Es van enamorar una nit d’estiu a la platja de Calafell, quan ell era un jove romàntic que li oferia floretes i li recitava versos de Salvador Espriu. Amb el temps, però, el metodisme científic va anar absorbint al poeta de Calafell, la poesia es va convertir en causa-efecte i la flama de l’amor es va anar extingint. Fins que un dia, i quan semblava que la relació ja havia tocat fons, van arribar els bessons.
Quan menys t’ho esperes la vida et canvia de dalt a baix. La Rosa volia posar punt i final al matrimoni, però la bessonada va fer canviar-la d’opinió. Ara els nens ja són grans, i la Rosa vol trobar el moment per dir-li a en Ramon, o ella o la ciència. En el fons la Rosa està gelosa pel temps, la passió i la dedicació que en Ramon entrega a la ciència. Ella voldria que l’observés amb un microscopi, que li resseguís el cos amb les pinces i que n’extreies totes les mostres que necessités. Junts, sense presses, contemplant l’esdevenir de la ciència en el metabolisme dels seus cossos.
En Ramon és optimista davant la possibilitat de trobar un anti-viral, i és en això, on, per desgracia de la Rosa, focalitza totes les seves energies. Ell sempre havia volgut ser com un super heroi, vestir-se amb la capa vermella i salvar el món. Ara té la possibilitat de fer els seus somnis realitat, vestit amb la capa blanca de Super-científic.
La Rosa ja ha decidit que aquesta nit li dirà a en Ramon si prefereix la capa de científic o la de marit. Arribat el moment, en la intimitat de l’habitació, en Ramon es queda mut, sense paraules, no sap què dir, no pot decidir entre ella i la ciència, seria com decidir entre protons i neutrons, els dos formen una unitat perfecte, creadora de vida, sense un, l’altre no existeix.
En Ramon se’n va a dormir abatut. En la foscor de la nit la Rosa abraça a en Ramon, formant una unitat perfecte.
  • Hits: 207

ESCOLA D'ESCRIPTURA

EUSKAL ETXEA

AEELG

EDITORIAL GALAXIA

METODE

INVESTIGACIÓN Y CIENCIA

EL HUYAR

AELC

BIBLIOTEQUES DE BARCELONA

ESCUELA DE ESCRITORES

ESCUELA DE ESCRITORES

IDATZEN

EFERVESCENCIA