El nanopoemaland

No ho vaig veure
Ja era tard
Queia pel negre forat
Amb velocitat vertiginosa

La por, la incertesa
Es van regirar en sorpresa
Notava els canvis de mida
Variava la llum, el so, tot
Al vòrtex d'una experiència única.

Les ones sonores eren llegants
em desplaçaven per l'aire
m'estava transformant completament.

De sobte,
Apropant-se CAP a mi
Venia una formiga gegant, elefantina
Q passava?

Vaig saltar no sé com ni a on,
però per sorpresa meva
arrencava imparable
una altra caiguda descontrolada

La llum va desaparèixer
l'ambient es va enfosquir,
aturat de nou a un espai ferme,
vaig iniciar la marxa
ho vaig fer lentament
a quatre grapes
fins a topar amb unes ulleres estranyes.

En tocar-les
es va revelar el món que m envoltava
Ho vaig entendre de cop
M'estava fent petit

Al fons, molt llunyana
veia una muntanya gegant
era la formiga!
no donava crèdit
Estava estabornit, seria possible?
Una formiga amb la mida d'una muntanya?

L'aventura continuava
em movia compulsivament,
vaig veure com estava assegut sobre una mena de cavall
Seria un cavallet de mar?

Tenia forma de barra...
al cap de poc em vaig adonar...
no era una barra,
ni un cavallet de mar,
ni un cavall,
Estava muntat sobre un bacteri,
Era l'scherichia coli.

Llavors vaig entendre tota la transformació
la meva mida inicial de l'ordre dels metres s'hi havia reduït un milió de vegades.

El meu cos va seguir disminuint deu vegades més
de sobte estava envoltat d'unes esferes amb punxes
que m'eren molt familiars...
mare meva!, estava ple de coronavirus.

M'envoltaven per totes parts quatre lletres,
N A N O
Nano?
Vaig fugir mentre continuava disminuint de mida
i de sobte de forma molt brusca
va xocar amb mi alguna cosa
de nou un altre xoc,
i un altre, i un altre...
em movia de forma caòtica
el meu cos continuava disminuint.
On acabaria?

Vet aquí vaig caure sobre d'una escala,
mirant cap a dalt
s'obria per mi l'infinit.

Vaig prendre consciència dels fets
aquella escala eren en realitat dues,
dues escales que jugaven a creuar-se
i a cada esglaó hi havia una lletra,
A, C, G y T...

La descoberta em tenia amb un atac malaltís de sorpreses
estava sobre l'ADN... descobrint que la meva mida era d'1 nanòmetre...

Tot prenia sentit
Era capaç d'entendre el significat de la cadena NANO,

estava al món de la nanotecnologia, un món increïble
S'obria un marc de possibilitats meravelloses
que volia gaudir com un boig
s'iniciava l'aventura
al món de NANOLAND
  • Visites: 110