Un any oscur

Antonio era un xiquet alegre,amb ganes de viure i de pasar-ho bé,venia de bona familia amb uns pares que es desvivien per ell.
Antonio va deixar els seus estudis i va començar la seua vida de festa i desenfrenament,a penes passava per casa i les seues festes nocturnes plenes d’alcohol li van passar factura,va tindre varies detencions a comissària i son pare fart de la vida que portava,li va donar l’esquena,no aixÍ sa mare,que ploravanit tras nit per ell.
Durant un any no sapigueren res d’ell,fins que una nit d’hivern,Antonio va aparéixer en casa en molt mal estat (febra alta i molta sudoració),la tos era inaguantable,acompanyada d’esputs amb sang i la perduda de pes era evident.
Son pare no va eixir rebre-ho,ni tans sols es va alçar del sofà,en canvi,sa mare va còrrer en la seua ajuda i el va traslladar a l’hospital.
Va entrar en urgències en molt mal estat allí,li van fer mil preguntes que sa mare no va saber que contestar.Després de moltes proves i d’una placa toràcica,li diagnosticaren tuberculosi (bacteria Mycobacterium Tuberculosi).
Els metges recomanaren el seu ingrés en una bona clínica ja que,el tractament anava a ser molt llarg (més de sis mesos) i encara que es note milloraria,no es pot suspendre abans de temps.
Despreés de parlar també,van decidir el seu ingrés.Antonio va començar el seu tractament,una convinació de diversos fàrmacs.
Durant els dos primers mesos,va tindre que tomar fins cinc pastilles al dia i després,els mesos restants només dos,tingué que portar una dieta equilabrada en nutrients per a reforçar el seu sistema inmunològic.
En aquells diez de reclusió total va arribar a pensar que estaba dins d’una càrcel,i la seua familia l’havia abandona.
Quan els metges consideraren oportú,els seus pares el van visitar proveÏts de mascarilles i molt poc de temps,però,el suficient per a fer-li feliç.
Antonio visitava sobint la biblioteca per a llegir,allí,va conèixer a Ana,una xiqueta dos anys major que ell,que patia la seua mateixa malaltia,encara que ella estaba més recuperada.Van fer una amistat molt gran,tant,que s’enamoraren i junts van fer plans de futur,aquella malaltia no podría amb ells.
Va arribar el dia,a Ana li donaren el alta per fi,havia guanyat la batalla de la tuberculosi i salvat als seus pulmons,Antonio es va alegrar per ella però,per dins estaba trist,Ana li va dir que l’esperaria a l’eixida.
Els dies passaven lentament però,després d’un any ple de complicacions,Antonio es va recuperar,va despedir-se de tota la planta de eixe hospital que havia sigut sa casa.i amb ganes denfrentar-se amb altra visió de la vida al món.
Allí estaven esperant-li els seus pares i la seua volguda Ana.