LA QUARTA REVOLUCIÓ - Any 2032, el món

La nanotecnologia s’escampava per arreu amb aplicacions inaudites. La utilització de nous semiconductors lumínics i de cristalls microscòpics permeté obtenir xips ultramicroscòpics. Així fou que la nanoelectrònica feu un altre gran pas endavant, la mida dels circuits s’apropava al de les molècules. En fi, que el que un ordinador elèctric convencional podia fer en 150.000 anys, ara els nous sistemes ho feien en un segon, cent mil milions de vegades més ràpids. DELFOS en tindria els primers prototipus. Amb allò s’esperava que les paradoxes de Delfos amb els seus interlocutors fossin en breu cosa del passat, s’esperava que superés al seu creador, l’home. Aquest no s’havia fet més intel•ligent amb Delfos, sols disposava de més tecnologia i control sobre qui el podia anul•lar, la natura. El cervell humà continuava idèntic al de feia cent mil anys enrere, una ment paleolítica que havia creat una tecnologia que anava més lluny d’ell mateix. Delfos i la nova energia esdevindrien la quarta revolució. Si la primera revolució tecnològica fou la neolítica fa 10.000 anys, la segona la Revolució Industrial del XVIII i la tercera la de les telecomunicacions en el XX, ara, i durant el XXI, la nanotecnologia en seria la quarta. Així les pantalles clàsiques estaven esdevenint fòssils d’una Era. Els hol•logrames 3D ja dominaven els entorns de xarxa, de llar i d’oci. Els cotxes ja no calia conduir-los manualment. Tot esdevenia un espai d’automatismes gràcies a la nanotecnologia i la seva intel•ligència artificial.
Però no tot emanava pau i progrés. Arraulint el 2032 bullien brous de pugnes per als recursos energètics. Tot i l’expansió de les energies sostenibles, tot i que s’havien assolit grans fites amb els motors elèctrics, i tot i que les il•luminacions es produïen amb el fregament de cotxes i vianants per sobre sòls piezoelèctrics, el petroli controlava gran part del món. La seva demanda, encara força elevada, es mantenia en els mercats. Com deia el doctor Granés, si l’energia és l’alfa i l’omega del poder mundial, resulta òbvia la guerra per aquesta. Vet aquí per quina raó aquell or negre havia tocat sostre i la demanda mundial comprava tota la seva producció. Allò abrandava les eternes picabaralles entre Orient i Occident. El control pels pous petrolífers continuà detonant multitud de guerres cosines a les d’Iraq. Tot semblava dirigit pel caos, el desori i els interessos internacionals. Fou durant aquest context de perfídies que l’FNAL Corporation va fer públics els seus descobriments. Millorant el seu TAQ va dir que havien pal•liat els problemes tècnics d’aquelles centrals energètiques. Ara es feia clar que la nova teoria en física, la NET, era certa i viable. La ciència sabia com desintegrar qualsevol matèria en un tipus de partícules anomenades taquions, feixos d’energia que viatjaven més ràpids que la llum.
En essència, la tècnica era senzilla. La creació d’un petit forat negre dins del TAQ permetia abocar-hi qualsevol massa. Aquesta, atreta per una gravetat extrema, era accelerada fins assolir la desintegració total de la matèria. Així es convertia en quantitats brutals de calor, en màgia, en energia, una energia que regalava les tres avantatges més pregades pels ecologistes: una energia concentrada, rendible i no contaminant. Segons els enginyers de l’FNAL la producció taquiònica inicial quintuplicaria la d’hidrocarburs i nuclears juntes.
El disseny de diferents centrals taquiòniques, i la seva construcció per diferents parts del planeta, sorgí d’un acord mundial. El problema era coordinar tot aquell monstre de centrals. Calia un sistema de comunicació instantani i fou així que DELFOS es convertí en el seu administrador. Així doncs s’obrí una nova xarxa de telecomunicacions, una autopista ràpida i eficient on DELFOS n’era el centre. L’antic sistema de cables mundial fou substituït per receptors i emissors d’ona ràpida. Els circuits de fibra òptica i semiconductors lumínics ja instal•lats feia anys ajudaren al fet. Ara les centrals taquiòniques ja podien vomitar tota l’energia desitjada que Delfos la repartiria pel planeta de manera ordenada i equitativa.
La venda de tots aquells coneixements convertí l’FNAL en la més poderosa i rica de les empreses mundials. A canvi, les centrals taquiòniques i la distribució de la seva energia implicaren un gran canvi social per a tot el planeta. La guerra pels recursos energètics deixà de tenir sentit i mica en mica s’anirien dissolent les pues entre Orient i Occident. Xina, Rússia i els Estats Units esdevindrien en breu ombra de si mateixos. L’espectre d’una III Guerra Mundial semblava esvair-se.
Davant d’aquell context també es recuperà una utopia del passat, l’economia de l’hidrogen. Ara ja seria fàcil i rendible empaquetar l’àtom en dipòsits i bateries. L’energia taquiònica ho permetria. Cotxes i sistemes de transport amb hidrogen substituïren els clàssics motors d’explosió. El món, en qüestió de pocs anys, estava passant de la crisi al progrés. La Quarta Revolució havia començat.
  • Hits: 181

ESCOLA D'ESCRIPTURA

EUSKAL ETXEA

AEELG

EDITORIAL GALAXIA

METODE

INVESTIGACIÓN Y CIENCIA

EL HUYAR

AELC

BIBLIOTEQUES DE BARCELONA

ESCUELA DE ESCRITORES

ESCUELA DE ESCRITORES

IDATZEN

EFERVESCENCIA