Qui diu que avorrir-se no és divertit?

Un dissabte al matí, després de llevar-se tard, en Pau i na Neus sentiren l’oloreta dolça que es desprenia des de la cuina. La mare estava preparant alguna mena de postres.
Els nins baixaren ràpidament a berenar i a investigar què era el què oloraven, però sabien que les postres no es podrien tastar fins després de dinar, així que els tocaria esperar. De sobte, la mare se n’adonà de què li mancava mantega i els digué als nins que anava un moment a la botiga a cercar-ne i que no toquessin l’olla que era a la cuina. El foc l’apagava però l’olla encara estaria ben calenta.
Els dos nins podien posar en marxa la seva creativitat! Els encantava un programa de televisió que ensenyava noves tècniques culinàries: l’esterificació, la gelificació, la deconstrució o el nitrogen líquid els cridaven l’atenció. Van començar a maquinar fins que en Pau li digué a na Neus:
- Podem agafar el líquid que ha preparat la mare que té llet i sucre, i fem unes esterificacions.
- Necessitarem alginat de sodi, extracte d’algues i clorur de calci. Però crec que no queda alginat de sodi perquè l’acabarem la darrera vegada que vam intentar fer-ne. – Li respongué na Neus.
- I si li afegim nitrogen líquid?
- D’on traurem el nitrogen que ha d’estar a una temperatura d’uns -200ºC?
- No tenim nitrogen però sí heli. Hi deu haver una bombona al garatge de quan vam omplir els globus del teu aniversari.
- Nitrogen, heli..... els dos són elements de la taula periòdica, els dos tenen nombres atòmics baixos i són gasos a temperatura ambient. Pot ser els seus efectes siguin semblants!
Ambdós baixaren al garatge a cercar l’heli i, en tornar a la cuina... posaren l’olla en marxa de nou, l’obriren i li dirigiren la boca de la bombona d’heli a la massa que s’estava cuinant. L’ompliren d’heli i taparen ràpidament l’olla. Es miraren satisfets perquè un nou invent estava en marxa.
Després d’uns minuts els va sorprendre el llum que s’estava desprenent d’entre les encletxes de l’olla i la tapadora. Aquell llum anava agafant intensitat i la calor de la cuina anava en augment. Abans de què sigui massa tard, convendria posar l’olla a refredar i evitar que el problema sigui major, van pensar els nins. Van decidir agafar l’olla i dur-la a la pica per a refredar-la però en agafar-la els va llenegar i tot el contingut de l’olla va caure al terra. Van veure una bola de foc que girava a gran velocitat. Ells no ho sabien però s’havia iniciat una fusió. L’heli anava combinant-se amb ell mateix per a donar beril•li. El beril•li en recombinar-se generava oxigen. L’oxigen reaccionava amb el carboni i l’hidrogen del sucre dels postres de la mare.... S’havien iniciat unes reaccions en cadena impossibles d’aturar!
La calor seguia augmentant, el llum era encegador i es començava a fondre el trespol de la cuina! En uns segons la bola de foc havia desaparegut i sols quedava un forat al terra d’un 80 cm de diàmetre i un raig de llum que indicava que la bola anava obrint-se camí terra avall.
Tot havia transcorregut en uns minuts, la mare no trigaria a arribar i havien de pensar què fer. No hi havia cap dubte. Es ficaren dins el forat que la bola de foc havia fet al terra. Caminaren a poc a poc observant les parets de la galeria que s’havia generat gràcies al llum que provenia de baix. Quan van voler reaccionar i tornar a casa, ja no es veia el llum exterior. No tenien altra opció que seguir per aquell camí.
De sobte van sentir un renou. El llum va reduir la seva intensitat. Què havia passat? Van accelerar el pas fins a trobar una gran obertura. Era una cova subterrània plena d’aigua. La temperatura de la bola de foc anava disminuint i aviat es quedarien a les fosques, què podien fer? Van fer una visualització general de la cova i entre les estalactites que penjaven del sostre van veure un poal. Sí un poal penjat d’una corda. El poal del pou de la senyora Carme (la veïna)!
Van arribar a aquest amb prou dificultats perquè cada vegada els costava més respirar, la bola de foc provocava la vaporització de l’aigua de la cova. El vapor s’anava acumulant i disminuïa la visibilitat. Però finalment ho van aconseguir. Na Neus es va enfilar corda amunt mentre en Pau subjectava el poal per evitar que fes de pèndol. En uns minuts va ser a la superfície una altra vegada. Va fer girar la corriola (politja) del pou per a què pugés en Pau. Estaven salvats! O no? El cotxe de la mare era a la porta de casa i no s’empassaria aquella història tan fàcilment.
  • Hits: 180

ESCOLA D'ESCRIPTURA

EUSKAL ETXEA

AEELG

EDITORIAL GALAXIA

METODE

INVESTIGACIÓN Y CIENCIA

EL HUYAR

AELC

BIBLIOTEQUES DE BARCELONA

ESCUELA DE ESCRITORES

ESCUELA DE ESCRITORES

IDATZEN

EFERVESCENCIA