És bo recordar d'on venim

—Bon dia —diu la jove portaveu des del faristol. Les càmeres de la premsa reflecteixen llums sobre la seua bata blanca. Prova amb timidesa el micròfon i beu aigua. Ara sí, pareix que comença—. Disculpeu-me, estic molt nerviosa, però és que no és per a menys, veritat?
Prem el controlador remot del projector i a la pantalla apareix una il·lustració d’un gegant. Els assistents ens mirem bocabadats. «S’ha equivocat, doctora», s’escolta en primera fila.
—No, no es tracta d’un error, senyors. Què veiem ací?
—És clar, un gegant —diuen.
—En efecte. Tots els científics que estem ací hui hem aconseguit aquesta fita gràcies a les espatlles dels gegants que ens van precedir. Abans de demanar un voluntari per a fer la demostració que tots estan esperant, em permetran fer una breu reflexió. I es que açò que anem a presentar al mon canviarà el paradigma de la nostra existència lligada als cossos i obrirà la porta a un futur mental.
Entre murmuris d’admiració, la jove científica passa a la següent diapositiva, on es veu una antiga representació del sistema solar geocèntric.
—Què haguera passat si Copèrnic no s’haguera adonat que el Sol, i no la Terra, és el centre del nostre sistema solar? I si Galileo Galilei no haguera millorat els telescopis? Continuaríem en la edat obscura del coneixement?
Fa una pausa dramàtica i en la següent imatge es veu una placa de Petri plena de fong. S’escolten reaccions de fastig.
—Pareixerà repugnant, però aquest petit èsser filamentós ha salvat milions de vides. Però, què haguera passat si a Fleming no si la haguera contaminat el cultiu de Staphylococcus amb Penicillium? 1928 em sembla inclús massa tard per al descobriment dels antibiòtics. I tot per haver estat reprimits tant de temps.
Apareixen triangles i formules matemàtiques a la pantalla.
—La ciència ja va despertar a la Antiga Grècia amb el desenvolupament de l’aritmètica i la medicina, que adoptava remeis dels antics egipcis. Més tard el romans aprofitarien els avanços en matemàtiques per a construir la seua enginyeria que fins a hui en dia ens fascina. Però després van vindre temps de supersticions i la ciència va hivernar! —exclama amb fúria continguda.
A la pantalla es succeeix una explosió d’imatges de diferents descobriments científics de l’època moderna. Estic avorrit de tanta història de la ciència, però la doctora continua:
—Per sort, a Newton li va caure la poma que va inspirar Principia, Darwin es va adonar de l’evolució dels pinsans i Rosalind Franlkin va veure quasi a amagades com és l’ADN; entre tants i tants avanços que ens van obrir els ulls a com es la nostra realitat. I per què conte tot açò? Perquè la ciència pot ser perseguida, prohibida i, actualment, inclús menyspreada, però sempre arriba per a salvar-nos a tots. Més tard o més prompte, però hi arriba.
Un gran somriure apareix a la cara de la doctora i fa portar el seu invent a l’escenari. Cobert sota a una lona es troba el remei per a la perpetuïtat. M’estiro en la cadira per a veure millor.
—Malgrat tots el impediments legals que ens han posat, per fi podem començar les proves en humans del transformador de memòries ®Records.
Amb una maniobra teatral, la doctora lleva la lona i veiem un dispositiu electrònic connectat a un casc d’exploració cerebral. La sala es plena de comentaris de tot tipus.
—Com ja hem avançat, ®Records llegeix els records del subjecte i els transforma en codi binari, el llenguatge de la tecnologia. Aquestes dades son emmagatzemades al disc dur de l’aparell i, en futures etapes, podran ser traslladades a altres dispositius i ments. Bé, cap voluntari?
Els assistents comencen a llançar preguntes a la doctora a l’hora fins que els moderadors posen orde. Mentrestant, jo he alçat la ma y ella es fixa en mi.
—¡Tenim un valent! Puje ací, per favor, si és tan amable.
Tot el mon mira com avance fins a la màquina i sec a una cadira. Em col·loquen el casc i la doctora explica els detalls del procediment.
—Garantim que la màquina no farà cap de mal al seu cervell. El pitjor que pot passar es que no aconseguisca llegir les seues memòries o no les traduïsca bé. Vol continuar?
—Sí, estic preparat.
Connecten ®Records i fa sorolls mentre escaneja la meua ment. Sent un pessigolleig als cabells i electricitat per tot el cos. De sobte, la màquina s’atura i la doctora aplaudeix.
—Perfecte! Ha emmagatzemat els seus records.
—Com ho sap?
—Ara ho comprovarem. Si no li fa vergonya, els projectarem a la pantalla, d’acord?
—Però és privat...
—No serà per a tant, no vol formar part d’aquest descobriment?
Sense que puga evitar-ho, tot el mon veu la meua infància, adolescència i escenes intimes de tot tipus. Tot siga per la ciència.
  • Visites: 84