Escup o empassa

Escup o empassa, però no l’assaboreixis massa. I m’ho vaig empassar a mesura que el raig m’arribava a la gola, com qui beu d’un porró. Segurament el consell de l’àvia anava més encaminat al sabor amarg i el regust que deixa, però resulta que la boca és una zona vulnerable i que l’àcid de l’estómac té més probabilitats de destruir els possibles agents infecciosos del semen. Sé que el podria haver escopit al vàter, però no ho vaig fer. Soc una porca, sí, i m’encanta.

Abans que acabés de repintar-me els llavis, ell ja era a la barra amb els seus amics. Alguns dels que entraven al lavabo celebraven l’escena que acabava d’ocórrer. D’altres ho veien com una de tantes coses que passaven de festa.

Tornant cap a la pista vaig saludar un parell de persones. Petons a l’aire per no espatllar el maquillatge que m’havia ocupat dues hores i intercanvi de falagueries merescudes i sinceres sobre els respectius vestuaris. Sovint les meves eleccions desafien els criteris més bàsics de la moda sense saber-ho. Alguns em consideren avantguardista per ignorància; un títol que porto amb orgull.

L’Àlex, en canvi, es gasta un dineral en vestits de fantasia. Sempre ens sorprèn amb una nova creació reactiva a la llum ultraviolada, faldilles emmidonades que podrien encabir la cabina del DJ sota la seva volta o mallots que ho revelen tot tret d’aquella proesa anatòmica que amaga com no ho sap fer ningú. Estava enfilada al moble d’època, ballant per als assistents i per assegurar que la inversió del mes li aconseguís nous seguidors a les xarxes socials.

Li vaig preguntar si volia res per beure. Rom amb cola. També ho vaig oferir a la Tyra i la Misu, que imitaven dinosaures al ritme de 'I am a Paleontologist' de They Might Be Giants. La Misu volia un gintònic, la Tyra, només la tònica perquè feia tres mesos que havia deixat l’alcohol a causa d’una acumulació d’històries etíliques que s’esforçava a oblidar.

Mentre esperava les begudes a la barra, un dels amics del noi del lavabo em va demanar el meu Instagram. El matí següent rebria un missatge amb fotos del seu membre erecte i tres dies després comprovaria la mercaderia en persona.

Quan agafava les copes, un twink em va avisar que potser tenia un problema d’alcoholisme. Li vaig respondre que feia hores que ballava i m’havia de rehidratar. En realitat, va replicar, l’alcohol bloqueja l’hormona de retenció de líquids i, per tant, pixes més i se t’asseca el cervell, fet que causa la ressaca. Potser soc impressionable, però la naturalitat amb què va utilitzar la bioquímica com a presentació va fer efecte. D’altra banda, potser és perquè estava boníssim i ja hem establert que soc una porca.

L’homenet, que estudiava un doctorat sobre contaminació marina, em va ajudar a portar les begudes. Després d’una estona ballant amb nosaltres, em va dir que li fascinava com havia harmonitzat la crítica als cànons d’estètica en la meva actuació amb el ball satíricament maldestre. Com si fos una obra del MACBA, vaig acceptar la glòria de la sobreestimació d’un valor artístic inexistent, o accidental en el millor dels casos.

El seu interès, però, anava més enllà del meu art. Va ser la Diana Ross que el va convèncer de menjar-me la boca amb 'Chain Reaction'. Nature has a way of yielding pleasure. Ens vam magrejar al mig de la sala fins que em va proposar anar a un lloc més íntim i morbós, el seu laboratori.

Estava a només vint minuts a peu, però vam agafar el Bicing perquè jo portava talons i per no refredar-nos, sexualment parlant. Pel camí em va explicar que estudiava els retardants de flama, uns productes que eviten que els objectes s’incendiïn. Fins aquí ho vaig seguir bé. Hi havia dos grups importants amb quatre inicials que no recordo. A la seva boca sonaven estranyament sensuals. Un dels grups, el van prohibir en una reunió a Estocolm. I els altres, a més d’evitar els incendis, es fan servir per fer plàstics. Això ho recordo perquè sé que hi ha molt de plàstic al mar. Soc una porca, però reciclo.

Vam accedir fàcilment al laboratori amb una targeta. Va dir que l’accés a qualsevol hora era una eina d’explotació disfressada de flexibilitat horària. Flexibilitat era el que jo li mostraria aviat. Va escollir una sala anomenada pavelló de masses. Em va intentar explicar què eren aquells instruments d’anàlisi. Va sonar com 'Chemical Calisthenics' de Blackalicious, però sense el ritme. Sempre que entraven en aquella sala sense bata una dona els renyava i ara hi entrava sense res.

Quedaríem més cops per provar llocs nous. I de tant en tant reproduiríem aquella nit per recordar el meu primer cop en un laboratori i el seu primer cop amb un transvestit.
  • Hits: 41

ESCOLA D'ESCRIPTURA

EUSKAL ETXEA

AEELG

EDITORIAL GALAXIA

METODE

INVESTIGACIÓN Y CIENCIA

EL HUYAR

AELC

BIBLIOTEQUES DE BARCELONA

ESCUELA DE ESCRITORES

ESCUELA DE ESCRITORES

IDATZEN