Del fred a la freturança

Estava al pati. Era un matí més. Bé, un matí fred, glaçador, d'hivern despietat i entrepans petris, durs, sense descongelar. Aquell matí havíem arribat a l'Institut ben arrupits i empiocats. La vigília, jo havia anat a dormir d'hora per estar ben despert. A casa, la meva mare i el meu pare eren molt metòdics, i sempre ens ho deien: si dormíem les vuit hores, rendiríem molt més a l'endemà. Calia estar ben frescos i concentrats a classe.
A primera hora ens tocava la classe de Matemàtiques. Per a molts companys era una classe enfarfegadora i pesada, per a d’altres era gairebé un malson. Per a mi, no. La lògica matemàtica m'encantava. Resoldre equacions i problemes era un repte. M’agradava donar-hi voltes, cercant el camí adient, trobar el viarany correcte. Sí, potser era un repte casolà, sense transcendència, casolà, individual, espuri, però confesso que saber resoldre els exercicis em proporcionava una satisfacció molt íntima, que em costava d'explicar. Era com un joc d'escacs, i guanyar la partida em feia feliç. És un sentiment que cada vegada es retroalimenta, que crea una certa addicció, perquè cada exercici és un repte nou, una prova de foc.
En ocasions, amb els companys del meu voltant, debatíem sobre la utilitat de les matemàtiques i, en general, de la ciència. Alguns sostenien que la ciència, ben enfocada i planejada, amb una missió constructiva, és molt útil, però que en ocasions, amb usos obscurs, desviats o malèfics, pot ocasionar grans greuges i desgràcies. La indústria armamentista (nuclear, química o biològica), els laboratoris que es dediquen a crear virus artificials que poden provocar pandèmies, o aventures més o menys esperpèntiques, finançades per empreses amb arrels difícilment desentranyables, són exemples foscos de l'activitat científica.
Cal anar molt al cas amb les pseudociències. Austràlia, per exemple, va finançar la radioestèsia, un mètode pseudocientífic que rau a utilitzar un pèndol per intentar trobar aigua subterrània. De fet, la ciència ja compta, per sort, amb tècniques diverses força contrastades (hidrològiques, geofísiques o geològiques) per detectar aigua subterrània. Fins i tot se'n pot determinar la quantitat i la qualitat, l'extensió i la profunditat.
D'astracanades l'infern científic n'és ple. Massa ple. Al llarg de la història, aquestes males praxis han provocat desorientació i algunes percepcions negatives sobre una activitat que hauria de ser essencialment positiva. Una vegada vaig llegir que una entitat, el nom del qual no vull recordar, utilitzava dades de procedència ben dubtosa per defensar la seva posició ideològica sobre el tracte als animals, i va arribar a vincular, d’una forma èticament reprovable, una malaltia (l'autisme) amb el consum de productes lactis. Curiosament, en aprofundir en la qüestió, no hi vaig trobar cap evidència científica, i vaig localitzar un estudi, aquest sí científic, que demostrava estadísticament la inexistència de relació entre les dues variables. L’ètica ha d’anar de la mà de la ciència, com una unitat indissoluble, en una simbiosi beneficiosa per a totes dues parts.

-I les equacions per a què serveixen?, va preguntar una companya.
Portàvem unes quantes classes focalitzats a les equacions de segon grau completes o incompletes, i alguns ja arrufaven el nas només de pensar-hi. Certament, sovint a classe se'ns explica el què i el com, però no el per què. Sabem resoldre equacions o derivades, però ens preguntem quina n'és la utilitat en la vida real. Saber la tècnica és molt positiu, però encara ho és més conèixer-ne l'aplicabilitat, resoldre situacions convencionals. La ciència ens ha d’ajudar a millorar el dia a dia, des de casos insignificants fins a grans projectes.
Com que sempre m'ha agradat la transferència de tecnologia, a hores lliures m'havia capbussat molt en aquestes possibles aplicacions. I vaig comentar a la colla, per convèncer-los de les virtuts dels coneixements i els descobriments científics, que les equacions quadràtiques s'utilitzen en molts àmbits del nostre dia a dia. Així, permeten modelitzar situacions en ciència o en el trepidant món dels negocis, que poden maximitzar el benefici i alliberar recursos per fer més recerca.
A més, quan calculem l'àrea de figures geomètriques, moltes professions, moltes d’elles manuals o artesanals, se'n beneficien, com els arquitectes, els aparelladors o els fusters, que utilitzen les equacions per optimitzar l'àrea d'un espai determinat. Quan anem a comprar a una botiga, o quan calculem la classificació dels nostres equips favorits o la diferència de gols, la matemàtica hi és omnipresent.
Vaig observar uns ulls esbatanats, de sorpresa i fins i tot d'admiració. La sensació és que molts estudiants no es plantegen el més enllà, no analitzen com allò que estudiem es pot traslladar al nostre dia a dia. La ciència n'és un exemple diàfan. I així ho van descobrir, en un matí fred, cru, gèlid i de gebre encuriosit, uns adolescents que, des d'aleshores, desitgen, amb un deler inesperat, que arribi la classe de Matemàtiques.
  • Visto: 270