Colp de mà

Paquita nota una picor en el dors de la mà esquerra, en la part entre el dit gros i l’índex. En el punt. Es rasca suaument i sent alleujament. Però, al cap de pocs segons la picor torna més forta. Es passa de nou les ungles de l’altra mà, més insistentment. El malestar continua. Es rasca amb totes les forces fins que la pell comença a estar irritada, però la molèstia no desapareix. De fet, va en augment. Ja és una cremor. Paquita comprén que només n’hi ha una forma de què pare: traure el xip. Amb un ganivet, es fa un tall. La sang comença a eixir, però encara no veu el dispositiu i la cremor ja és insuportable. Furga amb el ganivet en la carn i el forat es fa més gran. Ha de traure’l com siga i fer que allò pare...
Es desperta sobresaltada. Està suant i li costa situar-se. El primer que fa és tocar-se el dors de la mà esquerra. Està intacte. Ni picor, ni forat, ni xip. Mira el rellotge. Les cinc del matí. Massa prompte per parlar amb Tonyi. Intenta adormir-se de nou, però no pot deixar de pegar-li voltes al que farà la seua amiga en unes hores i no ho aconsegueix.
A les set, farta de pegar voltes en el llit, es posa la bata d’estar per casa i les plantofes, creua el replà i toca el timbre de la porta de davant amb aquell ritme habitual. Tonyi, qui segurament estava gitada encara, tarda un minut a obrir.
—Paquita! Ha passat alguna cosa?
—És una bogeria el que vas a fer —li llança.
—Ja estàs de nou amb això? Ho hem parlat moltes voltes i ja està decidit. Me’l posaré jo a soles!
Tonyi ja veu que, si tornen a raonar sobre el tema del xip per pagar, la conversa anirà per a llarg, així que convida a Paquita a passar. I mentre prepara unes torrades i un parell de sucs de taronja, escolta a l’amiga de fons:
—Però que necessitat tens de ficar-te un xip electrònic en el cos? Total, per a pagar. Com si nosaltres, amb la pensió que tenim, comprarem moltes coses. Això no pot ser bo, no és natural. El teu cos no està preparat. A més, a saber què fan ells —remarca aquesta paraula— amb eixe xip.
—Paquita! Ara estàs amb eixes? —Tonyi ja no es pot contenir—. No sigues com aquells conspiranoics que fa uns anys durant la pandèmia deien que amb la vacuna et posaven un xip per controlar-te.
—No, no. Sé que això són bajanades. Però ficar coses alienes al cos no pot ser bo.
—Doncs bé que deies, quan a Rosa li van posar l’implant de titani al maluc, que era una meravella la tecnologia. Però no vull entrar de nou en aquesta discussió —diu mentre porta a la taula el desdejuni—, perquè ja està més que parlat. El xip per pagar no és nou. Ja el porten milions de persones al món i ha demostrat no molestar a més de ser la forma més còmoda i segura per pagar. Saps quan patisc eixes voltes que vaig al súper i se m’ha oblidat el moneder? Ho faig per tranquil·litat, que ja tenim una edat.
Paquita menja les torrades en silenci i amb la mirada perduda. Una part d’ella sap que Tonyi té raó, que eixe minúscul xip és indolor i segur, però no pot evitar recordar el somni i que se li regire l'estómac de pensar que tindria dins aquell objecte alié. Açò no pot acabar bé, pensa.
Acaben el desdejuni, es vesteixen de carrer i es posen en marxa. Paquita, de camí, gasta els últims cartutxos que només fan Tonyi arribe més convençuda i empipada. Anestèsia local, tall d’un centímetre de llarg, però poc profund al dors de la mà esquerra, xip inserit, tireta de grapes i, apa, dispositiu implantant. Quan el puc gastar? Des de ja, però compte amb la ferida uns dies.
De tornada a casa, paren a fer-se una infusió, a veure si Paquita, que s’ha posat més nerviosa que Tonyi, recupera el color de cara. I Tonyi decideix fer la primera prova. Apropa la mà al datàfon per pagar i, pum, la mà cau a terra. El pànic fa que Paquita comence a cridar i mira alternativament la mà caiguda i la seua amiga, que, després d’un moment, comença a riure. Amb el cor encara desbocat, Paquita veu com Tonyi trau la mà real de la màniga i replega la de goma del pis.
—M’has obligat! —li diu encara rient-se—. Espere que ara ja no et parega tan greu l’implant. Va, anem, que has tingut massa emocions per hui.
Ara sí, amb un colp de mà, fa el pagament i se’n van a casa.
  • Visites: 95