Relats d'una càmera trampa

Els animals em parlen. M’expliquen coses del seu dia a dia, els seus menjars preferits, les seves amistats i rivalitats. Alguns corren sota la llum del sol, d’altres s’amaguen a les ombres de la nit; però jo sempre estic allà, escoltant, observant, espiant. Com a les pel•lícules, m’amago invisible i recopilo informació.

Veig moltes mares cuidant de petits trapelles. La babuïna renya la seva cria quan aquesta li estira la cua, però aviat la torna a abraçar, protegint-la del batibull regnant del grup. Els infantils de ximpanzé, sempre curiosos, s’apropen, oloren i toquen, mentre les mares els observen mandroses, coneixedores de que no represento cap perill. Apareix de sobte una femella de lleopard de moviments felins i pèl tacat, i dues copies seves, més petites i juganeres, salten entre les lianes rere seu.

Mangostes nombroses, de cos ratllat, s’afanyen a investigar el seu entorn, pentinant la zona a la recerca de qualsevol cosa interessant. Qui sap què trobaran? Els nostres cosins peluts, en canvi, saben molt bé què s’amaga sota un termiter, i no dubten en utilitzar tot el seu enginy per fer-ho sortir: a la branca escollida li arranquen les tiges molestes, i la fiquen al forat amb destresa. El banquet està servit; desenes de termites enfadades s’ataquen al pal per goig dels ximpanzés, que se les mengen com si de caramels es tractés.

Cues llargues, cues curtes, cues absents; ullals esmolats, carnissers, dents planes, vegetarianes; abrics peluts de mil colors, també apareixen plomes i menys sovint escates.

Un antílop jeroglífic, de banyes recargolades i sanefes blanques al llom, es passeja orgullós pel davant; de sobte, alarma, orelles cap amunt, atent, i desapareix de la vista fent quatre bots. Un grup de facoquers remena el terra buscant alguna cosa per menjar, mentre un esquirol observa des de les alçades. Les mones verdes son unes escandaloses, salten, giravolten i criden despreocupades. Duiquers pèl-rojos, movent la cua nerviosament i aixecant bé les potes, s’afanyen a passar.

A vegades sóc al bosc d’arbres prims i esquifits, una catifa de fulles i herbes al terra, esquitxat de roques; d’altres sóc a la galeria, el riu passant pel mig, arbres grans i majestuosos, plens de fruits, fent de sentinelles a banda i banda. Una cova fosca em serveix d’amagatall de tant en tant, allà on puc observar sense ser vista. Mars de gramínies daurades a la sabana, amb muntanyes baixes al fons, on sembla que hi pugui haver criatures fantàstiques a l’aguait, esperant el bon moment per sortir i deixar-se veure.

Pan, Panthera, Papio, Hystrix, Tragelaphus, Chlorocebus, Cephalophus, paraulotes científiques que ens ajuden a construir l’arbre de la vida.

A la negra nit, genetes de cues anellades i grans orelles deambulen olorant al seu voltant, fent saltirons si troben algun insecte prometedor. Els porc-espins, sovint en parelles, apareixen en un embolic de pues blanques i negres, amb una cresta digna d’un punky. Mangostes de cua blanca, xacals i civetes també surten amb l’obscuritat, ignorants de que la seva presencia no passa desapercebuda. Les hienes esquives somriuen en la foscor.

L’espionatge no sempre es infal•lible, i les branques balancejant-se al so del vent em juguen males passades. Tempesta, pluja que cau en una cortina d’aigua, no hi ha manera d’endevinar l’entorn. Fantasmes que corren en formes borroses. Quin secret amaguen?

Arbres de fruits polposos, camins sinuosos, fonts d’aigua fresca i clara son els llocs preferits, allà on la fauna floreix i es deixa estudiar sense timidesa.

Una mona vermella es camufla en un grup mones verdes. Que les saps diferenciar? Una geneta ensuma curiosa l’antílop que li passa pel costat, i ja amics, marxen plegats. Els micos es miren un duiquer des de la distancia, preguntant-se cap a on tirarà. Babuïns i ximpanzés es toleren, i un grup dels primers observa com un jove de pèl negre llustrós beu aigua del “seu” bassal. Convivència, interacció, llargues paraules que fan somriure quan les veus fora el paper.

Aquesta es la historia d’una espia al món salvatge, que observa en silenci la vida obrint-se pas, present a tot arreu i enlloc alhora; com una paparazzi segueixo la fauna buscant relats per explicar, biografies animals en un món massa humà. Aixeco la mirada al cel, cobert d’estrelles que ho han vist tot, i espero de tot cor que les paraules, aquelles que m’expliquen els animals, no desapareguin mai.
  • Visites: 86