A berenar!

Cli-cli-click, cli-cli-click.
S'encenen els llums al meu costat. Com cada matí. Comença l'agitació. Uns cap amunt i uns cap avall. Tot es mou. Saben que comença un nou dia i ja estàn nirviosos, saben que d'aquí no res toca berenar.
- És com la campaneta de Pavlov! - S'afanya a dir el meu fill.
Jo ni me n'havia adonat. Com pot ser què el conductisme funcioni amb els peixos, si tenen un cervell tan poc desenvolupat? Porser sigui així per totes les coses vives del planeta, una teranyina d'estimuls i respostes que es tradueix en complexes interaccions amb el nostre voltant.
- Molt bé, fill.
Agafa el pot de menjar i n'aboca una mica a dins l'aquari. Només té cinc anys i el miro bocabadat. Quants esdeveniments li queden per descobrir si jo ho segueixo fent, fins i tot, a través del seus ulls?
  • Visites: 96