Planeta errant

Flotant l'un al costat de l'altre en un llit de pols còsmica. Com si tot l'espai fos només per a
nosaltres. Prometeu i Pandora vetllant-nos en les seves rondes. Els nostres cossos eteris
fregant-se suaument en giravoltar. Resseguint-nos els contorns translúcids incapaços de
resistir cap altra gravetat. Enduts per l'èxtasi del contacte orbital. Abandonats del tot a
l'espectacle mut de colors i ombres.

Sorgeix de sobte. Ho noto. Una subtil alteració en el camp magnètic. La reconec. En un punt
remot de l'univers està creixent una petita taca. Una massa fosca i glaçada ha sortit de la seva òrbita i ara ja és imparable. El centaure es va apropant a molta velocitat, en silenci. Arribarà d'aquí a cinc minuts llum. Tu no el detectaràs fins una dècima de segon llum abans que m'impacti. La col·lisió serà més forta que la teva força gravitacional. M'arrencarà de l'anell i se m'endurà entre nebuloses. I tu i jo mai més orbitarem el mateix sol.
  • Visto: 32