Resiliència

- Hola, bon dia!
- Bon dia! Seu per favor... Digues, en què et puc ajudar?
- Gràcies! Venia per uns dubtes que tinc per a l’examen de la teua assignatura, per si podies resoldre-me´ls.
- Sí, és clar! És estrany rebre visites d’alumnes per resoldre dubtes. Avui en dia, tothom prefereix enviar una nota des de l’implant Ideocortex. Pensat i enviat.
- Bé, em considero un poc nostàlgic de les bones tradicions i del cara a cara. També gasto els implants, però crec que tot açò del transhumanisme li resta personalitat, i més a la facultat d’Història.
- Totalment d’acord, hehehe. I bé, quins són els teus dubtes?
- Doncs no entenc massa bé el capítol relacionat amb les primeres dècades del segle XXI, sobretot quan parla del canvi climàtic i de les conseqüències geopolítiques. Bé, sí que entenc el temari en sí i el que posa en els materials que tenim a l’aula virtual. Entenc que les conseqüències del canvi climàtic van influir en els cultius i la producció d’aliments, i que les regions més afectades van patir després episodis intensos de pobresa, desigualtat i emigració. I després això va portar a guerres, canvis en les relacions amb les potències mundials, etc.
- Aleshores quin és el dubte?
- Doncs pel què he trobat, sembla que ja tenien ferramentes per evitar-ho, o almenys per reduir l’efecte, però sembla que no es van implantar fins a finals del segle XXI. Parlo de l’energia nuclear, de la carn sintètica, dels cultius modificats amb la tecnologia CRISPR/Cas9... No acabo d’entendre com tenint totes aquestes ferramentes per reduir l’emissió de gasos d’efecte hivernacle, la temperatura global del planeta va arribar a pujar 2.5 ºC. En aquella època els científics parlaven de mitigar la pujada entre 0.5 i 1.5 ºC. Què va passar?
- En aquella època estàvem encegats per l’excés d’informació i per la nostra vanitat. Gràcies a la democratització de la Internet, la població general tenia a l’abast tot el coneixement científic sobre qualsevol tema. No obstant, qualsevol persona podia publicar una notícia falsa en el seu blog o el seu canal de les xarxes socials sense cap repercussió. I sense importar com d’estrambòtica n’era: vacunes que provocaven autisme, plans d’eugenèsia corporativa, negar el canvi climàtic i fins i tot dir que la Terra era plana!
- Però allò la gent no s’ho creuria, no? Vull dir, és tot un disbarat! Aquestes afirmacions no tenen cap suport científic, és que la gent no tenia cultura científica, llavors?
- No és això, que un poc també, però la gent estava cansada de crisis econòmiques, inestabilitat política, etc.; i necessitava alguna cosa a la qual aferrar-se. Tirar-li la culpa a algú del que estava passant. I polítics i mitjans de comunicació se n’aprofitaven, començaren a simplificar problemes complexos, i a senyalar amb el dit culpables que no existien, però que eren més fàcils de visualitzar que les múltiples causes reals. Així, quedaven tots satisfets perquè tenien les respostes que volien i no calia pensar més.
- Llavors, quan va canviar tot? Quan van començar a emprendre les mesures que van frenar el canvi climàtic?
- Algunes ja es prenien en aquell moment, però no eren massa ambicioses. Com quasi tots els canvis en la història va ser gradual i va necessitar d’un colp d’efecte que fera prendre mesures. La gent esperava un apocalipsi com en les pel·lícules: terratrèmols, volcans, ciutats en runes... Però el canvi climàtic va ser més subtil. Anava morint més i més gent cada any, a causa d’inundacions, destrosses en les collites, onades de calor. Però és clar, com tot, açò afectava més intensament als països empobrits, des dels països més rics la gent mirava cap a un altre costat. Fins la Gran Revolta Agrícola.
- Ah sí, això sí que apareix en els apunts. Els agricultors dels països més pobres es van cansar de cultivar aliments per als consumidors més rics quan ells no tenien per menjar i van prendre la mesura extrema de cremar tots els cultius dedicats a l’exportació.
- Sí, el procés va ser llarg i molts dels agricultors van morir represaliats. Però les seues accions van començar a sortir efecte. En els països rics va començar a faltar aliment i la ciutadania va prendre més consciència de la seua dependència. La necessitat va fer que començaren a adoptar mesures que abans no hagueren acceptat per tal de combatre el canvi climàtic i la fam, com ara regular els cultius modificats genèticament o apostar per l’energia nuclear en combinació amb renovables.
- Fa por pensar que es va tardar tant en prendre mesures i què tot i així hem perdurat.
- Som una espècie amb resiliència, però a mi em fa més por pensar que no s’hagueren pres mai.
  • Visites: 99