Destinació 21-sht

-Aquí la Terra contesteu! Aquí la Terra a coet en direcció a 21-sht, contesteu!

-Aquí coet en direcció a 21-sht, tot està correcte en ordre. Esperem noves ordres.

Estem a l’any 3224. S’acaba de llançar una nova missió d’entre altres. Es tracta del satèl.lit Spointik. Capaç de resistir a grans temperatures gràcies al seu escut tèrmic, nou i millorat per part d’Abhtrik Spontik, d’aquí ve el nom del satèl.lit. Però no només té un gran escut, sinó que és el primer satèl.lit comandat i conduït per robots. Van haver-hi bastants problemes i accidents en voler tripular-lo amb éssers humans així que es va inventar i programar un robot per fer aquesta feina.
El 38 de febrer de 3224 ,a les dues de la matinada, va despegar des de Hawaii el coet Saturnik que portava l’Spointik amb el seu únic tripulant: el robot St-boint inventat per la gran geni Atroft Spot juntament amb més col·laboradors

La finalitat d’aquest satèl.lit és i serà viatjar durant dos-cents anys a la velocitat de la llum, aquesta fita ja s’ha aconseguit, fins a l’exoplaneta 21-sht. Es tracta d’una massa rocosa d’uns 2.411,3 km de diàmetre, amb una força gravitacional per considerar-se planeta nan. Situat a la galàxia 894-E formada principalment per estrelles tot i que també abunden molt les nebuloses i la pols còsmica. Entre aquestes nebuloses hi ha un sistema solar conegut com a Sistema Extrasolar 3. I aquí és on es dirigeix l’Spointik actualment. Ja ha sortit de l’abast de la gravetat terrestre així que es desprendrà del coet Saturnik i continuarà el viatge fins a aterrar a 21-sht. On farà un seguit d’experiments, proves més específiques i donarà resultats més precisos gràcies al seu tripulant.
Tota aquesta missió cap a l’exoplaneta 21-sht és deguda al seu sòl rocós. Conté una quantitat excessiva d’ombresi. Un mineral capaç de produir una gran quantitat d’energia. El 23 de març de 3211 va caure a Mart un meteorit amb aquest mineral, que es van fer experiments amb ell es va descobrir aquesta gran propietat. Era més rendible i eficaç que els minerals com l’urani o el radi que extraiem de la Terra. Llavors ens vam posar a investigar la procedència d’aquest meteorit. Quan la vam trobar, vam idear aquest satèl.lit perquè arribés fins a 21-sht i investigués i que pogués analitzar i extreure aquest mineral. Si la missió fos un èxit podríem viure tranquils durant uns quants milions d’anys. Ja que encara que ens haguem traslladat a viure a Mart continuem extraient l’energia de la Terra i diversos estudis recents ens han alertat que d’aquí poc haurem exhaurit tots els recursos de la Terra.

-Aquí satèl.lit Spointik, divisem el Sistema Extrasolar 3.

-Activeu propulsors.

-Activant propulsors. Entrem a l’ órbita de 21-sht.

-Prepareu per a efectuar l’aterratge.

Ara, una part de l’Spointik se separarà que serà la que aterrarà a l’exoplaneta. I l’altra seguirà donant voltes com a satèl.lit, recollint també informació.

-Aterratge efectuat.

-Visca! La missió ha sigut un èxit! Bravo!

-Esperem ordres.

-Traieu els drons per cartografiar el planeta nan.

-Drons a l’exterior.

-I ara deixeu anar els robers perquè analitzin el sòl de 21-sht.

-Robers a l’exterior.

Després d’uns dies d’analitzar i explorar el planeta l’aventura continua…

-Envieu-nos mostres de roques del 21-sht.

-Teletransport de mostres.

El teletransportador ha sigut un invent molt recent, ja utilitzat en missions o casos especials.

-Mostres rebudes. Perfecte!

Després d’analitzar les mostres al laboratori es veu com aquesta roca està composta en gran part d’ombresi. S’ha posat en pràctica aquesta propietat tan beneficiosa i s’han pogut alimentar totes les cases amb llum elèctrica. En resum: és una gran font d’energia capaç de salvar a la humanitat.

Uns anys després diferents missions s’han estat enviant cap a 21-sht. Ja en són unes quaranta que hi han aterrat i actualment estan extraient grans tonelades d’ombresi. Aquí a Mart la vida ha millorat, ja que tenim energia de sobres. Però també han aparegut problemes com: tràfic d’ombresi fals, pillatge en les centrals d’energia… Això és degut al gran valor d’aquest mineral que es calcula un preu de 50.000 euros un quilo d’ombresi. Afortunadament està ben repartida aquesta energia. Encara que podria alimentar a grans màquines de guerra per això planteja un problema: està correcte l’ús d’aquest valuós mineral? Depèn en quines mans caigui, per això s’han confiat els magatzems on el guarden a persones justes i lleials. En faran un ús correcte o se’n aprofitaran d’aquest poder?
  • Visto: 10