La vida de Briemann

17 de septembre. Any 1826. Regne de Hannover. Neix Bernhard Briemann. Per desgràcia, son pare era mort i sa mare, també, i va haver d’anar a viure amb la seva àvia, que era una mica escèptica.
De tant en tant, anaven junts a conferències de Gauss o de Lipschitz, però l’àvia se’n cansava i l’obligava a anar a missa. La religió tenia un pes important a la societat. Fins i tot l’àvia s’havia enamorat del capellà del poble (diuen que era el pare de Briemann!). Però Briemann reivindicava que era ateu.
Briemann era aficionat a les ciències, però careixia d’estudis i feina. Juntament amb la seva àvia havien d’anar a l’òpera a vendre aperitius a la gent que els pagava prou i a la que regatejava. Diuen les males llengües que els aperitius eren de parts de soldats morts de la guerra amb Àustria d’aquell moment.
Una vegada va a anar oferir menjar a tres membre del Front Popular Prussià:
-Que voleu pits de lloba o llengües d’alosa? Estan calentets - digué Bernhard.
-No! Nosaltres no comprem porqueria alemanya. Ven menjar normal!
-Sóu de la Unió Prussiana Popular? - xiuxiuejà Bernhard, perquè un general que era a prop no el sentís.
-No! Blasfèmies... Som del Front Prussià Popular. Unió Prussiana.. bah! Dissident. - digué un segon.
-M’hi puc unir? - Preguntà entusiasmat, perquè ell també era antisistema.
-Depèn, odies els alemanys? - Va preguntar l’última, una noia.
-Sí, moltíssim.
-D’acord, acceptat! - Va respondre el líder - I recorda: els únics als quals odiem més que els alemanys són els austríacs: dissident! -cridaren els tres a l’alcalde, nascut a Viena, que seia a primera fila.
-Per cert, com et dius?-
-Bernhard Briemann.

Ara la següent missió del Front era fer una pintada a les parets de l’Ajuntament, ja que el partit que governava era de posicionament austríac. Aquella nit va anar-hi Briemann i va escriure-hi: “Australien ging Haus!” amb color vermell, al mur del cantó oest de l’edifici, amb tanta mala sort que un vigilant el va descobrir.
-Què estàs escrivint?! - el vigiant el va sorprendre per darrere, ja que era fosc, i el va amenaçar amb una pistola al cap.
-“Austríacs, marxeu a casa!”, senyor.
-D’això ni parlar-ne; el verb està en passat; allà diu Austràlia, i al complement hi ha faltes d’ortografia. Per algun casual desconeixes la normativa actual, prussià beneit? Ara copia-la bé cent cops, i si al matí no està acabat, et tallaré el cap - la seva veu inspirava por.
-Sí, sí. Ho sento molt senyor, perdoni’m. - El guarda marxà en silenci, desapereixent en la foscor.
A trenc d’alba ja havia acabat, i estava esgotat. Els guardians van deixar-lo marxar i Briemann va dirigir-se a la base de l’FPP, que en realitat era la casa de la mare d’un dels membres. Allí esperaven notícies de les seves pintades, i el resultat els va complaure, ja que l’ajuntament havia quedat vermell, amb lletres grans.

Ara el seu nou pla era entrar al palau i segrestar l’esposa del monarca per després presentar les seves reivindicacions. Per dur-ho a terme havien decidit entrar, sorprendre la reina mentre el seu marit estava al menjador, reunit amb altres nobles.
El dia de l’execució, un cop abandonades les clavegueres, van dirigir-se a la cambra de sa majestat. Enmig dels passadissos van topar-se amb els Defensors Austríacs, un grup contrari a ells que defensava una Austria sobirana, que també volia segrestar la mandataria. Van disputar-se qui havia de realitzar-ho amb una violenta lluita de la qual Briemann va ser l’únic supervivent, ja que no hi havia participat (defensava la unió entre bàndols).
Aquella revolta va atraure l’atenció dels guàrdies, que van fer-lo presoner. Van portar-lo davant del senyor. Aquest tenia dificultat per pronunciar la r, i els guàrdies reien contínuament (els feia gràcia com pronunciava “Begnagd Bgiemann”). Per això va manar-lo executar l’endemà a la plaça del poble, perquè havia malmés la seva imatge.
A la nit, tancat al calabós, pensava en què obtindrien les generacions de la seva existència, i va posar-se a pensar en la seva gran passió: les matemàtiques. Va estar-se escribint tota la nit. Aquests quaderns ajudaran a comprendre millor la geometria en un futur pròxim, gràcies a la funció que porta el seu nom (però sense la B, confosa per una β, que sona com una “S”, i omesa per facilitar la pronúncia). Aquests escrits es conserven en uns llibrets semblants als d’Évariste Galois.

El dia de l’execució, Briemann i els altres presos van fer la processó característica pel poble, on no faltaren mofes. Un cop a la plaça, es van posar en fila, marxa constant i sense saludar als assistents (alemanys i la disciplina...).
Però Briemann estava tranquil; sabia que la seva herència cauria en bones mans. El que passarà a continuació, història.