Enxaneta

Avui he decidit no realitzar més operacions per estalviar suficient energia per aguantar tota la "nit": Seny.
He aconseguit no allunyar-me molt del meu recorregut i així no perdre l'òrbita: Equilibri.
Estem a mitjans d'agost ens acostem al cinturó d'asteroides de les Perseides, els grans m'han protegit dels meteorits més perillosos: Força.
Tinc por dels meteorits que passen pel meu costat, però tot hi així he obert les plaques solars per aconseguir energia: Valor.

Força
Equilibri
Valor
Seny

Em vaig repetir molt aquestes paraules des de que em van posar el nom: Enxaneta.
Més de 10.000 nens de tot Catalunya van estar discutint sobre el nom que em posarien. Van sortir deu finalistes, entre ells: Llampec, Intrèpid, Llibertat, Flaix ... i Enxaneta.
Sé que les cinc nenes que van proposar aquest nom confiaven en mi, haig de complir les seves expectatives. El nom Enxaneta és més que un nom, representa una cosa petita però que és imprescindible i jo haig d'aconseguir que aquest nom em representi. Ja sóc petita perquè sóc igual de gran que una caixa de sabates, ara només haig de fer molt bé la meva feina per merèixer aquest nom. Sé que ho puc aconseguir.
Tinc una missió petita però important. Haig de vigilar els llocs més remots del món, els llocs on els satèl·lits més grans no poden arribar, perduts entre les muntanyes, llocs molt petits, lluny de la civilització. M'haig d'encarregar d'observar tots aquests llocs i transmetre el que veig a la central, són feines com: monitoritzar el cabal dels rius i les reserves d'aigua arreu del territori (no m'agrada banyar-me per això observo de lluny), el seguiment i protecció de la fauna salvatge (m'encanten els animals però no hi ha qui els entengui), la recepció de dades meteorològiques d'estacions en llocs remots (així les persones agafen el paraigua abans de sortir de casa i no es mullen), el monitoratge de moviments del sòl per preveure desastres naturals, el monitoratge de ramats i de conreus per detectar malalties (les ovelles sempre s'escapen i les cabres sempre es queden atrapades en els barrancs.)... Jo m'encarrego d'observar els llocs petits perquè els detalls són molt importants.
El Soiuz 2 és l'autobús que ens havia de portar a tots a l'espai. A l'hora del llançament el Soiuz 2 es va posar tan nerviós que no vam poder enlairar-nos. Vam haver d'esperar fins a l'endemà. Ni jo ni la resta de l'equip vam poder dormir aquella nit. L'endemà per fi vam enlairar-nos. Jo em vaig posar al darrere de tot perquè és el que mola més. Vam estar cantat i jugant tot el viatge mentre els de davant ens deien que calléssim perquè volien dormir però... com volien que calléssim amb lo emocionats que estàvem! Vam fer el llançament a Rússia però la majoria de microsatèl·lits no érem d'allà i no parlàvem rus, així que vam estar parlant i cantant en codi binari, que l'enteníem tots. Vaig aprendre a dir algunes coses en rus com: privet (que és hola), do svidaniya (que és adéu), mikrosputnik (vol dir microsatèl·lit) i malen'kiy (que és petit). Quan vaig arribar a l'espai em vaig saber posicionar en el millor lloc per rebre millor l'energia del sol. Els grans al principi em subestimaven però els hi vaig demostrar que estic al seu nivell.
D'aquí un temps ja sabré moltes més coses, des de la Terra enviaran més microsatèl·lits i jo els podré ensenyar el que he après perquè seré la més veterana. A més a més la vida a la Terra millorarà molt gràcies a mi, perquè els llocs que abans no estaven controlats, jo els estaré vigilant. Som molts fent aquestes petites feines, fent pinya la ciència avança.
  • Visto: 124