La Yìmiáo contra el Guān bìngdú

Entro en la cova del vell savi Yīshēng. Hi ha una llar encesa que projecta ombres que ballen entre la foscor i la llum, mentre cercles irregulars de fum pugen per la rocosa xemeneia natural. El vell savi està assegut en una ampla i polida roca, contemplant hipnotitzat el foc.
—Oh gran Yīshēng —dic inclinant el cos en senyal de respecte—, els atacs del malvat Bìngdú causen estralls entre els meus, no només en els soldats sinó també entre les seves famílies. Ja no sé què fer per aturar-lo.
—Estimada reina Yìmiáo, pensava que el pont sobre les aigües del Kàngtǐ, feia d’embut suficient per contenir les tropes del malvat Bìngdú. Què ha passat? —em pregunta mentre es gira per mirar-me.
Li explico com els meus guerrers rebutgen totes les envestides dels soldats que envia el Bìngdú, però al cap d’unes hores cauen malalts i dies després també emmalalteixen els seus familiars. Alguns d’ells moren, no masses, però els suficients perquè el poble comenci a pensar que és un mal auguri, un senyal que no els puc governar.
—Em temia que arribés aquest dia. Veig que el Bìngdú per fi ha après a controlar la màgia de la llum del foc —diu, agafant un pal encès que acosta a la paret de la gruta—. Mira com l’ombra del pal es projecta en les parets de la cova, però la flama que el pren, no projecta cap ombra.
»Vosaltres sou com l’ombra del pal: no podeu veure la flama que us està consumint. Ara el Bìngdú és el temible i letal Guān Bìngdú, perquè s’ha vestit amb les flames del foc. Invisible per vosaltres, només li cal tocar els teus guerrers. Després, el contacte amb els familiars que els cuiden, i dels familiars amb d’altres, estén el mal del Guān Bìngdú.
—El que expliques sembla un poder invencible savi Yīshēng —dic desil·lusionada—, com podem vèncer el que no es veu?
—De moment pots mirar de protegir els teus guerrers, que no sigui fàcil que el Guān Bìngdú els toqui la pell. Afegeix en les seves armadures, protecció de roba per les parts de la cara que no els tapa el casc. Ordena també que el poble es quedi tancat a les seves llars sense sortir.
—Però això només són defenses per contenir l’enemic. Jo vull derrotar-lo! —protesto.
—Sols el podràs vèncer amb l’ajut del reflex —diu el vell savi mentre apropa el pal encès a un mirall que té recolzat en una cantonada de la cova. —Veus? Fins i tot la flama que no fa ombra no pot evitar reflectir-se en el mirall. Però observa —estén la mà oberta—, l’ombra dels meus dits no es projecta en el mirall. Només amb l’ombra podràs vèncer la temible flama invisible del Guān Bìngdú, quan quedi atrapada en el reflex.
Mentre les paraules del vell mestre encara ressonen dins el meu cap, una estratègia comença a prendre forma en els meus pensaments.
—Gràcies gran Yīshēng pels teus savis consells, però tinc una última pregunta. Les aigües del Kàngtǐ poden apagar la flama invisible del Guān Bìngdú?
— Estimada reina Yìmiáo, l’aigua sempre apaga la flama.
Durant setmanes contenim la malaltia amb les defenses que em va suggerir el vell savi, mentre per les nits els enginyers aprofiten per construir la trampa, al mig del pont. Quan està per fi enllestida, espero l’arribada d’una nit estelada, que auguri el naixement d’un dia assolellat. Al dia següent, les tropes formen davant del pont quan el sol està sortint, convidant als enemics a atacar-nos. El sol surt per la nostra esquena projectant allargades ombres dels nostres cossos que arriben fins la vorera del cabalós riu Kàngtǐ. Llavors el primer escamot enemic s’endinsa comandat pel Guān Bìngdú, que no pot evitar delatar-se en el pont que es reflexa capgirat en les aigües del riu. Quan està a punt d’arribar al mig, ordeno obrir la trampa, pel la que cau l’infame Guān Bìngdú. Les aigües apaguen la flama que el feia invisible, tornant a ser només el malvat Bìngdú, que comença a desplaçar-se, arrossegat pel corrent del riu. Llavors enlairo el braç, projectant una allargada ombra sobre el terra, que desapareix en la vorera, a l’alçada de l’avantbraç. Calculo a ull i tanco la mà amb força mentre el cos del malvat Bìngdú, atrapat en l’ombra invisible del meu puny, rebenta esmicolant-se en petits fragments que es dilueixen en el Kàngtǐ.
—Aquí i ara em declaro vencedora del temible mal del Guān Bìngdú —crido, alçant el puny—. Soldats, agafeu aigua del riu per donar a beure als malalts, doncs ara les aigües del Kàngtǐ porten la meva força sanadora.
  • Visites: 86