La gran boda

Ens situem fa tres anys enrere a Itàlia, Milà per a ser exactes, on una parella d'enamorats es van prometre l'amor etern. Molt emocionats, van començar a planificar la boda dels seus somnis. Volien convidar a tots els seus éssers més estimats i ho van preparar tot amb tot luxe de detalls perquè aquell dia fos màgic i inoblidable. Només quedava esperar el gran dia en què tot seria, simplement perfecte, o això és el que creien.
Quan va ser l'hora d’anar a l'església per casar-se, el Marco estava molt nerviós i, després de vestir-se i preparar-se va arribar a l’església una hora aviat. A mesura que passava el temps, el dia s’anava tornant gris i plujós, però ell no li va donar cap importància. El que sí li va estranyar és que quasi tothom havia arribat i la núvia encara no, era normal? Algú li havia dit que totes les novies arribaven tard, el que passa és que feia uns dies que la Dama estava molt rara, tenia canvis d’humor continus i la pell li havia agafat un color que no era el habitual, com de un to verdós. Ella deia que era dermatitis, així no li va donar més importància.
Quan ja passaven dues hores i alguns convidats havien començat a marxar cap a casa, Marco va decidir començar a buscar-la per veure que passava. Primer va trucar per telèfon però no li va contestar i a casa tampoc hi havia ningú. Semblava que el noi hagués somiat l’existència de la Dama. Era una casa buida i fosca, potser per això no l’havia invitat mai anar-hi . La porta estava oberta. Va entrar-hi i va començar a cridar-la i l’únic que va sentir va ser una forta mossegada al coll que va fer que caigués al terra inconscient. Han passat els anys i ara no se’n recorda ningú de la Dama i el Marco, com si no haguessin existit mai.
El Marco es va despertar exaltat i encara amb l’esperança de que tot hagués estat un somni, i definitivament tot va quedar en un ensurt que no vol tornar a recordar.