Retallades d'oxigen

Els fets van tenir lloc el dimarts passat quan diverses fàbriques mitocondrials estatals es van rebel·lar contra les últimes retallades en oxigen decretats pel Govern Espanyol. Concretament, una de les primeres afectades per aquestes condicions abusives va ser la fàbrica mitocondrial de Sentmenat. Un dels membres més commoguts de la fàbrica, el General Avilés, explicava: “No hi ha suficient oxigen per poder reduir-ho amb els electrons de la fosforilació. El transport electrònic està despareixent i jo no puc produir ATP així
El complex Pedrasanta declarava per a aquest diari que ja no sabia què fer amb la matèria prima de protons que li arribava “Com no es sintetitza ATP, els protons no retornen a la matriu i s'acumulen. Així que cada vegada em resulta més difícil oxidar el NA (sodi)per treure-li els protons. Treballem tots en cadena; per tant un dèficit d'oxigen afectarà tant al complex Can Canyameres com a la resta de components fins a arribar al nostre complex.” De fet, els membres treballadors de la cadena respiratòria van oferir un comunicat oficial segons el qual demanaven una aportació immediata d'oxigen o no tindrien una altra opció que anar a la vaga indefinida. En resposta a aquest ultimàtum, el Ministre d'Indústria va realitzar una roda de premsa en la qual va deixar clar que les retallades en oxigen eren necessaris i que en els propers minuts aplicaria noves mesures per afrontar aquesta crisi sistémica. Poc després, el ministre va ordenar la fosforilització general del complex Caldes. D'aquesta manera, evitava la producció de H2o, dirigent i motor de la Indústria Mitocondrial per a l'Obtenció d'energia i prescindia, així, de les fàbriques mitocondrials. És a dir, procedia a decretar l'estat d'emergència: l'obtenció d'ATP mitjançant la fermentació làctica. Tal com fonts del diari van poder observar, aquesta mesura desesperada no va ser acceptada amb cap entusiasme per part de la fàbrica mitocondrial de Sentmenat. Els complexos de la fosforilació es queixaven de l'elevada demanda energètica de les seves cèl·lules i de la impossibilitat de satisfer-la mitjançant la fermentació làctica. El General Adolf amenaçava amb llàgrimes en els ulls: “Si la cosa continua així, em serà impossible continuar treballant.” El complex Can Baixeres comentava: “El General Adolf sempre ha estat molt propens a l'exageració” Finalment, després d'uns minuts de pànic absolut i terror paralitzant, els Pulmons (uns dels principals Òrgans de Govern) van fer possible l'entrada d'oxigen. I amb l'oxigen, la fosforilació va tornar a funcionar.