Perdut a Corudeen

Planeta Corudeen
Distància a la Terra: 220 anys llum
Atmosfera: Oxigen i nitrogen, respirable
Temperatura mitjana: -14º C
Recursos: Jaciments rics en urani
Població: 287 colons, especialistes en mineria

El planeta Corudeen era rocós, sec i no es coneixia en ell cap forma de vida autòctona, vegetal o animal. Allà només habitava una colònia de miners, provinents de la llunyana Terra, que extreia el valuós urani. Les mines estaven a 26 km de la colònia i els miners transportaven el mineral amb un aerolliscador que també tenia un trepant per extreure'ls.

En Ryder Baral provenia de la Terra, però treballava a la colònia des de feia més de 10 anys. Era alt, fort, tenia els cabells curts, era enginyer i mecànic, i se li donaven bé les màquines. Aquest dia portava més de 10 hores treballant durament a les mines i havia forçat el trepant més del compte. Tot d'una es va sentir un sonor "crac" i la màquina va deixar de funcionar. Va intentar arrencar-la per arribar a la base, però no va poder. El motor era mort.

En Ryder va pensar en les seves opcions. No hi havia ningú a prop. La ràdio no funcionava. Tenia menjar i aigua per a dos dies. Però la nit estava caient, i en Corudeen durava 30 dies terrestres. Per tant la seva única possibilitat era tornar caminant a la colònia. L'esperava un llarg trajecte de 20 km en total foscor: a Corudeen les nits eren completament negres perquè no hi havia llunes que reflectissin la llum solar.¨

En Ryder rebufà resignat, va pensar "quina merda!" i va començar a caminar. Cada pocs passos es topava amb les roques, i amb un gemec seguia caminant. Mirava les estrelles per orientar-se, ja que era l'únic que podia veure en la total foscor. Li hagués agradat tenir una llanterna per il·luminar el camí.

Tot d'una va sentir un soroll, com de roques caient. En Ryder es va aturar, va aguantar la respiració i va escoltar atentament. Però no va sentir res, ni tan sols el vent. Després d'una estona va pensar "serà la meva imaginació", i va seguir el seu camí.

Durant dues llargues hores va seguir avançant sense que res estrany ocorregués al seu voltant. Encara va ensopegar i va caure a terra diverses vegades. Cada vegada s'aixecava amb una ganyota de dolor a la cara, i seguia el seu trajecte, sense perdre de vista les constel·lacions que li servien de guia.

Però un segon soroll va sonar i va trencar el silenci, aquest cop més fort i proper. En Ryder es va quedar gelat de por. Es va preguntar què podria ser, ja que el planeta estava deshabitat. I el vent no era prou fort per tombar roques o pedres. Aguantant la respiració va escoltar de nou.

Darrera seu va sentir el soroll d'alguna cosa gran movent-se. En Ryder, horroritzat, va començar a córrer com mai abans ho havia fet. Va caure i es va aixecar moltes vegades, però va seguir. Quan estava exhaust es va aturar, esbufegant. De nou es va girar i va escoltar: només silenci a la seva esquena.

Però al girar-se de nou, va veure dos punts brillants en la foscor, acostant-se cap a ell. "Els ulls d'una bèstia!" Va pensar espantat. Va buscar alguna cosa per defensar-se, però no va tenir sort, només hi havia pedres. "Estic perdut, res pot salvar-me ja" es va lamentar. Es va preparar per enfrontar-se al seu trist destí.

Els punts brillants van anar apropant-se. En Ryder va veure que eren massa grans i brillants per ser uns ulls, havia d'haver una explicació. Al cap d'uns minuts es va revelar la veritat: aquells punts brillants eren en realitat els fars d'un aerolliscador. Estava salvat! "Tot era producte de la meva imaginació" va pensar en Ryder. "És clar, tothom sap que en aquest planeta no hi ha vida". I alleujat, es va dirigir cap al vehicle.

***
La bèstia de Corudeen va rugir enfadada i famolenca, i va tornar a la seva cova entre les roques.
La seva presa havia escapat, aquest cop.