Perseverance

PERSEVERANCE


A la sala de control regnava una gran tranquil·litat. Res comparable amb el nerviosisme de feia uns dies quan el Perseverance havia d’aterrar sobre Mart.
Ara la feina era molt rutinària. Es reduïa a controlar que els munts d’informació que enviava el “Percy” quedessin ben registrats en les bases de dades del projecte.
Els investigadors se’n cuidaran d’estudiar-les i posar al descobert els secrets que amaga el planeta vermell.
La Jenny era una noia encantadora, una mica rosseta amb un cos generós i uns llavis petoners. Aquella tarda en trobar al seu company Andrew a l’esplanada del pàrquing s’havien saludat amb un petó i un “bon dia”.
Els dos havien acabat la carrera d’enginyeria i era la primera feina de veritat que tenien. S’havien fet amics i formaven un tàndem molt eficaç. Feien l'horari de tarda i rellevaven un equip que s’havia passat tot el matí observant els indicadors de flux i l’entrada de dades i metadades que enviava el “Percy” des d’allà dalt.
A aquella hora estaven sols al comandament del programa i només calia controlar que no es desajustés cap variable. De tant en tant calia ajustar alguns paràmetres per millorar algun detall, però aquesta feina, sempre la reservaven per la Jenny, que tenia més traça en combinar els factors i li havien deixat una llista de feines pendents.
Aquella tarda, de tant en tant s’observava un salt en les imatges. Era com si per uns moments la recepció de les imatges es perdés en la immensitat de l’espai.
Els controladors, comprovant els paràmetres de recepció, van deduir que segurament el giny deuria d’haver passat per damunt d’algunes pedres i no li van donar importància.
Passada la primera estona de treball, la feina es tornava ben avorrida, la Jenny ja s’havia empassat un parell de novel·les romàntiques i ara n’estava llegint una de Carl Sagan. El tema era molt adequat per la situació que estava controlant. El títol, només, ja presagiava que podia interessar-li molt més que altres escrits de l’eminent professor. En efecte, el llibre “Comunicació amb la intel·ligència extraterrestre” era un tema perfectament adequat per l’entorn que tenia. Les seves quatre-centes i escaig pàgines li proporcionarien unes interessants hores de lectura i ves a saber si potser li servirien quan els marcians descobrissin el Rover Perseverance.
—Andrew, posat els cascs, que em desconcentres amb la musiqueta del joc! —li va demanar al seu company.
—És que els auriculars, avui, em fan mal de cap. Ja ho posaré més fluix...
I tot i que el va afluixar una mica, no hi havia manera de poder concentrar-se en la lectura.
—Què et passa avui? Què potser tens les orelles tapades...?
—Ahir en sortir d’aquí vaig anar a trobar els amics a un pub i sembla que em vaig refredar una mica... Avui els sorolls em ressonen per tot el cap i no ho puc suportar.
La Jenny va respirar profundament i no va contestar. Per un dia, s’aguantaria les ganes de llegir. Segurament al cap d’una estona pararia de jugar i faria alguna altre cosa. Com que no podia fer cap altre cosa, va seguir mirant el monitor de la imatge del Rover.
Una immensa planúria s’obria davant seu. Algunes pedres trencaven la uniformitat del terra. El giny estava aturat una estona mentre que per la part superior de la pantalla es veia l’Ingenuity que volant per damunt d’ell li anava indicant el camí a seguir. Llavors començava a avançar un altre tros fins que tor-nava a aturar-se.
De cop, una altre vegada, la imatge va mostrar una perspectiva diferent, com si s’hagués mogut una mica però el desplaçament no s’havia registrat.
La Jenny va comprovar els comandaments novament. Ara el velocímetre havia registrat una acceleració sobtada i el sensor d’estabilitat un sotrac, com si hagués caigut d’una certa alçada. Però el funcionament general era correcte i va seguir mirant les pantalles de control.
L’Andrew havia acabat la partida i també s’estava mirant la pantalla de vídeo. Tot d’una, van observar que el Rover havia fet un altre salt, havia tornat a avançar un tros més endavant i a continuació es sentia un sorollet indefinit que no es podia identificar.
—Has vist?. El “Percy” ha avançat una mica més sense cap explicació...
—Sí, aquesta tarda fa el tonto... Però sembla que tot està normal.
L’incident els va fer seguir observant detingudament la pantalla del vídeo. De tant en tant la imatge feia un salt i canviava de posició.
Ara coincidint amb el salt, el sorollet l’havien sentit més proper.
Intrigada, la Jenny va ajustar els sensors de so i les càmeres del Rover i llavors, en girar-les cap enrere, va poder observar una ombra com d’un peu.
Per els altaveus es va sentir un so metàl·lic:
“Komt uede dirq e noxu tis les koses...?.

L’aprenent
  • Visto: 42