Parlem-ne

Les pulsacions de la Noah han sigut regulars durant tot el matí. Per no aixecar sospites, ha piratejat el sensor integrat de constants vitals després de dinar. Surt del laboratori i, tot i saber que a aquestes hores no trobarà ningú pel passadís, els nervis s’apoderen d’ella. Camina amunt i avall per aquell laberint fins trobar la porta vermella. Eludint el reconeixement ocular, obre la porta i es sorprèn de la quantiat de llum natural que té l’habitació. S’encanta uns minuts amb les vistes, fins que s’adona que té un parell d’ull clavats a sobre. Grans i verds. Ull verds. Recorda haver llegit que existeixen però no havia vist mai una persona amb aquella producció moderada de melanina a l’iris.

- Hola, sóc la Noah.
- Hola, jo sóc la Miranda. Ja no tinc mal de panxa, però ara el cap em dona voltes.
- Això és normal, són els efectes secundaris
- Ets infermera? Saps quan temps estaré aquí, als Camps?
- Els Camps? No, no. Això és el centre Hempel.
- Què és això? Jo pensava que m’havien portat als camps de medicina interventiva per curar-me el mal de panxa
- Sento decepcionar-te però aquí no curem amb antiinflamatoris. Et deuen haver aplicat un tractament de teràpia genètica. No tenies un mal de panxa qualsevol.
- Teràpia gènica? Però això no és ètic! És impossible que el meu pare, el governador dels Territoris Unificats, hagi acceptat aquesta barbaritat. Aquestes pràctiques es van abolir fa dècades quan es va aprovar la Constitució dels Territoris.
- Dona, no diguis que som bàrbars, que t’acabem de salvar la vida.
- Però jo no vull viure amb aquest pes de consciència.
- Quin pes? És viure o morir, no tens massa marge per escollir.
- No tinc por a la mort. La meva consciència s’apagarà però el meu cos es fondrà amb la Terra i servirà per donar més vida i aquesta vida, quan s’apagui, seguirà el cicle.
- Tots els que viviu a l’exterior afronteu la vida així?
- A l’exterior de què? On sóc ben bé? Què és el centre Henkel?
- Hempel. Centre Hempel. Estàs a una antiga base militar reformada com a centre científic i tecnològic. El teu estimat govern ens té aquí tancats investigant i innovant en materials, energies i teràpies mèdiques.
- No és possible, això està prohibit i perseguit. La prepotència dels científics i la seva obsessió a jugar a ser déus va destrossar la societat i la va portar a l’abisme. Per sort el poble va reaccionar a temps, va aturar la bogeria del consumisme i el transhumanisme, i va virar cap a la integració de l’ésser humà en el medi, salvant el planeta d’un col·lapse imminent.
- M’encanta aquesta història, però això és ciència-ficció. Estic d’acord amb que alguns científics van creuar línies vermelles, però esteu on esteu gràcies a la ciència. Vam salvar la humanitat de cinc pandèmies. Sense curiositat i innovació l’ésser humà no va enlloc. El vostre govern s’omple la boca de contes de fades mentre ens tenen presos, monitoritzats i esclavitzats. Som imprescindibles per la supervivència de la humanitat.
- Prepotent. Aquest va ser i segueix sent el vostre taló d’Aquil·les.
- No és veritat. El problema va ser la falta de comunicació. Els científics no vam saber explicar-nos i tampoc vam saber escoltar la societat. Però no ens ho vau posar fàcil, eh? Els meus pares expliquen que el terraplanisme va arribar a ser moda i la gent pagava morterades per tenir cobertura en mútues holístiques i tractar-se amb pseudociències.
- Pseudociència és un mot prohibit.
- Prohibit per qui?
- Prohibit pel govern i la Constitució. L’individu s’ha de considerar com un tot. No es pot abordar cap problema des del reduccionisme, s’han de tenir en compte totes les sinergies.
- I el governador fa bandera de tot això fins que la seva filla s’emmalalteix de forma greu. Llavors decideix deixar de banda les sinergies i recórrer als reduccionistes repudiats.
- Encara no em crec que el meu pare hagi accedit a tot això.
- Bé, t’he de dir que cada any curem algú de l’exterior amb problemes de salut. Pel que he sentit, sempre són alts càrrecs o familiars. Jo he volgut aprofitar que havia vingut algú jove, per parlar, perquè vull saber com és la vida allà a fora, perquè vull explicar la meva existència, perquè crec que hem d’escoltar-nos.
-....
- Veig uns ulls verds dubitatius i això em tranquil·litza. Si vols, tornaré demà. Crec que val la pena intentar-ho.
- Fins demà Noah.
- Fins demà Miranda.
  • Visites: 92