El lego intel.ligent


- Eureka! - Va cridar Magda.

Fèia anys que investigava sobre materials intel·ligents. Els treballs dels seus antecessors havien consistit en aconseguir materials que canviaven una de les seues propietatats al ser induïts per un canvi exterior. Així s’havien descobert materials que variaven el seu magnetisme depenent del camp elèctric a què eren sotmesos, uns altres canviaven la seua transparència, és a dir, passaven de transparent a opac depenent de la pressió. Ja des del principi s’endevinava el gran futur que esdevindrien els materials intel·ligents.

El següent avanç es produí quan s’obtingueren els primers materials que podien modificar moltes de les seues propietats: duresa, flexibilitat, transparència, conductivitat, magnetisme i fer-ho en amples rangs. L’estructura d’aquestos materials s’assimilava a les cèl.lules de la matèria orgànica. Cadascuna de les unitats podia funcionar independentment, encara que es relacionava amb les dels costats intercambiant informació. La informació de com es devien comportar introduida per l’enginyer, circulava d’unes a altres comunicant a cadascuna d’elles com es devien comportar. Així es podia aconseguir no només materials homogenis, sinò materials amb propietats canviants al llarg de la seua estructura. D’aquesta manera es podia fer el motle d’unes ulleres amb aquest material intel·ligent i només havien de programar on volíem que fóra transparent, on volíem que fóra resistent o flexible, etc. 

Tots aquests canvis havien sigut uns canvis molt revolucionaris als darrers anys, però els descobriments de Magda impulsaven encara més la tecnologia d’aquestos materials. Ella havia aconseguit que aquestes peces s’orientaren unes respecte a les altres amb la voluntat de l’enginyer. Açò es traduïa en que es podia programar ,no tan sols les propietats del material, sinò també la construcció de diferents estructures. Al principi, Magda, solament aconseguí formar objectes geomètrics senzills a partir del material dispersat, però a mesura que anava perfeccionant el sistema, aconseguia formes més i més complexes i en temps més reduïts. La nova generació de materials impulsada per Magda consistia en materials que funcionaven com una impresora 3D, però que podien canviar la seua forma, una i altra vegada, infinitament. Ja no fèia falta un motle per donar forma als materials, ells mateixos es donaven forma.

Magda havia aconseguit una gran fita, tanmateix ella no es conformava, volia més. I ja tenia clar com seria la seua aportació en la següent generació de materials. El nou repte era reduir el temps entre que es pensava la peça i la seua transformació en objecte. Actualment s’havia d’introduir la informació de l’objecte en què es volia que el material intel·ligent es transformara. Un procés que necessitava d’un enginyer com a intermediari per donar les instruccions pertinents, el que comportava prou de treball i temps. Magda sabia que la nova generació passava per aconseguir que els materials prengueren forma a partir de les visualitzacions mentals d’objectes de la gent.       Les aplicacions esdevindrien gairebé infinites. Les persones podrien construir, a voluntat, el que desitjaren. I a més a més, quan estigueren cansats d’un article podrien transformar-lo en qualsevol altra cosa ràpidament. Així, estarien davant del material reciclable per excel·lència.

Transcorreguts uns mesos de treball intens, arribaren els primers resultats. Així doncs, aconseguí reproduir objectes sezills com regles, bolígrafs, gomes que prenien forma davant d’ella després de visualitzar-les al seu cervell. Tot açò, gràcies a un casc que arreplegava les senyals d’eixes visualitzacions i un programari que transformava en ordres de construcció eixes mateixes senyals.

Les emocions estaven sent intenses i l'estrès cada vegada era major degut a les moltes hores de treball sense parar dels darrers mesos. Tot anava d’aquesta manera, fins que un dia tota obsessionada com estava en el seu treball, Magda es va dormir amb el casc posat. Més tard, a mitjanit quan Magda va començar a somniar, el sistema estava en funcionament. 

Magda estava molt involucrada en el seu treball d’investigació i desenvolupament de nous materials intel·ligents, però no sempre havia sigut d’aquesta manera. Ella enyorava els temps compartits amb Marc, potser el perdre aquella relació és el que l’havia espentat a una vida de treball dur com a refugi. Aquella nit, va somniar amb Marc i li va paréixer que el somni era més real del normal, que podia sentir de veritat les seues carícies. En aquests records tan tendres es submergí  més i més en un son profund. Però la història amb Marc no havia sigut una història ideal, per això mateix acabaren deixant-ho. Magda va acabar per recordar també aquells moments roïns.

De sobte, es despertà amb un fort dolor a la galta. Només obrir els ulls no podia creure-ho davant d’ella es trobava Marc guaitant-la tot furiós. De seguida, va copsar la situació i pensà en un osset de peluix.

  • Visites: 79