Estava jo pensant … Per què em dedique jo a això?

Estava jo pensant … Què em toca ara? Ah si! deadline el dia 15, falten dos dies i el porte fatal, uff! em pose amb això. Ah, no! Tinc l'experiment en marxa: rentada, rentada, rentada, incubació!: per fi tinc un parell d'hores, ara sí que em pose amb això.
Poc he aconseguit avançar, el becari no m'ha deixat molt de temps, el cap menys. I mentre m'han saltat diversos mails urgents. Em tornaré majareta. Torne a l'experiment: rentada, rentada, llavat incubació!: tinc una hora, em pose una altra vegada. No m'acordava!: reunió telemàtica en 10 minuts, es preveu llarga, prepararé la presentació. Espere poder posar-me amb això en algun moment, potser a la vesprada a casa. Ah, no! hui recull jo al xiquet i el porte al futbol (tinc una vida, no m'acordava). El meu xiquet!, així puc passar una mica de temps amb ell. A més demà tinc classe, he de preparar-la. La docència m'agrada, però … més treball. Toca vetlar. Em posaré demà a temps complet, que ja és l'últim dia per a presentar-lo. Igual puc justificar-ho un dia més tard … no, no tindran pietat, són implacables, me'l tombaran. Amb una mica de sort el sistema informàtic falla i allarguen el termini. Si és que … em fique en tots els fregats. Cal fer de tot, si no mai tindré els punts suficients per a aconseguir una plaça fixa.
Igual hauria de deixar d'anar al gimnàs, em lleva molt de temps, però clar és que la salut… Cal estar en tot. Que estrés!. Això no hi ha diners que ho pague, i damunt, per al que paguen… Això sí, el bo és l'estabilitat laboral ja, ja!! a aquest pas em jubile abans de tindre la plaça. I llavors… Per què em dedique jo a això? Havia d'haver-me ficat en l'empresa privada. No, també molt estrés i el treball m'agrada menys, segur?. Ja sé, funcionari de finestreta o caixer de supermercat, eixos sí que viuen tranquils, i total, guanyen el mateix. No, m'avorriria. Professor de secundària, puc donar classe i viure més tranquil. No podria fer investigació, però, realment vull fer-la?. En aquest moment, no. Si és que en realitat no sé fer una altra cosa, només estic de baixada. Ja vindran temps millors? Ho dubte, serà sempre així, encara que a ratxes de més o menys estrés (però sempre estrés). Però quant a resultats sí, espere. I quant a estabilitat laboral i sou també, cal ser positius!, de debò?, tinc motius?, no sé, la veritat. Tampoc puc queixar-me, almenys em dona per a tindre casa i família, això sí, el temps per a gaudir-los … En fi, continuem tirant, que és l'important, i faig el que m'agrada. Segur?.
Bé, en realitat és un honor treballar en un projecte Covid, i a més m'ha permés treballar durant el confinament, d'una altra manera hauria d'haver-me quedat a casa. A més em sent molt útil, quasi un heroi. Els sanitaris, aqueixos sí que són herois. Quina força i dedicació!. Bé, sense ser el mateix, el nostre treball també aporta, encara que més a mitjà o llarg termini. La genètica és determinant en la gravetat de la malaltia. Llàstima això de Jose, amb el jove que era! i a més estava molt sa. Perquè després diguen que només afecta a la gent major o malalta. Era molt bona gent, una gran pèrdua. Com moltes altres, ha sigut un desastre humanitari, tants morts … Sembla que el pitjor ja ha passat, a veure si puc aportar el meu granet d'arena per a solucionar-lo definitivament. Si torna a passar ens agafarà millor preparats.
A veure que tal el resultat de l'experiment, a veure si m'emporte alguna alegria. Ehhh!! La meua hipòtesi es confirma: aquests gens són factors de risc de Covid sever i hem aconseguit conéixer el mecanisme
eufòria!. Muntaré les figures i a acabar d'escriure el paper. Ara em recorde de perquè em dedique a això. Ah, no! continue tenint el deadline de demà. Bé, … esperaré a despús-demà. Ah, no! un altre deadline, la Renda; també he de fer això. Bé, paciència. L'important és que ha eixit l'experiment. Tinc un bon resultat, he participat en alguna cosa que millorarà la vida de la gent, i de pas el meu currículum, val la pena l'esforç. Continuem.
  • Visites: 106