Com la meva mare

Aquell era un dia molt especial per a la Marta. Per fi, havia aconseguit el seu primer contracte laboral com a biòloga molecular. Enrere quedaven anys d’estudi, d’esforç, de sacrifici... Però havia valgut la pena. Havia assolit el seu objectiu.
Davant la porta de l’empresa, a punt d’entrar, va veure passar per la seva ment, a gran velocitat, algunes de les vivències que més l’havien marcat.

A l’escola, gairebé tot l’alumnat s’alegrava quan havien de fer algun treball manual o dur a terme algun experiment. A casa, sempre era el pare qui els ajudava. El de la Marta era comptable i els càlculs no li anaven gens malament, però, encara que ho havia intentat, aviat havia quedat palès que no tenia gaire traça amb les tasques manuals.
La Marta era l’única de la classe a qui ajudava la mare. Va recordar com havia gaudit fent sortir lava d’un volcà en miniatura, com havia construït una rèplica amb escuradents de la Torre Eiffel, com havia extret ADN a la cuina de casa de manera molt senzilla... I tot ho havia fet amb la mare, qui feia molts anys que treballava en un laboratori de química orgànica. Havien resultat unes experiències força enriquidores, que les havia unit d’allò més.

Uns quants anys més tard, no només s’havia fet realitat el seu somni, sinó que, alhora, s’havia complert el pronòstic, més aviat desig, que ella mateixa havia formulat de petita.

Quan tenia vuit anys, la senyoreta Helena, la mestra, havia fet sortir tot l’alumnat, un a un, per ordre alfabètic de cognom, davant la pissarra, al costat de la seva taula, per fer-los la mateixa pregunta. Les respostes havien estat variades, encara que algunes s’havien repetit més que d’altres. La de la Marta havia estat única.
Recordava amb total precisió, com si el temps no hagués passat, què havia contestat i que ho havia fet sense dubtar ni un instant, convençuda de poder aconseguir-ho. Tal havia estat la convicció mostrada, que uns anys després la mestra encara tenia ben present l’escena.
I la profecia s’havia complert.
—Què vols ser de gran, Marta? —li havia preguntat la mestra.
—Científica, com la meva mare.
  • Visites: 155