Una antiga història

Una antiga història
“Aquesta és una antiga història que explica que un noble pensador d'aquella època va preguntar una vegada al seu metge, el qual pertanyia a una família de tradició de sanadors des de feia molts anys que quin de tots ells era el millor en l'art de conservar la vida del cos, la de la ment i la de l'esperit.
El metge, la reputació del qual ja era molt gran, s'havia arribat a convertir en sinònim de ciència i saviesa en tot el país, i li va contestar el següent després de reflexionar una bona estona:
El meu germà major s'inspira en els moviments de la naturalesa i del cel, respira l'aire pur, inhala la força de l'esperit que transmet a través del complex entramat de les seues cèl·lules a tot el que se li acosta. Transita pel camí del mig, viu en una casa xicoteta en la muntanya conreant el seu jardí, i parla poc. Ell pot veure l'esperit de les persones, veu on apareixerà la malaltia i pot eliminar-la abans que prenga forma. Pot veure la proximitat de la mort del seu pacient, moment en el qual ofereix el seu màxim consol ple d'amor i dolçor… de manera que la seua reputació sempre serà desconeguda i ignorada i no aconsegueix res més enllà dels brins d'herba a la vora de la porta de la seua casa. El seu ésser pertany a Mushin, a l'esperit de totes les coses, és la persona més desinteressada que he conegut.
El segon dels meus germans, és Hannai, una dona alegre i plena de vitalitat, guareix la malaltia quan encara és molt lleu, just quan apareixen els primers símptomes, recorre el país sense cansament portant plantes curatives i compostos que ella mateixa prepara, oferint-los com a regal a les famílies, per la qual cosa la seua reputació no aconsegueix res més allà del veïnat, és més coneguda pels xiquets que riuen amb ella que pels majors. El seu ésser està creat en la innocència i la modèstia, amb la puresa dels savis avantpassats, es connecta amb la vida i amb el viure de cada dia, tot per a oferir esperança i vitalitat, sap de la immortalitat i de l'essència. Aprova la mort com a exercici de pau i mereixement de bona conducta. El seu ésser pertany a la gota de rosada sobre una rosa, tal és la seua finor i dedicació.
Quant al meu, va dir amb un somriure, porte quaranta anys exercint la medicina més bàsica, la que concerneix a la malaltia ja localitzada quan queda poc per fer, perfore venes, recepte pocions complexes, faig massatges en tot el cos, treballe durant mesos amb les agulles, de manera que de tant en tant, el meu nom arriba a les oïdes dels nobles. Sóc simplement un treballador urbà.”